El rei emèrit Joan Carles I va pagar el febrer a Hisenda 4.395.901,96 d'euros, la segona regularització fiscal per rendes no declarades durant diversos exercicis que sumessin més de vuit milions d'euros de pagaments en espècie. Algunes informacions ja apuntaven que el Borbó va recopilar aquests diners gràcies a préstecs que li haurien fet amics de confiança i aquest dimarts El Confidencial publica el nom d'alguns dels empresaris. Segons aquest diari, la col·lecta va ser organitzada per Javier Corsini, un gestor d'una de les finques de caça del rei, i hi van participar, entre d'altres, Vicente Boluda, Jaime Castellanos, Alejandro Aznar i Diego del Alcázar.
L'entorn de l'emèrit sempre hi ha estat en els moments més importants. Cal recordar que si viu a Abu Dhabi és gràcies a les bones relacions que manté amb els seus governants.
Els germans Corsini
Segons El Confidencial, el nombre d'empresaris que el van ajudar són una desena, tot i que no s'han publicat tots els noms, i tot va ser impulsat per Javier Corsini i el seu germà Miguel, expresident de Renfe. Tots dos eren habituals dels toros i la caça, afició que sempre compartien amb Joan Carles. Ells van ser els que van contactar amb la resta de persones per organitzar la col·lecta, ja que consideraven que "tocava donar-li un cop de mà".
Tanmateix, altres fonts d'aquest mitjà també situen Félix Sanz Roldán, l'exdirector del CNI i actual assessor d'Iberdrola, com a líder d'aquestes donacions. De fet, va estar fa poc als Emirats amb l'emèrit i també va aprofitar per vacunar-se contra el coronavirus. Els seus viatges amb l'exmonarca són habituals.
Alguns dels empresaris que hi van participar van ser Jaime Castellanos, president del banc de negocis Lazard, ex-primer executiu de Recoletos i oncle d'Ana Botín; Diego del Alcázar i Silvela, marquès de la Romana i president de l'Institut d'Empresa Business School (IE), l'escola de negocis que forma els principals empresaris d'Espanya; Alejandro Aznar, president de Cellers Marqués de Riscal, i Alicia Koplowitz, d'FCC. La majoria d'ells haurien donat 250.000 euros.
Qui s'hi va negar?
D'altra banda, El Confidencial també apunta que hi va haver altres empresaris que no van voler participar en les donacions al rei emèrit. Aquests van ser Alberto Alcocer, un íntim amic company de caça; el seu cosí, Alberto Cortina; Rafael del Pino, president de Ferrovial; José Manuel Entrecanales, màxim accionista d'Acciona; Borja Prado, expresident d'Endesa, i Juan Abelló, una altra de les persones més properes al monarca.
L'estratègia del Rei
De moment, l'estratègia de l'advocat del rei Joan Carles sembla clara: anticipar-se a les diligències de la Fiscalia del Suprem pagant a Hisenda. Els assessors de l'emèrit estan estudiant els límits de l'article 305 del Codi Penal, que preveu la regularització fiscal voluntària per evitar l'obertura d'un procediment penal abans que sigui notificada cap investigació. L'article 305 estableix que "es considerarà regularitzada la situació tributària quan s'hagi procedit per l'obligat tributari per complet reconeixement i pagament del deute tributari abans que l'Administració Tributària li hagi notificat l'inici d'actuacions de comprovació".
El rei emèrit, que va fugir als Emirats Àrabs Units a l'agost, ja va abonar el passat 9 de desembre al fisc 678.393 euros, corresponents a un deute tributari del 2016 al 2018, quan ja havia abdicat i perdut la inviolabilitat. Amb aquest pagament, Joan Carles I reconeixia el frau. Tanmateix, en avançar-se a presentar la regularització abans que li comuniquessin l'obertura de la investigació, intentava eludir el delicte fiscal. Ara fa el mateix i en total ja suma 5 milions abonats a l'administració. Així doncs, la quota defraudada a Hisenda que admet Joan Carles I supera de molt la que va regularitzar el desembre passat i també els 120.000 euros anuals que estableix la llei com a límit per al delicte fiscal.
En aquella ocasió, corresponia a l'ús per part del rei emèrit i el seu entorn, com els seus nets Froilán i Victoria Federica, de targetes de crèdit vinculades a comptes corrents dels quals no és titular. Els diners provindrien de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, que els hauria posat a disposició de Joan Carles I i aquest no els hauria declarat a Espanya. Ell era el titular del compte bancari on l'empresari mexicà dipositava els diners que després, mitjançant transferències directes o targetes de crèdit, eren destinats a pagar vols, hotels, restaurants i altres despeses privades del monarca i la seva família.