A l'era de les 'fake news' —notícies falses— i de les possibilitats de fabulació infinites que permet la IA, amb intencionalitat política al darrere o no, sumat a les pràctiques cerca-clics de dubtosa ètica professional a les quals la precarietat rampant al sector dels mitjans de comunicació aboca sovint per a subsistir, la regulació per a garantir el dret a la informació veraç ha esdevingut una prioritat de la Unió Europea. En aquesta batalla contra la desinformació, neix la nova llei europea de mitjans, aprovada el desembre de l'any passat i entrada en vigor aquest maig. La norma estableix un marc comú regulador europeu amb el qual es vol garantir, apunta explícitament el text, la llibertat, el pluralisme i la independència editorial dels mitjans, així com el dret dels ciutadans a rebre informació veraç i lliure.
En aquesta llei es basa el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per a la nova normativa que vol impulsar en el marc de la "regeneració democràtica" que va prometre. Una iniciativa que assenyala directament els mitjans de comunicació digitals de l'òrbita madrilenya i alineats amb la dreta que han proliferat durant els darrers anys i que acostumen a carregar amb duresa editorialment contra Sánchez, el PSOE i l'esquerra. Una ofensiva politicomediàtica que el líder socialista va batejar de "màquina del fang" per enfangar el debat públic, després que un jutge es basés en retalls de publicacions d'aquests mitjans per a sustentar la investigació per presumpta corrupció en els negocis i tràfic d'influències contra la dona de Sánchez, Begoña Gómez, oberta arran d'una querella del sindicat ultradretà Manos Limpias.
Transparència: propietaris dels mitjans, finançament i audiències
En concret, es tracta de la norma europea 2022/0277/COD, una regulació europea que va entrar en vigor el 7 de maig del 2024 i que els estats membres han d'aplicar a tot estirar l'agost del 2025. Més enllà de la ja reconeguda protecció de la llibertat de premsa o la protecció de fonts, la norma fa èmfasi en el fet que cal augmentar la transparència pel que fa a la propietat dels mitjans de comunicació, és a dir, qui hi ha darrere d'un mitjà, perquè la ciutadania pugui tenir pinzellades de quins interessos pot tenir. En aquest sentit, els mitjans hauran de publicar en una base de dades estatal fàcilment consultable la identitat dels seus propietaris.
D'altra banda, s'estableix una transparència més gran en matèria de publicitat institucional i subvencions, una de les principals fonts de finançament de molts mitjans, diners provinents de les administracions públiques. Així doncs, els mitjans hauran d'informar sobre els fons públics rebuts en concepte de publicitat o de subvencions, i les administracions, que han d'assignar aquests recursos amb criteris de proporcionalitat i no discriminació, hauran d'informar amb transparència sobre aquestes despeses atorgades cada any a cada mitjà. La normativa europea també insta que els estats avaluïn la concentració mediàtica en poques mans, per garantir el pluralisme i la independència editorial davant les grans oligarquies mediàtiques que tenen tant de poder d'influència sobre l'opinió pública.
La proposta de Sánchez
Basant-se en aquesta regulació-marc de la Unió Europea, la proposta que Pedro Sánchez ha presentat aquest dimecres al Congrés dels Diputats inclou, en suma, més transparència, perquè la ciutadania conegui el finançament, el nom dels propietaris i accionistes i les xifres d'audiència reals de tots els mitjans de comunicació. L'executiu socialista també proposa limitar el finançament que les administracions poden dedicar als mitjans per tal que, apunta, no n'hi hagi cap que tingui més finançament públic que no pas lectors. Igualment, Sánchez ha parlat de mesures per protegir la independència editorial i els drets dels periodistes per evitar pressions polítiques i empresarials o econòmiques sobre els professionals de la informació; així com mecanismes per assegurar la competència i evitar la concentració mediàtica en poques mans. Finalment, reforçar el dret a l'honor i a la rectificació de la ciutadania i reformar l'anomenada 'llei mordassa' pel que fa a la llibertat d'expressió.