El govern espanyol ja ha registrat davant el Consell de la Unió Europea la petició perquè la llengua catalana, la basca i la gallega siguin oficials a la Unió Europea. Concretament, s'ha fet la sol·licitud de modificació del Reglament número 1 de 1958 de la Unió Europea. Aquest és el primer pas perquè el català es converteixi en la 25a llengua oficial de la UE i ja està fet. Ara bé, és només el primer dels quatre passos que Espanya ha de fer. Quins són, doncs, la resta de passos que el govern espanyol ha de fer?
Doncs bé, segons ha explicat Plataforma per la Llengua en un fil a Twitter, el segon pas a fer és proposar que s'inclogui el català al llistat de llengües oficials i de treball de la UE que recull l'article 1 del reglament de 1958. El tercer és aconseguir que el català "quedi inclòs en aquest llistat i no en una categoria de llengües inferior creada ad hoc en el mateix Reglament". El quart és "defensar-ho i negociar amb els estats perquè acceptin unànimement el català com a 25a llengua oficial de la UE". I "en cas de negativa per part del Consell Europeu adduint impediments legals, recórrer la negativa al TJUE".
✔️ L’anunci d’ahir de sol·licitar la modificació del Reglament número 1 de 1958 de l’@EUCouncil és el primer pas per fer, del català, la 25a llengua oficial de la UE.
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) August 18, 2023
🤔 Què més cal fer?
Obrim fil ⬇️
L'acord de Puigdemont amb Sánchez per l'oficialitat del català a la UE arriba a la premsa internacional
El ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ja ha registrat davant el Consell de la Unió Europea la petició perquè la llengua catalana, la basca i la gallega siguin reconegudes com a oficials a la Unió Europea. Aquesta sol·licitud, que suposa un gran avenç per a la llengua catalana, és fruit de l'acord que ha tancat el president a l'exili Carles Puigdemont amb el president espanyol, Pedro Sánchez. En aquests moments, la Unió Europea ja examina la petició per oficialitzar el català. "El Consell ha rebut una carta del govern espanyol i l'examinarà", ha dit a Efe una font comunitària aquest dijous.
Aquesta no només ha estat una notícia impactant per a Catalunya i Espanya, sinó també per a diversos mitjans europeus que se n'han fet ressò. Per exemple, el portal nord-americà especialitzat en política, Politico, publica una notícia titulada "La promesa poliglota de Sánchez: portar les altres llengües d'Espanya a Brussel·les". I el canal de ràdio i televisió internacional d'origen alemany, Deutsche Welle, n'ha parlat en la publicació d'un article titulat "Els socialistes espanyols guanyen el paper d'altaveu amb l'ajuda dels partits catalans". El diari belga L'Echo també aborda la qüestió amb una notícia titulada "Carles Puigdemont, el fugitiu català que té les claus del futur d'Espanya".
Altres mitjans i agències internacionals com per exemple el Libération, FranceInfo, Euronews, Reuters, Bloomberg o The Times es fan ressò del paper clau de l'independentisme en l'arribada de Francina Armengol a la presidència del Congrés dels Diputats.