Avui fa un any que es va conèixer la sentència del judici del procés. Queia la rebel·lió, però el Tribunal Suprem s'agafava a la sedició per mantenir el relat de la Fiscalia i justificar la presó preventiva que es va aplicar als consellers, la presidenta del Parlament i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart des del moment de la seva citació com a investigats.
La sentència, que es va filtrar hores abans que fos pública, condemnava a penes des dels 9 fins als 13 anys de presó. Oriol Junqueras compleix 13 anys de presó. Els consellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, 12. Carme Forcadell, 11 i mig. Joaquim Forn i Josep Rull, 10 anys i mig. I Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, 9 anys. La sala segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, va absoldre de malversació els tres acusats que van estar tot el procés en llibertat, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. Per justificar la sedició els magistrats van sostenir una de les teories de la Fiscalia: que la tardor del 2017 va haver-hi un "alçament públic i tumultuari" a Catalunya.
Des de l'ingrés a la presó preventiva els advocats han bregat perquè tots els presos poguessin sortit en llibertat i, a banda dels recursos per anul·lar la sentència i les reclamacions legals per sortir de la presó, s'han tramitat també tant els permisos com els graus que els permetien només anar a dormir al centre penitenciari. Però, primer la Covid-19, i després, de nou, la lluita judicial contra un procés polític, els ha fet recular. Només surten en tercer grau ara mateix Carme Forcadell i Dolors Bassa. La resta estan tancats sota un règim estricte a causa dels protocols sanitaris, amb tercers graus i 100.2 en suspens i comptats permisos.
Amb aquest context, quin futur immediat els espera, als presos polítics? Quan podran sortir de la presó?
"És totalment incert", diu Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva. "Amb la llei a la mà haurien d'estar fora", afegeix.
Les tres vies per sortir de la presó
Sobre la taula hi ha dues vies: l'indult i l'amnistia. La tercera via és Europa. I és la que ara mateix veuen més factible les defenses. "El recurs internacional és el que veig més probable", diu Van den Eynde, que recorda que "sempre que una jurisdicció internacional ha analitzat la nostra causa, ens ha donat la raó". Però perquè això passi, cal que el Tribunal Constitucional resolgui primer els recursos que hi ha interposats. I aquí, tornem a entrar en el camp de la incertesa. Sobre els terminis, també són incerts. "El TC pot anar ràpid per temes de la seva pròpia renovació i pot ser que ens sorprengui", diu l'advocat de Junqueras, tot i que no hi posa la mà al foc. El Constitucional pot tenir el cas sense resoldre en un calaix fins a 2 anys. El problema principal és que cap dels terminis i hipòtesi legals es compleixen en aquest cas que és plenament polític. "És imprevisible. Pot canviar un dia per l'altre", diu Andreu Van den Eynde.
Sobre l'indult, la reforma del Codi Penal per revisar el delicte de sedició i l'amnistia, els advocats es decanten per l'amnistia com a solució preferible, però ara mateix tampoc ho veuen clar. Tant la reforma del Codi Penal com la llei d'amnistia es basen en iniciatives legislatives que podrien tenir més futur que els indults. I sobre aquestes dues el PSOE, el partit fort del govern espanyol, sembla que es decanti més per la reforma del Codi Penal i el delicte de sedició. Però ara mateix no hi ha res sobre la taula. Cap proposta de modificació del delicte ni tampoc cap esborrany de llei d'amnistia. Res.
Els indults segueixen el seu camí incert, també. És la opció que menys agrada als presos polítics, però ara mateix és l'única que ha començat a caminar. Queda un camí llarg, però ja s'han presentat i caldrà que els valori el govern espanyol i els validi el Rei.
Sortir per tornar a entrar
Durant aquest darrer any des que es va saber la sentència, els presos polítics han tramitat tots els permisos que els garanteix el règim penitenciari. I tot i aconseguir-ne algun, ha estat un any de sortides i entrades. De petites fites i grans retrocessos, pel que fa als seus drets i la seva llibertat.
Amb la sentència a la mà, a finals de l'any passat Serveis Penitenciaris els va donar el segon grau i es van començar a tramitar els permisos per sortir a treballar o fer tasques de voluntariat. Es comencen a donar permisos per passar el cap de setmana a casa, també. S'aplica el 100.2 en mig dels tràmits per aconseguir el tercer grau,que se'ls adjudica a principis del 2020. Un pas clau per intentar refer la seva vida, però no la seva carrera política, perquè la condemna també els inhabilita per desenvolupar qualsevol càrrec públic.
Ara mateix el tercer grau està suspès mentre el Tribunal Suprem no decideix si el deroga. A Carme Forcadell i Dolors Bassa els afecta de manera diferent. Perquè tot i també estar pendents del TS, la jutgessa no els hi ha suspès i poden continuar amb el règim habitual de sortir de dia i tornar de nit a la presó.
La Covid-19 va acabar de complicar la situació. Mentre les presons s'esponjaven afavorint els tercers graus, als presos polítics se'ls suspenia tot i se'ls aplicaven els estrictes protocols després de les escasses visites que podien fer fora del centre. Això ha provocat internaments de 22 hores a les cel·les per evitar possibles contagis un cop tornaven a la presó dels permisos durant la fase de desescalada del confinament.