L'Assemblea francesa ha aprovat aquesta tarda la denominada llei de promoció de les llengües regionals, que introduirà per primer cop la immersió a l'escola pública. Podrà ser fins al 50% en català a la Catalunya Nord. La proposta, impulsada pel diputat bretó Paul Morac (Llibertats i Territoris), ha estat aprovada en segona lectura per 247 vots a favor i 76 en contra i 19 abstencions. Ha superat de llarg la majoria absoluta de 162 diputats, i també afavorirà els altres idiomes que es parlen en territori francès, com l'occità, el basc, el bretó o el cors.
La llei també reconeix la retolació bilingüe a tots nivells, i permetrà posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com els accents propis del català, una qüestió que provocava moltes polèmiques fins ara. No estaven permesos els diacrítics que no usa el francès, i això posava problemes a l’accent agut al català "í".
L'argument de Morac per convèncer diputats de pràcticament tots els grups ha estat que les llengües regionals també són patrimoni de França i que ja no se'n pot garantir l'ús per tradició familiar, sinó que cal una actuació decidida des de l'escola. El punt que li ha costat més tirar endavant ha estat impulsar la idea de la immersió (amb el matís que només arribarà al 50% i que serà voluntària), que és un sistema d'èxit a la Catalunya sud, i també al Quebec amb el francès, a Flandes amb el neerlandès o a Israel amb l'hebreu. Però finalment ha quedat aprovat.
Morac ha insistit que l'aprovació de la proposició és "una victòria històrica", que representarà un salt important en la situació d'aquests idiomes a França, només tímidament acceptats. La iniciativa no arriba a la normalització del català a la Catalunya sud, però si s'aplica serà un salt evident a França. El diputat ha remarcat que s'han mantingut dins els criteris del Tribunal Constitucional francès, a partir de la seva Constitució centralista, que ha indicat que cal voluntarietat, i que es garanteixi que tots els alumnes coneixeran igualment el francès. També es crearà paquet de suport per a escoles privades que ofereixen educació en català des de fa dècades, com la Bressola o Arrels.
És el primer cop que a França s'aprova una llei sobre llengües regionals, tot i els recels del ministre d'Educació Nacional, Jean-Michel Blanquer. Aquest ha estat el moment en el qual la iniciativa parlamentària ha estat aprovada.
El diputat de Perpinyà Romain Grau (La República en Marxa) ha estat un dels que ha votat a favor de la proposició i ha expressat a la xarxa la seva satisfacció pel reconeixement que significa per al català. "El projecte de llei del diputat Paul Molac sobre protecció del patrimoni i promoció de les llengües regionals es passa a l'Assemblea Nacional el dijous 8 d'abril de 2021. El votaré sense cap mena de dubte", ha indicat.
Paul Morac fa anys que intenta convèncer els francesos que l'estudi del bretó o el català des de l'escola maternal, no fa que després els alumnes no sàpiguen el francès, sinó que serveix al contrari per adquirir la flexibilitat plurilingüe per aprendre idiomes.
A la fotografia principal, diputats bretons celebren l'aprovació de la llei de llengües a l'Assemblea nacional francesa