Finalment la sentència del Tribunal Constitucional s'ha fet pública oficialment, això si amb nocturnitat. El Constitucional ha notificat a l'Advocacia de l'Estat i a Vox la sentència que declara inconstitucionals diversos preceptes del decret que va declarar el primer estat d'alarma per pandèmia de covid. Passades les 10 de la nit d'aquest dilluns l'alt tribunal ha notificat la sentència i quatre dels cinc vots particulars dels magistrats que discrepen de la sentència, els arguments de la qual van ser filtrats la setmana passada. Els sis magistrats que firmen la sentència sostenen que l'instrument jurídic a aplicar per part del govern espanyol hauria d'haver estat l'estat d'excepció atenent a la "gravetat i extensió" de la pandèmia.

El TC considera que les restriccions a la mobilitat imposades en els mesos de la primera ona de la pandèmia van ser més enllà d'una simple limitació de drets fonamentals per endinsar-se en la suspensió, més pròpia d'altres estats com el d'excepció. El tribunal considera que es va viure una restricció de drets "d'altíssima intensitat".

 

Suspensió de drets

La sentència del TC declara inconstitucionals, entre d'altres, els apartats 1,3 i 5 de l'article 7 del decret aprovat pel govern espanyol, el qual va rebre posteriorment el  suport del Congrés dels Diputats. El primer apuntava que durant la vigència de l'estat d'alarma, les persones únicament podran circular per les vies o espais d'ús públic per a la realització de les esmentades activitats. El tercer limitava la circulació de vehicles particulars per les vies d'ús públic a aquestes activitats, i el cinquè establia que el ministre de l'Interior podia acordar el tancament a la circulació de carreteres o trams d'elles per raons de salut pública, seguretat o fluïdesa del trànsit o la restricció en elles de l'accés de determinats vehicles pels mateixos motius.

En entendre dels magistrats "tret que es vulgui desposseir de cap significat substantiu al terme suspensió, sembla difícil negar que una norma que prohibeix circular a totes les persones, per qualsevol lloc i en qualsevol moment, excepte en els casos expressament considerats com justificats, suposa un buidament o, si es vol, una suspensió del dret, proscrits com s'ha reiterat ja en l'estat d'alarma," aferma el text. Negar aquesta anàlisi "implicaria deixar exclusivament en mans de l'autoritat competent (el Govern, en aquest cas) la noció mateixa de suspensió de drets".

Estat d'excepció

La sentència no discuteix la pertinència d'aquestes mesures per contenir l'svanç de la covid-19 i les considera proporcionades, però no comparteix el model que es va fer servir per implementar-les. Aquesta suspensió completa de drets encaixa millor, segons l'opinió dels sis membres del tribunal, en l'estat d'excepció en el qual s'avança un pas més en la restricció de drets.

Tribunal dividit

El tribunal ha adoptat aquesta decisió amb una ajustada majoria en la qual el vot de la vicepresidenta, Encarnación Roca, ha estat decisiu per inclinar la balança a favor dels cinc magistrats -tots del bloc conservador- que donaven suport a la ponència de Pedro González-Trevijano, que finalment ha tirat endavant.

Ha comptat, no obstant això, amb l'oposició de cinc magistrats, tres de l'ala progressista (Cándido Conde-Pumpido, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer) i dos del sector conservador (el president, Juan José González Rivas i Andrés Ollero), que es van alinear amb els seus companys en estimar que l'Executiu va actuar correctament, optant per l'estat d'alarma per decretar el confinament domiciliari. Falta per conèixer el vot particular de Juan Antonio Xiol.

 

Imatge principal, el confinament total va deixar buits els carrers de Barcelona / Efe