L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha registrat 554 denúncies l’any 2022, de les quals el 61% anònimes (338). Un any més les denúncies augmenten, en aquest cas en més d’un centenar respecte de les registrades el 2021 (431). Val a dir, però, que el 84% de les denúncies s’han arxivat perquè no han passat l’anàlisi de versemblança, que és més rigorosa des de fa dos anys, amb una instrucció del director que ordena que s’arxivin els casos si no es detecten indicis de corrupció, tot i que si hi ha alguna irregularitat es comunica a la institució denunciada. Són dades que es recullen en la memòria de l’entitat del 2022, que el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, ha presentat a la comissió d’Afers Institucionals del Parlament, aquest dijous.
En la memòria s’hi precisa que Antifrau ha finalitzat 80 actuacions d’investigació, de les quals 8 s’han comunicat a la Fiscalia perquè determini si poden haver-hi indicis delictius. De la resta d’investigacions: 25 han estat arxivades; en 29 casos s’han fet informes raonats, en 5 recomanacions, i 36 comunicacions a autoritats competents. En tancar-se la memòria, l’Oficina Antifrau té 295 actuacions en curs pendent de resoldre.
Reclam de més eines
Gimeno ha detallat al Parlament que les denúncies no paren d’augmentar, i aquest any ja n’han rebut 315, fins a finals de maig, i la projecció seria tancar l’any amb unes 770. “És un esforç que realitza l’Oficina. A Catalunya es pot dir que qualsevol ciutadà que presenti una denúncia, es mira i analitza”, ha manifestat el director d’Antifrau, i ha desitjat que funcionin els canals de denúncies que han de tenir totes les administracions, per poder fer més tasques de prevenció i investigacions prospectives.
El director d’Antifrau també ha agraït al Parlament que hagi donat a l'Oficina la competència de protegir els alertadors de corrupció, amb l’entrada en vigor de la llei espanyola, i que aquest any ja han rebut 8 casos d'alertadors i analitzen si cal donar-los protecció. Amb tot, Gimeno ha demanat als grups parlamentaris que dotin Antifrau “amb més eines i estructures normatives” per consolidar la seva tasca de futur, així com una major plantilla i que no siguin interins.
“Sempre donem explicacions”
Els representants dels grups parlamentaris han lloat la tasca d’Antifrau, i només la diputada de la CUP Dolors Sabater, ha preguntat al director d’Antifrau per què s’han negat a donar informació sobre una investigació, i fins i tot han presentat recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Sempre donem explicacions a tothom”, ha contestat Gimeno, i ha afegit que aquest cas és una denúncia contra una persona, a la qual se l’hauria d’informar abans que ha estat investigada i que cal respectar el que diu la llei de Protecció de Dades.
En aquest sentit, Antifrau ha rebut, tramitat i resolt un total de 29 sol·licituds d’accés a la informació pública en l’exercici 2022. Es detalla que en 25 de les sol·licituds, la informació demanada era relativa a l’estat d’un procediment d’investigació de l’OAC o se sol·licitaven documents relacionats amb actuacions d’investigació concretes; 2 eren sobre l’organització, pressupost i funcionament d’Antifrau i 1 era una sol·licitud imprecisa. Del total de sol·licituds: 10 han estat totalment estimades; 12 s’han estimat parcialment, 2 s’han resolt en sentit denegatori, 5 s’han desestimat.
Els particulars denuncien més
Pel que fa a la bústia anònima de denúncies, es detalla que: 103 són de particulars, 49 de representants de grups polítics, 42 de funcionaris o treballadors públics, 17 anònimes sense fer servir la bústia, 3 de sindicats, 1 d’altres organismes, i 1 per iniciativa pròpia.
I, els ajuntaments, amb 258 casos, són les institucions que han registrat més denuncies. Els altres casos són: 140 són entitats o empreses privades; 99 de la Generalitat; 21 d’altres entitats i/o administracions; 12 de consells comarcals; 20 d’universitats; 3 de diputacions, i en 1 cas de fundacions.
Fraccionaments en la contractació
Malgrat que el domini de denúncies és a les administracions més properes al ciutadà, Antifrau indica que cal tenir en compte una dada: el pressupost públic de l’àmbit local (aproximadament, 13.000 milions d’euros) representa un 21 % del total del pressupost públic de Catalunya, mentre que el 79 % restant és pressupost de la Generalitat i el seu sector públic (uns 48,8 mil milions d’euros).
Preguntat sobre els incompliments en la llei de contracció pública, Gimeno ha afirmat: “Hi ha tres tipus de fraccionaments: els que es fan per a fins espuris; els que no saben aplicar bé la norma, com en el cas d’ajuntaments petits, a qui ajudem, i la falta d’una cultura de previsió, d’un pla.”
En la memòria, també es precisa que durant l’any 2022, l’OAC ha tingut coneixement de 63 mesures adoptades per les diferents entitats afectades i autoritats competents arran de les actuacions d’investigació d’Antifrau. S’indica que és l’any en el qual s’han adoptat més mesures derivades de les actuacions de l’Oficina Antifrau.