A les portes d'un seguit d'importants celebracions per a la història de Mèxic, com els 200 anys de la seva independència o els 500 de la caiguda de Tenochtitlan, el president Andrés Manuel López Obrador va enviar el 2019 una carta al cap de l'estat espanyol, el rei Felip VI, instant que ambdós països fessin una “reflexió” sobre el seu passat comú, fent especial ènfasi en els aspectes negatius de la conquesta, des de l'època d'Hernán Cortés, i les posteriors relacions colonials: “esclavitud”, “saquejos”, “usurpació”, “imposicions” i “vulneracions de drets”.
En aquest sentit, el mandatari mexicà va demanar que Espanya “admeti la seva responsabilitat històrica per aquestes ofenses i ofereixi les disculpes o rescabalaments polítics que convinguin”. També va convidar el Rei a celebrar un gran acte de reconciliació històrica el 2021, en el qual també participessin representants dels pobles originaris del territori de l'actual Mèxic, per redactar “un relat compartit, públic i socialitzat de la seva història comuna” amb el qual iniciar una “nova etapa” de “convivència més estreta més fluida i més fraternal”.
Amb tot, ni el rei Felip VI ni el govern espanyol van contestar la missiva del president mexicà i això ha estat el desencadenant de l'actual conflicte diplomàtic entre Espanya i Mèxic. Mèxic va convidar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a l'acte de presa de possessió de la nova presidenta del país, Claudia Sheinbaum, si bé la representació institucional en aquests casos sol recaure sobre el Rei. Espanya va transmetre a les autoritats mexicanes que seria Felip VI qui acudiria a la cita, i Mèxic s'hi ha oposat, en virtut de la carta enviada que va quedar sense resposta. A més, la presidenta electa Sheinbaum ha retret en un comunicat recent que la carta no només va rebre silenci com a resposta, sinó que “es va filtrar als mitjans de comunicació”.
En la missiva, el president mexicà va retreure a Espanya que la incursió d'Hernán Cortés al territori que ara és la república mexicana va ser un episodi “tremendament violent, dolorós i transgressor”, que va donar peu a una conquesta amb “innombrables crims i abusos”. En aquest sentit, la carta d'Andrés Manuel López Obrador destaca l'“empresonament i assassinat de Cuauhtémoc, últim mandatari asteca, el 1525”. El mandatari també va assenyalar les “inquantificables violacions de lleis llavors vigents”, com el 'quinto real', o la “imposició” de fe, la construcció de temples catòlics “sobre les antigues piràmides”, o la usurpació i repartiment de terres entre els colonitzadors.
També es va retreure el “saqueig de les riqueses naturals”, “la segregació de castes i races”, que “es va imposar la llengua castellana i es va emprendre la destrucció sistemàtica de les cultures mesoamericanes”. “I si en els anys immediatament posteriors a la conquesta els abusos van ser atribuïbles a avançats que van actuar per compte propi, els actes d'autoritat durant el llarg període colonial van ser conseqüència de l'aplicació de polítiques d'Estat: les institucions virregnals van ser part de la Corona espanyola, malgrat que en tot aquell període cap monarca peninsular no va visitar Nova Espanya”, apunta la missiva. Finalment, el president mexicà també va retreure els intents “de reconquesta” per part d'Espanya entre 1821 i 1854 i que Ferran VII morís el 1833 “sense haver reconegut” la independència de Mèxic, efectuada el 1821.