Avís del lletrat major del Parlament i professor de dret administratiu a la UPF, Antoni Bayona, al Govern pel referèndum de l'1-O perquè no té clara la legitimitat de la via unilateral i alerta que la doctrina jurisprudencial actual —que la titlla d'especialment rígida— "impedeix a hores d’ara la realització d’un referèndum o d’una altra consulta adreçada als ciutadans de Catalunya que tingui per objecte preguntar sobre la independència de Catalunya o la creació d’un Estat català", tret que es modifiqui o matisi "substancialment".

En un article a la Revista catalana de dret públic avançat per La Vanguardia, Bayona considera que el procés es contradiu entre el principi democràtic i el de legalitat constitucional, al mateix temps que aprofita per recordar que el 27-S JxSí i la CUP van aconseguir majoria d'escons, però no de vots; i que, a més, aquesta situació "ha generat conseqüències importants" per a la Cambra catalana que ha vist com el Tribunal Constitucional anava declarant inconstitucionals les seves decisions en ser un procés "incompatible" amb l'ordre constitucional establert.

I no només això. El lletrat major carrega contra el Parlament per "no mostrar sempre una línia clara de continuïtat i coherència" i considera que titllar l'Estat de "totalitari" és "un greu error d’apreciació política i sobretot jurídica". Precisament per això destaca que el referèndum és només un moviment tàctic per reforçar la legitimitat de la via unilateral perquè no tindran els requisits mínims requerits per celebrar el referèndum.

Prohibit per a tothom

El lletrat major del Parlament posa damunt la taula que, com ja havia assenyalat el TC, "si la pregunta o qüestió afecta l’ordre constitucional", la Generalitat no pot portar a terme un referèndum, de la mateixa manera que tampoc podria fer-ho l'Estat espanyol. 

Això sí, Bayona avisa també que la Resolució 742/IX, de 27 de setembre de 2012, sobre l'orientació política del Govern ha marcat a Catalunya un abans i un després. Primer perquè es donava per esgotada la via del diàleg amb l'Estat que durant tants anys l'Executiu català havia provat d'establir; i després perquè, en aquest punt, el dret a decidir "es perfila com un dret o atribució dels ciutadans de Catalunya a poder determinar el futur polític de Catalunya, amb el benentès que aquest futur pot dependre d’altres paràmetres jurídics i polítics que els que determina el sistema d’autonomia previst per la Constitució i l’Estatut vigents".

La creació de JxSí i el suport de la CUP han comportat un canvi radical en la política parlamentària que Bayona no vol començar a enumerar, però sí que vol deixar clar que "una de les conseqüències més importants [...] ha estat la d'emfatitzar el caràcter unilateral d'un procés que ha tingut especial transcendència en el pla jurídic".

Contradiccions, a mitges

A simple vista, però, i sempre segons assegura el lletrat major del Parlament, les primeres declaracions parlamentàries relacionades amb l'autodeterminació no entraven des d'una perspectiva jurídica "en una contradicció clara i evident amb la Constitució".

Ara bé, Bayona subratlla que la resolució que feia efectiu el dret a decidir podia "presentar un cert grau d'ambigüitat calculada" —concepte que apareix en diverses ocasions— perquè, tot i que no diu res sobre la consulta, "la pressuposa" quan garanteix que "Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, 'caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà'".

Un exemple d'això són "les activitats que els poders públics catalans puguin promoure per a exercir-lo [el dret a decidir]", bàsicament perquè la STC 42/2014 del dret a decidir i la sobirania "no es pronuncia sobre la realització d'una consulta pel dret a decidir".

Debilitat

La predisposició del Govern, sobretot des del 27-S, a tirar endavant amb el procés cap a la independència comença a tenir "especial transcendència" quan s'aprova la Resolució 1/XI, de 9 de novembre de 2015, sobre l'inici del procés polític a Catalunya, segons el lletrat major de la Cambra catalana, que afegeix que això va suposar un "punt d'inflexió" perquè ara ja es feia referència a "expressar, de manera clara i inequívoca, la voluntat d'iniciar el procés de creació d'un estat català independent en forma de república i d'aprovar normes necessàries que facin possible la desconnexió de Catalunya amb l'Estat espanyol".

