El 19 de setembre del 2023 ja forma part dels llibres d’història. Es va celebrar el primer ple del Congrés dels Diputats amb plena capacitat i llibertat per parlar en català, basc i gallec sense censures, sense interrupcions i sense retirades de paraula. Durant dècades, les presidències de la cambra baixa havien impedit els discursos amb qualsevol llengua que no fos el castellà i més d’un, de dos i de tres parlamentaris havien estat sistemàticament expulsats de la tribuna d’oradors per fer servir el català. Aquell dia, però, la frase “no té la paraula” passava a formar part del passat i l’arribada de Francina Armengol al capdavant del Congrés, fruit dels pactes del PSOE amb Junts i amb ERC, obria una nova etapa. Un canvi d’època. Inèdita. Sigui quin sigui el rumb de Pedro Sánchez a la Moncloa, la quinzena legislatura de la democràcia espanyola serà sempre la primera que va garantir i respectar tots els drets lingüístics dels diputats.
📝 Orelleres, numeret de Vox i el PP fent “el paperina”: així s’ha estrenat el català al Congrés
📝 El català ja és una llengua de primera al Congrés: aprovada la reforma del reglament
Què va passar el 19 de setembre? Aquell dimarts, el ple del Congrés discutia la presa en consideració de la reforma del Reglament. Era el primer debat i havia de permetre que la iniciativa, que s’havia registrat quinze dies abans, s’admetés a tràmit. Per tant, l’ús del català, el basc i el gallec encara no s’havia introduït a la norma de funcionament de la cambra baixa. Tot i això, Francina Armengol va aprovar una resolució per permetre que es poguessin fer servir les tres llengües també durant aquell debat, sense haver d’esperar a la votació. “Aquesta Presidència permetrà la utilització de tots aquests idiomes al Congrés des d’aquesta sessió constitutiva”, havia afirmat el 17 d’agost en el seu primer discurs com a presidenta. La reforma del Reglament va superar el primer examen parlamentari el 19 de setembre i dos dies més tard, el 21 de setembre, es va aprovar definitivament. 178 vots a favor i 172 en contra: el català, el basc i el gallec es convertien en llengües de primera.
Aquella primera sessió de normalització lingüística, de la qual es compleixen 365 dies, va ser un dia d’agraïments. Gabriel Rufián va fer un doble homenatge als “milers de persones treballadores arribades a Catalunya, al País Valencià, a Galiza o a Euskal Herria fa 50, 60 o 70 anys” que “van entendre que els seus fills i nets havien d’estimar i respectar les terres que trepitjaven a través de la seva cultura i de la seva llengua” i a Joan Tardà, l’exportaveu d’ERC al Congrés, que “va fer una lluita, en una solitud moltes vegades terrible, perquè arribés aquest dia”. I Míriam Nogueras va expressar un “profund record” a la lingüista Carme Junyent, que havia mort feia poc, i un “agraïment immens” a la Plataforma per la Llengua i a “tots els que s’han compromès amb el català”.
🔎 Un any d’Armengol com a presidenta del Congrés: lupa als acords de Junts i ERC amb el PSOE
Gabriel Rufián: “Després de més de 40 anys, s’estan reconeixent els drets de tots”
“Jo avui aquí parlaré en català perquè puc gràcies a l’escola catalana i perquè és la llengua del meu país”, va reivindicar Gabriel Rufián. Eren les primeres paraules en català sense por a represàlies. El portaveu d’ERC al Congrés va lamentar que tant el PP com el PSOE havien provocat una “intransigència” i un “cinisme històric” que havien convertit “parlar en altres llengües en un acte revolucionari”. “No s’estan violentant els drets d’alguns, aquí avui, per fi, després de més de 40 anys, s’estan reconeixent els drets de tots”, va subratllar. Rufián va sostenir que “ni el castellà està amenaçat a Catalunya ni el català és patrimoni de l’independentisme” i va defensar que una llengua “no només serveix per comunicar-se”, sinó que també “serveix per representar el que ets”. “A molts de vostès els molesta principalment la identitat que representen”, va reblar.
Míriam Nogueras: “Un minúscul contrapunt a la persecució de la nostra llengua”
«Sigueu fidels a la terra i a la llengua, no per tancar-vos, sinó per tenir veu pròpia». Míriam Nogueras va començar el seu discurs recordant una frase que va pronunciar fa dècades Pau Casals. “En aquesta cambra ressona per primera vegada sense censura i sense limitacions també la llengua catalana” en un “minúscul contrapunt a la persecució de la nostra llengua”, va celebrar la portaveu de Junts al Congrés. Pels juntaires, això demostrava que el fet que el català tingués “l’estatus que es mereix” era només “qüestió de voluntat política” i era una evidència del “camí imparable cap a la llibertat”. “Tenim el dret a parlar català, un dret que hem tingut sempre, però que no s’havia respectat, i voldria agrair la feina i la valentia de la presidenta Armengol, una valentia que no havia tingut cap dels seus predecessors”, va concloure.
