El polèmic informe de l'Advocacia de l'Estat amb el que el ministeri d'Hisenda s'escuda per no liquidar els impagaments a les comunitats autònomes i que aquest dimarts la ministra María Jesús Montero va haver de reconèixer que encara no tenia, finalment, hauria aparegut. Tot i que enlloc s'ha publicat íntegrament, diversos mitjans asseguren haver-hi tingut accés.

Després que el PP demanés la dimissió de la ministra per "mentir" sobre un informe inexistent i que alguns governs autonòmics, com el de Catalunya, alcessin la veu per aquest fet; Montero ha assegurat aquest dimecres que té des d'ahir a la tarda el suposat informe sobre la taula i que els dona la raó. Segons l'Advocacia de l'Estat, el govern  espanyol no pot facilitar el finançament a comptes de les comunitats perquè està en funcions. 

Per sortejar la polèmica, Montero s'ha escudat amb que tenia coneixement "verbal" del veredicte de l'Advocacia des de feia mesos, encara que físicament no arribés fins aquest dimarts a la tarda. "S'estava redactant de verbal a escrit i, per tant, era ja un acord conegut, tal com diu el mateix escrit, del que ja s'havia informat en diverses ocasions. Es va demanar la setmana passada que es redactés i va arribar ahir al Ministeri" , ha explicat Montero.

L'informe, al que han tingut accés alguns mitjans com La Vanguardia o El País, dona un 'no' taxatiu a la modificació del finançament en un govern en funcions. El suposat text, que tindria 13 pàgines, defensa que "la revisió de l'import dels lliuraments a compte té una forta rellevància financera" pel que considera que "la seva realització per un Govern en funcions condicionaria al nou Govern, afectant a les facultats de direcció de la política interior i exterior que li atribueix la Constitució".

Tot i això, Montero ha defensat que, malgrat que el presumpte informe sigui desfavorable, està buscant "fórmules" per pagar les bestretes a les comunitats. Alguns governs, com el de la Generalitat, ja han anunciat que portaran l'Estat als tribunals per reclamar-li aquests diners, que en el cas de Catalunya s'eleven a 1.317 milions d'euros.

Galícia i Catalunya i Lleó podrien seguir també la via judicial, encara que ho farien per separat.