Els eurodiputats que formen part de la missió sobre la immersió lingüística han iniciat aquest dimarts la segona jornada de reunions. Tot plegat, després que dilluns es confirmés el biaix polític de l'operatiu orquestrat pels eurogrups de la dreta, la ultradreta i els liberals: de les set trobades, sis van ser amb veus espanyolistes i només una va ser amb una defensora del model català. Dimarts al matí, els representants del Parlament Europeu s'han reunit amb membres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i han visitat dues escoles del Prat de Llobregat, una en què s'implementa la immersió lingüística i una altra en què s'aplica el 25%.
És després de l'aturada per dinar, a partir de les 15 hores, quan els eurodiputats es reuneixen amb la Fundació Bofill, un think tank que impulsa recerques, debats i iniciatives al voltant del món de l'educació. Es tracta de l'única organització de la societat civil favorable a la immersió que ha aconseguit permís per participar en la missió, a part del sindicat Ustec. Segons va explicar a ElNacional.cat la cap de projectes de la Fundació Bofill, Elena Sintes, durant la trobada la fundació exposarà els resultats de les recerques i evidències que "demostren que el model d'escola catalana aconsegueix l'objectiu de capacitar en català i castellà el conjunt de l'alumnat", explicarà els aspectes positius de la immersió per evitar la segregació lingüística de l'alumnat, i assenyalarà que els reptes del sistema educatiu català "en cap cas no tenen res a veure" amb la vehicularitat del català.
Precisament amb aquest objectiu, la Fundació Bofill presentarà un informe "sintètic però amb molt de rigor" sobre per què el català és clau per lluitar contra les desigualtats educatives. En ell, s'incideix que el model educatiu del país "no separa els alumnes en funció del seu origen o llengua familiar, sinó que els agrupa tots en la mateixa aula". Aquest fet, precisament, pretén evitar la divisió de la societat catalana en comunitats lingüístiques separades. "Aquest és el pilar fonamental de la convivència i la cohesió social".
El català no provoca desigualtats
Al llarg del document, s'incideix en diversos altres punts. Per exemple, el fet que encara avui, molts infants i joves "no tenen cap altre espai per aprendre o parlar català de manera normal i quotidiana que no sigui l'escola". De fet, un 20,9% d'adolescents "no disposa de cap contacte actiu amb el català" fora de les aules. També s'assenyala que el model català ha produït "uns resultats globalment satisfactoris" a l'hora de garantir un coneixement suficient del català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori. I s'incideix que el català no és responsable de les desigualtats educatives. "Les diferències en els resultats escolars no estan relacionades amb la llengua d’escolarització, sinó amb característiques socioeconòmiques, socioculturals i del context escolar", afirma el document. Per concloure, es constata que el català a l'escola "és un garant d’inclusió social", i no pas un dels aspectes a millorar del sistema educatiu.