El numeret de Vox i el portaveu del PP parlant en basc
Aquella estrena no va estar exempta de polèmica. Dues imatges i set noms. La primera estampa del ple va ser la dels diputats de Vox abandonant l’hemicicle i deixant les orelleres a sobre l’escó de Pedro Sánchez. En veure que el primer orador intervenia en gallec i que Armengol els impedia boicotejar el ple, van marxar del debat. La segona va ser Borja Sémper utilitzant el basc per defensar la posició del PP, molt crític amb la reforma. “No farem el paperina ni coses estranyes, volem parlar als espanyols, volem que ens entenguin i, per tant, parlarem en castellà”, havia dit ell mateix 24 hores abans en una roda de premsa a Gènova.
Els set noms són pels diputats que van abanderar la riquesa lingüística de l’hemicicle. El socialista José Ramón Besteiro, que va obrir el debat utilitzant el gallec, va ser el primer a parlar en una llengua que no fos el castellà. El representant del BNG, Néstor Rego, i l’aleshores portaveu de Sumar, Marta Lois, també van fer servir la llengua de Rosalía de Castro. Mertxe Aizpurua (de Bildu) i Joseba Agirretxea (del PNB) van expressar-se en basc i Jorge Pueyo (de la Chunta Aragonesista, dins de Sumar) va fer-ho breument en aragonès. Cinc mesos més tard, el diputat del PSC Amador Marqués, nascut a Vielha, va fer servir l’aranès
Un ús desigual i dos ministres que han parlat en català en sessions de control
Al llarg dels darrers dotze mesos, sobretot des que la legislatura va posar els motors a ple rendiment, l’ús de les llengües oficials i la imatge de Pedro Sánchez, dels ministres o dels diputats amb l’auricular per seguir la traducció simultània s’ha convertit en la nova normalitat parlamentària. Un sistema plenament integrat en el dia a dia, malgrat que els diputats del PP continuen sent reticents a fer-lo servir. De moment, per exemple, hi ha hagut dos ministres que han respost preguntes en sessions de control en català: Jordi Hereu a Junts el desembre i Ernest Urtasun a ERC la setmana passada. A més, tots dos van expressar-se parcialment en català quan van comparèixer en comissió a l’inici de la legislatura.
Per cert, la facultat de parlar en català no sempre s’exerceix de la mateixa manera. És cert que en un any la gran majoria dels discursos dels parlamentaris de Junts i d’ERC han sigut en català, però Gabriel Rufián, per exemple, ha mantingut el castellà en els cara a cara dels dimecres amb Pedro Sánchez, en bona part de les seves intervencions en les compareixences del president espanyol o quan es dirigeix a la bancada del PP.
Una implementació complexa i no exempta de dificultats
Tot això és el que va passar i el que ha anat passant al ple. Però no tot quedava a dins de l’hemicicle: a finals de desembre, la convocatòria de les primeres comissions parlamentàries va obrir un nou conflicte i va fer reviure els fantasmes del passat. El desembre hi va haver dos incidents amb diputats de Junts: Josep Maria Cervera va poder parlar en català, autoritzat pel president de la Comissió de Justícia, del PSOE, a canvi d’entregar una còpia en castellà de la seva intervenció, però el president de la Comissió Mixta per a la UE, del PP, va impedir a Marta Madrenas parlar en català. La solució que va posar el Congrés sobre la taula va ser habilitar tres sales per utilitzar les petaques i els auriculars que es feien servir a l’hemicicle. Tanmateix, el dia de l’estrena hi va haver un imprevist i la cambra baixa es va quedar sense traductors. Va ser una relliscada. Des d’aleshores, tot s’ha pogut desenvolupar sense problemes.
A l’espera de poder presentar escrits en català
Ara només falta un darrer pas. El mes d’abril, la cambra baixa va treure a concurs un contracte de 12,5 milions d’euros fins al 2027 pels “serveis de traducció, interpretació i transcripció” de les llengües cooficials i el “subtitulat en directe” de les intervencions dels diputats. Un dels objectius, a banda d’aconseguir una contractació definitiva i estable per abandonar el règim transitori i de contractacions extres que hi ha hagut fins ara, té a veure amb una de les previsions que contenia la reforma del Reglament del Congrés i que encara no s’ha atès: poder presentar documents en les llengües cooficials (de moment, els diputats han de presentar els escrits en les dues llengües). Fonts de la Mesa del Congrés expliquen a ElNacional.cat que la voluntat és que, si tot va bé, el contracte es pugui adjudicar a principis de tardor. Un cop es faci això, es preveu que el sistema es posarà en marxa de pressa, així que abans d’acabar l’any els diputats haurien de poder presentar escrits al Congrés únicament en català.
Els deures pendents a Europa
En paral·lel a la possibilitat de parlar català al Congrés, hi ha una batalla que encara continua en marxa: l’oficialitat del català a la Unió Europea. A l’agost, Junts va aconseguir que el ministre José Manuel Albares registrés al Consell de la Unió Europea la sol·licitud formal perquè el català, el basc i el gallec s’incorporin com a llengües oficials de ple dret de la UE. Era un primer pas imprescindible, però encara no s’ha trobat el desllorigador. Per començar, dues gerres d’aigua freda: primer Finlàndia va expressar les seves reticències i després Letònia i Lituània van negar-s’hi. I des d’aleshores s’han anat encadenant fiascos: una proposta enviada de manera matussera i una renúncia a incloure-ho en l’ordre del dia per part del govern espanyol van donar pas a la presidència belga, que no ha prioritzat aquesta qüestió. Ara, sota el comandament d’Hongria, tampoc sembla que s’hagi de resoldre. El recorregut europeu del català és més costerut.