Bilateralitat completa entre govern basc i espanyol i tornar al model 100% foral que hi havia fa tres segles. Aquesta és l'aposta del lehendakari del PNB, Iñigo Urkullu, que ha fet seva la història del País Basc per posar-la en valor i ser el model que inspiri les noves relacions amb l'Estat i les que s'acabin marcant en un nou Estatut amb què es treballa i substituirà el de l'any 1979: "Plantejo un repte compartit, arribar a un consens sòlid entorn un projecte d'autogovern que satisfarà les necessitats bàsiques, rellançarà Euskadi. Tenim l'oportunitat de dur a terme l'autogovern", ha declarat des del parlament basc.

Algunes de les mesures són, en l'aspecte econòmic, una nova forma de Concert Polític Basc que sigui encara més extensiu al Concert Econòmic ja existent i va d'acord a "l'estatut, la constitució, permeti la reintegració foral plena, és a dir, derogar definitivament les lleis d'abolició florals i retornar a la sobirania anterior al 1839. L'objectiu és consolidar un sistema polític de convivència". Això, afegeix que ha de comportar un reconeixement de la "realitat nacional" i es consolidi una "relació bilateral amb l'Estat".

Tornar al segle XIX

Urkullu recorda que tot això va ser retirat arran del Conveni de Bergara de 1839. Si ens remetem a la història, aquest va ser signat pel general Espartero i el general Maroto que va significar el final de la primera guerra carlina, de 1833 a 1839. Un mes després del Conveni, les Corts espanyoles confirmen, mitjançant la decisió clàusula "sense perjudici de la unitat constitucional de la Monarquia", els furs bascos. El dirigent de el PNB es va presentar a les eleccions de 2020 amb la promesa d'una consulta sobre un "nou estatus", fites encara no assolides però sí han anat sempre acompanyades de grans canvis en termes administratius o de pressupost.

Urkullu tira de cronologia per reiterar un únic objectiu: "mantenir la intenció d'avançar en les transferències marcades pel govern espanyol". Mentre que els socialistes bascos tiren pilotes fora i consideren que aquest no és un objectiu prioritari, el lehendakari juga una carta major per assolir els seus objectius: el Govern de Pedro Sánchez, amb el que ja té pactada la transferència de Presons per a l'1 d'octubre i amb el qual confia seguir rebent transferències pendents de l'Estatut de 1979 d'aquí a finals d'any. 

Tot, amb l'advertència d'alguns incompliments que consideren que s'han de resoldre de forma immediata. Així doncs, també ha presentat un llibre de 700 pàgines on es detalla "l'erosió silenciosa" d'algunes competències pendents de restablir o reforçar.