L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha confeccionat una guia preventiva contra la corrupció per rebre fons Next Generation de la Unió Europea (EU). En concret, ajuda a elaborar els anomenats Plans de Mesures Antifrau (PMA), que han de presentar totes les administracions públiques que vulguin sol·licitar i gestionar fons Next Generation de la Unió Europea (UE). L’Estat espanyol en té assignats 140.000 milions d’euros entre l’any 2021 i el 2026. I, per ara, Catalunya rebrà 1.023 milions d’euros fins al 2023 d’aquests fons. Recentment, Antifrau i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) han organitzat jornades per explicar aquestes exigències de control de la despesa pública, segons preveu el reglament del Parlament Europeu que fixa el mecanisme de Recuperació i Resiliència.
El Ministeri d’Hisenda espanyol és qui controla la gestió del fons a través de l’anomenat Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i qui haurà de validar els Plans de Mesures Antifrau. “És una eina per prevenir, detectar i corregir irregularitats”, declara el director de Prevenció d’Antifrau, Òscar Roca, sobre el pla de mesures antifrau. Per exemple, amb el pla s’intenta evitar sobrecostos en unes obres (massa habitual), que s’hi posin materials de pitjor qualitat als pagats o que es faci signar a un professional un canvi de projecte, amb alguna il·licitud.
“Antifrau vol transmetre que aquest esforç que faran ara les administracions no sigui només pels fons Next Generation sinó que formi part de la seva cultura de treball, que la consolidem”, manifesta Roca. “La paradoxa – afegeix el director de Prevenció‑ és que Europa afirma que cuidem els diners com si fossin els nostres; una cura que no hem tingut” a l’Estat espanyol. Roca també precisa que el Pla de Mesures Antifrau per ser efectiu “s’ha de fer a mida” de cada administració o entitat, i “no s’ha de veure com una càrrega burocràtica”. Afegeix que els municipis petits poden ser ajudats per ens supramunicipals per elaborar aquests plans, els quals podrien ser sufragats amb aquests fons europeus.
Principals dubtes
Amb la premissa que el risc zero no existeix, Antifrau exposa que aquesta nova norma que és l’elaboració d’un Pla de Mesures Antifrau és similar als controls que es fan amb els fons estructurals que concedeix la Comissió Europea, força usats, com els fons FEDER. Pels Fons Next Generation hi haurà tres nivells de control: l’europeu, que ha delegat el control a la Intervenció General de l’Estat espanyol i la Generalitat. Roca aclareix que els Plans de Mesures Antifrau no són el mateix que els plans d’Integritat, centrats en la prevenció i l’ètica pública front a la prevenció de riscos dels primers.
El director d'Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, i el director de Prevenció de l'entitat, Òscar Roca (A l'esquerra)/ OAC
A partir de la publicació de la guia, el novembre passat, Antifrau indica que ha rebut força consultes per elaborar aquests plans. Una d’elles és quan es computa el termini de pagament de 90 dies, un tema jurídic que per ara ‑exposen des d’Antifrau‑ no està clar perquè el Ministeri d’Hisenda tampoc ha editat una guia per saber com s’apliquen les exigències de la UE, on també hi ha altres “incerteses”.
En aquest sentit, el director de Prevenció d’Antifrau exposa que les empreses privades “seran la darrera baula” d’haver de complir aquests Plans de Mesures Antifrau, quan siguin contractades per executar alguna obra o instal·lació amb els fons Next Generation. És a dir, que també hauran de donar garanties que la seva actuació és fiable. No obstant això, precisa que la majoria de grans empreses ja estan preparades en tenir programes de compliance i des que el Codi Penal espanyol va incloure que una empresa o societat, com a persona jurídica, pot ser condemnada si es cometen delictes relacionats amb la corrupció. Avui, precisament, el Departament d’Acció Exterior informa que el Ministeri de Ciència i Innovació ha publicat una convocatòria d’ajuts públics per a projectes estratègics orientats a la transició ecològica i a la transició digital pel període 2021- 2023.
Foto principal: El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Miguel Ángel Gimeno / Sergi Alcàzar