El problema d'aquesta resolució, però, és que, en creure el Govern que el mandat de les darreres eleccions catalanes legitimen la posada en marxa del procés cap a la independència "sense estar necessàriament condicionades per la legalitat constitucional i estatuària", "es planteja de manera unilateral i sense tenir en compte els processos de reforma constitucional". Això, segons Bayona, demostra "una debilitat d'origen quan el que es pretén és legitimar una ruptura del marc jurídic vigent".

Aquesta, però, no és l'única "debilitat" que destaca el lletrat major del Parlament. El pas en ferm del Govern "segrega la idea de democràcia" respecte la que té l'Estat espanyol perquè mentre Catalunya defensa la via unilateral, el govern estatal no surt de la via constitucional perquè considera que democràcia i legalitat van agafats de la mà, fet que no dona lloc a cap altra tipus d'interpretació per part dels de Mariano Rajoy.

Conflicte i errors

Una vegada més, Bayona alerta que tot plegat ha desembocat en "un conflicte jurídic especialment greu entre dos principis bàsics inherents a les democràcies occidentals, com són el de la democràcia i el de la legalitat", és a dir, tot el que estableix la Constitució. Fora d'aquí, no hi ha marge per a res més.

Pel Govern, l'enrrocament i negativa de l'Estat per celebrar el referèndum és un motiu per titllar-lo d'"autoritari", cosa que pel lletrat major "pot suposar un greu error d'apreciació política i sobretot jurídica" si és té en compte que "un procés d'independència en un sistema democràtic pot ser més difícil d'assolir que en una altra conjuntura".

Bayona, doncs, dona la raó al govern espanyol. I ho fa perquè considera que "una democràcia consolidada implica l'existència d'un marc polític i jurídic estable i la garantia que qualsevol canvi substancial es faci dins el marc establert per la Constitució". 

Mort el diàleg...

Ara bé, el lletrat major sí que dona la raó al Govern en diversos aspectes, sobretot en què "la via del diàleg i negociació [...] s'ha revelat, més que esgotada, inaccessible", i el que és més, "des del punt de vista polític és inqüestionable que l'Estat ha mantingut una línia clarament oposada a la possibilitat de negociar un referèndum o consulta sobre el dret a decidir i ha avortat totes les iniciatives de la Generalitat adoptades en aquesta direcció".

Tanmateix, però, torna a insistir que poca cosa més pot fer l'Estat i ho justifica sota l'argument que "aquest capteniment polític i jurídic de les institucions estatals no es pot considerar especialment deferent envers el principi democràtic".

El Parlament, però, tirarà endavant amb el referèndum o, almenys, això és el que sembla perquè, segons Bayona, "aquest tram final del procés sembla indicar que es tracta més d’un moviment tàctic que té com a darrer objectiu polític reforçar la legitimitat de la via unilateral", per així "demostrar que s'ha insistit en la voluntat de fer la consulta, però que, si aquesta no es fa, no haurà estat per causa imputable a les institucions catalanes", cosa que, sempre a parer seu, "pot tenir un problema de credibilitat".

Escàs suport internacional

La viabilitat del procés en aquest moment és, a parer de Bayona, "prematura i poc realista" perquè "no es coneix l'existència d'una majoria social favorable a la independència" i, a més, deixant de banda que l'Estat pot utilitzar algun instrument per "estroncar" el procés, la comunitat internacional "no sembla especialment favorable a reconèixer una via unilateral i menys encara la Unió Europea".

En aquest punt, Bayona va un pas més enllà i insisteix en què "voler un referèndum en un context tan hostil pot tenir conseqüències pel que fa al reconeixement dels seus efectes en l’àmbit intern i extern, ja que sembla evident que no es podran complir els requisits i els estàndards mínims exigibles a un procediment participatiu com aquest".

El lletrat major ho té clar i les pressions internacional que va reconèixer l'exministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo no semblen haver influït, doncs, en els seus motius per establir això. Tampoc les mencions a Catalunya a diferents parts del món demanant que deixin votar la ciutadania.