Deures. L’Oficina d’Antifrau de Catalunya  (OAC) ha presentat aquest dijous un informe raonat a la presidenta del Parlament en què li assenyala una desena d’ “irregularitats i males pràctiques” pel que fa a la contractació de personal a la cambra catalana, com ara les polèmiques llicències d’edat, segons la documentació a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. L’Oficina, dirigida per Miguel Ángel Gimeno, dona un termini de 30 dies a la presidenta Anna Erra perquè l’informi de les mesures adoptades. L'informe respon al permís donat, el maig passat, per la Mesa del Parlament a Antifrau perquè revisés la contractació de personal en rebre l'organisme una denúncia anònima i no poder investigar l'autoorganització de la cambra sense el seu permís.

En concret l’Oficina Antifrau sosté que ha detectat “deu casos i pràctiques irregulars en matèria de personal: llicències per edat; prima o subsidi per jubilació i premi de vinculació; provisió en el lloc d’oïdor o oïdora de comptes; ampliació d’una plaça en el concurs de lletrats; ampliació de places en el concurs d’uixers; conflicte d’interès de la secretària general; llocs de comandament pendents de definir; creació de “llocs instrumentals” en connexió amb els processos d’estabilització; selecció d’interins “de reforç”; increment del personal eventual, i obstacles a l’exercici del dret d’accés a la informació pública.

Resposta del Parlament

Des del Parlament, s’ha informat que la presidenta de la cambra ha encarregat al secretari general “un informe sobre el contingut i l’abast d’aquesta resolució de l’OAC", i per donar resposta a les seves peticions. S’hi afegeix que mentre s’analitza l’informe d’Antifrau “el Parlament no en valorarà el seu contingut” i que  “la presidenta i la Mesa refermen el seu compromís en continuar treballant per una institució i una administració de màxima qualitat, eficiència i transparència”.

13 llicències per edat

L’escàndol d’aquestes irregularitats es va destapar el 2022  en sortir a la llum pública la concessió de privilegis al personal del Parlament, com ara les llicències per edat que permetien als funcionaris cobrar sense treballar a partir dels 60 anys. Això es va aprovar l'any 2008, quan la presidència del Parlament la tenia Ernest Benach, i l’any passat la cambra va modificar la norma interna, i ara se’ls permet deixar de treballar abans, però amb el sou que els pertoca per la jubilació i no en actiu.

En l’informe, Antifrau exposa que, tot i que les llicències per edat del personal del Parlament es varen suprimir el gener de l’any 2022, des del moment en què es va impulsar la modificació, es van tramitar i concedir 13 llicències i moltes d’elles diferides a un any vista o més. Hi afegeix que en 10 casos ha permès sumar més temps de còmput per incrementar significativament els percentatges de retribució a percebre durant la llicència i també en la prima de jubilació. Per això, Antifrau sosté que “cal que el Parlament de Catalunya revisi les irregularitats assenyalades, i, en particular, l’oportuna aplicació del règim de revocacions de les llicències d’edat autoritzades amb anterioritat a la derogació de l’article 79 dels ERGI (Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament).

El cas del fill de la secretària general

Un altre fet polèmic va ser quan es va descobrir un conflicte d’interessos perquè es va contractar com a uixer el fill de la secretària general del Parlament des del 2015, Esther Andreu, que per aquest fet va presentar la seva renúncia el maig de l’any passat, tot i assegurar que no havia participat en el procediment. No obstant això, l’Oficina Antifrau conclou que “la llavors secretària general es trobava en una clara situació de conflicte d’interès real en la seva intervenció en el procés selectiu, el qual no es va gestionar adequadament; concretant, que en aquest cas concorria una causa d’abstenció, a partir del parentiu de consanguinitat en primer grau amb un dels aspirants”.

 El fill d’Andreu va ser contractat el maig de 2019 en un procediment que per Antifrau podria ser “nul de ple dret”, com les altres dues places addicionals. En concret, Antifrau exposa que es va convocar un concurs oposició lliure per a proveir onze places d’uixer o uixera, convocat per Acord de la Mesa del Parlament, el juny de 2018. Hi precisa que s’ha comprovat, d’una banda, que aquesta convocatòria sí feia esment a què el nombre de places convocades quedaria ampliat en el cas que es produïssin vacants dels mateixos llocs de treball entre la data de la convocatòria i la de l’inici de les proves. Però que de 9 mesos després de la convocatòria (20.03.2019), la Mesa va acordar ampliar en tres places més el nombre de convocades.

Antifrau sosté que “s’ha constatat que el referit acord d’ampliació es va adoptar quan ja s’havia realitzat i qualificat la quarta prova del procés selectiu i convocat la cinquena prova (20.12.2018), i, a més, sense que l’acord fes cap referència que s’hagués produït cap vacant entre la data de la convocatòria i la de l’inici de les proves”. Per tot això, proposa al Parlament que valori de revisar d’ofici l’acord d’ampliació dels uixers i que l’informi.

Primes sense norma legal

Una altra irregularitat detectada és que, tot i que el 2021 s’estableixen algunes limitacions al premi de jubilació a partir de l’any 2027, aquest és un concepte que continua vigent. A més, es preveu que fins a l’any 2026, tot el personal que acrediti un mínim de 16 anys al Parlament cobri per aquest concepte el salari brut, corresponent a la darrera anualitat. I afegeix que el referit acord estableix una altra gratificació anomenada prima de vinculació, amb les modalitats de premi de gran vinculació i de premi de vinculació extraordinària.

Antifrau assenyala que “cap de les versions analitzades dels ERGI no regulen la prima o subsidi de jubilació ni la prima de vinculació “. Així mateix, manifesta que aquestes gratificacions tampoc no es troben previstes ni en l’Estatut bàsic de l’empleat públic, ni amb altre norma amb força de llei, i demana al Parlament que ho arrangi.

100 eventuals més

Finalment, en matèria de personal, Antifrau manifesta que “tot i que no ha estat objecte de denúncia, s’ha detectat que el nombre d’eventuals del Parlament de Catalunya ha passat d’una mitjana de 16 en el període 2010 - 2020 a 116 el 2022, nombre que s’ha mantingut en el 2023; és a dir, un increment net de 100 eventuals. L’Informe assenyala que en termes percentuals, en el període 2010 – 2020, el personal eventual representava el 6% de la plantilla, mentre que en els exercicis 2022 i 2023 ha passat a representar el 30% de la plantilla.

El motiu  és que l’any 2022 hi va haver un traspàs del personal assistent dels grups parlamentaris, als quals assessora tècnicament i dona suport administratiu, cap a l’Administració parlamentària. Sobre aquest punt, Antifrau afirma que “si es confirmés el traspàs de personal assistent dels grups parlamentaris a la plantilla del Parlament sense que aquest personal presti serveis a l’Administració parlamentària o bé no assessori ni doni suport administratiu a cap càrrec orgànic d'aquesta, de nou, tot i que l’Oficina Antifrau no pot entrar a valorar l’oportunitat de les decisions d’autoorganització del Parlament en matèria de personal, resulta pertinent recomanar una revisió jurídica de la situació assenyalada per tal de valorar la seva adequada cobertura legal i retribució a càrrec del capítol 1 del pressupost de Parlament.”

Pel que fa als obstacles al dret a l'accés a la informació pública, Antifrau exposa que el Parlament ha admès algunes disfuncions i problemes, i que ho comunicarà a la Síndica de Greuges.