L'aprovació definitiva de la Llei orgànica 1/2025, publicada al BOE el 3 de gener, és la culminació del pla Justícia 2030, que pretén transformar el servei públic de justícia per millorar l'organització i la productivitat en els processos. El projecte dona lloc a una reforma de la planta judicial i busca agilitzar processos en àmbits específics com els dels desnonaments, els golden visa o els pisos turístics. Aquests són els canvis fonamentals que s'hi inclouen:
1. Consentiment de la comunitat pels pisos turístics
Els propietaris que vulguin explotar els seus habitatges com a pisos turístics necessitaran l'aprovació prèvia de la comunitat. Aquesta mesura requereix un permís de 3/5 parts de la comunitat abans que els contractistes puguin treure rèdit dels lloguers turístics.
2. Facilitats en els desnonaments en casos d'ocupació
Les situacions d'ocupació passaran a abordar-se a través de "judicis ràpids". Aquest canvi en la Llei d'enjudiciament criminal homogeneïtza l'actual disparitat de criteris i busca abreviar el tràmit i accelerar la resposta davant de delictes d'usurpació d'immobles o de violació de domicilis.
3. Eliminació dels golden visa
Els golden visa o visats d'or (incorporats pel govern de Mariano Rajoy el 2013) queden suprimits. Així, ja no es podrà aconseguir el permís de residència comprant cases de més de 500.000 euros, dipositant diners en bancs espanyols ni invertint en deute públic, accions, fons d'inversió o projectes empresarials.
4. Creació dels tribunals d'instància
Se substitueixen els jutjats unipersonals per tribunals d'instància (estructurats en seccions específiques especialitzades en família, violència de gènere o penal). Així mateix, els antics jutjats de pau es reconvertiran en oficines de justícia municipals i es crearà el Tribunal Central d'Instància a Madrid amb l'objectiu d'actualitzar i modernitzar l'estructura judicial.
5. Aposta per la mediació en litigis senzills
S'introdueix com a requisit obligatori acudir als mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) abans de presentar demanda judicial en assumptes civils i mercantils ajornables. En altres paraules, es vol evitar la congestió de la justícia en processos de litigiositat, i s'advoca per la negociació entre parts abans de presentar recursos i anar a judici. Addicionalment, s'apliquen canvis al sistema de costes judicials, que fins ara pagaven sempre els perdedors del judici, però ara s'inclou una part del pagament als guanyadors en cas que no hagin acudit a la mediació prèvia de forma injustificada.
6. Correccions en la llei de paritat
També s'incorporen correccions tècniques com la de la llei de paritat a través d'una esmena que restableix la protecció laboral per als treballadors que demanen permisos de cures o adaptacions de jornada, considerant nuls els acomiadaments per aquests motius.
7. Digitalització i incorporació de processos electrònics
Per acabar, s'introdueixen canvis transversals en matèria de modernització tecnològica. Entre ells hi ha l'equipació amb serveis digitals de les noves oficines de justícia, per evitar desplaçaments i facilitar la burocràcia; la notificació electrònica de demandes a persones jurídiques, que s'executarà abans de recórrer a la notificació presencial domiciliària; o la reforma de la subhasta judicial electrònica, amb nombroses modificacions per dotar-les de més agilitat (terminis de pagament, notificacions, participació de l'executant sense altres licitadors, etc.).