Han passat tres anys des de l'1-O i les ramificacions judicials obertes arran del referèndum estan encara sense tancar i amb desenes de persones pendents dels jutjats.
Les investigacions per trobar qui va organitzar el referèndum continuen al jutjat d'instrucció 13, que tot just ara ha tancat el sumari. En paral·lel, hi ha un procés obert contra els agents de la policia espanyola per les càrregues en diversos col·legis electorals de Catalunya. La més densa és la del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, que és on hi ha identificats els comandaments de les unitats que van colpejar els votants. El jutge encara ha de concretar el total de processats abans de tancar la instrucció.
La Covid-19 ha aturat els tràmits judicials dels casos del procés, que ara es reprenen de mica en mica.
Els alts càrrecs a les portes del judici
Al jutjat d'instrucció 13 el cas es dona per tancat. La jutgessa Alejandra Gil va desestimar el 10 de setembre la petició de la Fiscalia de seguir amb la investigació i va enviar el sumari a l'Audiència de Barcelona, que és on es farà el judici. Entre els acusats no hi figuren els principals investigats, Josep M. Jové i Lluís Salvadó. Són diputats, aforats i, per tant, el seu cas és al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on es jutjarà.
La jutgessa d'instrucció 13 va enviar ja el sumari del cas a l'Audiència de Barcelona perquè faci el repartiment a la sala que seguirà el procés i que ha de fixar la data del judici.
El 20 de setembre del 2017 la Guàrdia Civil va ordenar els escorcolls a diferents departaments de la Generalitat, entre els quals hi havia la Conselleria d'Economia. Va ser el dia que es van fer les detencions dels alts càrrecs i el de la concentració que va originar la denúncia per sedició de la Fiscalia que va portar al judici del Tribunal Suprem Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Pels fets d'aquell dia i de l'actuació dels Mossos d'Esquadra també s'ha processat el major Josep Lluís Trapero.
Les investigacions del 13, que va començar el polèmic jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, buscaven els organitzadors de l'1-O. A partir de les desafortunades declaracions de l'exmagistrat Santiago Vidal sobre la futura Hisenda catalana i una suposada Constitució, el jutge va obrir una causa general contra l'independentisme que s'acabarà jutjant en diferents tribunals, segons la condició d'aforament i càrrec dels acusats. D'aquí surt la investigació per sedició contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que es va jutjar al Tribunal Suprem quan van unir la seva causa amb la que investigava l'Audiència Nacional contra el Govern català.
El cas portarà una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat al banc dels acusats. Entre ells hi ha Antoni Molons, llavors secretari de Difusió i Atenció Ciutadana; Joaquim Nin, ex-secretari general de Presidència; Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Família; Aleix Villatoro, ex-secretari general del Departament d'Exteriors; Amadeu Altafaj, exdirector de la representació de la Generalitat davant la UE, o Albert Royo, ex-secretari general del Diplocat. Justament, la Fiscalia havia demanat allargar un any més la investigació.
Segons la magistrada, en aquest sumari s'han practicat les diligències d'investigació "que s'han considerat útils i necessàries", motiu pel qual tanca el sumari i el remet a l'Audiència. Els processats estan investigats pels delictes de malversació de fons públics, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació. La jutgessa va descartar els delictes de rebel·lió i sedició.
La brutalitat policial de l'1-O no queda impune, de moment
Al jutjat d'instrucció 7 de Barcelona és on s'investiguen les càrregues de la policia espanyola l'1-O. És on hi ha el gruix de la investigació, tot i que en altres jutjats de Catalunya tenen curs les denúncies que es van presentar arran de la brutalitat policial per aturar el referèndum. Hi ha 8 comandaments imputats i uns 40 agents investigats.
El cas està ara pendent que l'Audiència de Barcelona resolgui diversos recursos abans de tancar el sumari. Òmnium Cultural exercirà d'acusació popular si el jutge admet la seva petició presentada tot just ahir. L'entitat considera que Espanya incompleix els seus compromisos internacionals, ja que la Fiscalia entorpeix les indagacions i s'ha premiat molts agents que van agredir votants.
A Barcelona s'han identificat els comandaments, l'acusació contra ells és clara i s'asseuran al banc dels acusats. És la primera vegada que s'imputa a tots els caps policials de l'operatiu a Barcelona, a qui els atribueix la responsabilitat de les càrregues. El jutge, però, encara ha de decidir a quants dels 40 investigats envia a judici.
Al juny d'aquest any la Fiscalia va demanar arxivar el cas defensant la "legitimitat de l'actuació policial". Però el jutge va denegar l'arxivament perquè l'actuació policial "no es va ajustar de cap manera al que preveu la legislació vigent ni als protocols existents ni als estàndards internacionals". El jutge, a més, descriu la brutalitat policial i com es va tractar als votants i treu raó a la policia espanyola: "Van ser arrossegats pel terra de qualsevol manera, els cabells o des de la mandíbula, llançats escales avall, trepitjats per agents, ignorats un cop presenten ferides de consideració, sense entrar en els insults que alguns ciutadans denuncien haver rebut".
Roger Español ja sap qui li va disparar
En el sumari consten 300 informes mèdics de lesions. Entre ells hi ha el de Roger Español, que va perdre la visió d'un ull per l'impacte d'una pilota de goma d'un agent del CNP. Just abans de la declaració de l'estat d'alarma per la pandèmia de la Covid-19, els Mossos d'Esquadra van identificar el policia que va disparar.
Segons l'informe policial, la intenció de l'escopeter era fer diana. Dispara dos cops abans d'un tercer tret, que és el que fereix Español.
El cas d'Español està també en mans del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, juntament amb la denúncia d'un agent que relata que Roger Español el va intentar agredir prèviament.
Un pallasso i una activista social en el banc dels acusats
A les vigílies de l'1-O la justícia ha assegut al banc dels acusats dos activistes: Jordi Pesarrodona i Tamara Carrasco. Tots dos estan esperant la sentència.
A l'exregidor de Sant Joan de Vilatorrada i pallasso, Jordi Pesarrodona, ja l'han condemnat a 14 mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència per haver organitzat el referèndum a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada. Pesarrodona haurà de pagar, a més, una multa de 2.100 euros i les costes processals.
Tamara Carrasco està acusada d'incitació de desordres públics després d'estar tancada durant 14 mesos per les acusacions de terrorisme de la Guàrdia Civil. La policia va trobar un mapa a casa seva i un missatge de veu de Whatsapp on explicava les directrius per als CDR que venien d'una assemblea on havia participat. La detenció, que la policia espanyola va voler que fos exemplar, es va fer per terrorisme.
Adrià Carrasco, l'altre acusat en el mateix cas, es va exiliar a Brussel·les i continua esperant poder tornar sense càrrecs.
Judici a la vista
El primer judici que hi ha a la vista és el de la sindicatura de l'1-O. Serà el 4 i 5 de novembre. És el primer judici del procés a professionals a qui es va encarregar una feina d'assessorament. Aquesta mateixa setmana s'ha presentat el grup de suport que ha convocat una concentració a les portes de la Ciutat de la Justícia el primer dia de judici.
Sindicatura electoral de l'1-O amb Quim Torra / ACN
L'any 2017 el Parlament de Catalunya va encarregar a cinc experts la tasca de supervisar la votació de l'1-O: l'advocada de Girona Marta Alsina; Marc Marsal, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona; Josep Pagès, professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona; Tània Verge, professora de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, i Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, com a president de la Sindicatura.
La pressió del TC i l'amenaça de sancions econòmiques van fer que renunciessin al càrrec i ara s'enfronten a un judici penal. Tot i la renúncia al càrrec, van ser processats i s'enfronten a dos anys i nou mesos de presó, que sumen un total de mil dies de presó. Se'ls acusa dels delictes de desobediència i usurpació de funcions. El grup ha convocat per al primer dia del judici, 4 de novembre, una concentració a la Ciutat de la Justícia per donar suport a les persones encausades.