El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat aquest dijous que si la normativa catalana en matèria lingüística “és inconstitucional ja ho decidirà el Tribunal Constitucional, i no el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)”. En una visita a l'escola Ramon Llull de Rubí (Vallès Occidental), Pere Aragonès s'ha referit a les sentències emeses aquest dimarts passat pel TSJC ordenant impartir el 25% de matèries en llengua castellana de manera definitiva i considerant inconstitucional l'actual normativa d'immersió lingüística catalana.
Segons critica el president, en aquestes sentències el TSJC "s'extralimita clarament en les seves funcions" perquè "vol fer de TC, de Parlament i de Govern". Per això, Aragonès ha demanat al TSJC "que facin de jutges" i que "apliquin les lleis" perquè, ha afegit, a Catalunya "hem aprovat una llei" en matèria de llengües "que cal aplicar". El model educatiu de Catalunya s'ha desenvolupat “a partir de criteris pedagògics i no polítics o ideològics” i de la mateixa manera que “els mestres no fan de jutges, aquests no han de fer de mestres”, ha sentenciat el president.
Sosté que a Catalunya no passarà com al País Valencià
Davant la intenció del govern del País Valencià d'eliminar el valencià com a matèria obligatòria a l'educació, Pere Aragonès ha dit que "les llengües i les cultures no són una molèstia, sinó una oportunitat". La Generalitat catalana mantindrà la política lingüística perquè, ha destacat, “tenim consens de la comunitat educativa, està basada en fonaments pedagògics i hi ha una majoria amplíssima del Parlament i molt transversal de la societat catalana que la recolza”. Pere Aragonès ha afegit que, davant dels "atacs i actuacions contra el català en altres punts del domini lingüístic" català, "nosaltres reforçarem sempre l'escola en català perquè ajuda l'ascensor social, contribueix a la cohesió i sobretot dona als alumnes totes les eines per aprofitar al màxim les oportunitats del sistema educatiu i per poder desenvolupar-se com a ciutadans lliures”.
Decret per blindar el català a l'escola
El departament d'Educació de la Generalitat, ara encapçalat per la consellera Anna Simó, ha aprovat aquesta setmana un nou decret per tractar de blindar el català a l'escola davant les sentències del Tribunal Suprem i el TSJC contra la immersió lingüística i la resolució pendent del Tribunal Constitucional sobre les actuals lleis catalanes contràries als percentatges de castellà a les aules. Aquest marc legal concreta mesures com el requisit que els nous docents que s'incorporin al sistema educatiu català a partir del curs 2025-2026 hagin de tenir el certificat de nivell superior C2 de català o la implementació de plans pilots d'acollida pels alumnes estrangers perquè aquests passin per un programa de llengua catalana intensiu.
Les sentències del TSJC
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) insisteix que el model lingüístic establert en la nova normativa d’Educació —el decret llei 6/22 i la llei 8/22— “és inconstitucional per oposició al model de conjunció lingüística”, en vigor a l'Estat espanyol, i per això va presentar, l'estiu passat, un recurs al Tribunal Constitucional (TC), com els grups parlamentaris del PP i C's. La seva resolució dona la raó a tres famílies perquè centres educatius catalans apliquin més castellà: “A més de l’assignatura o matèria corresponent a l’aprenentatge de llengua castellana, una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular que es consideri com a troncal o anàloga”. És a dir, el 25% de castellà que va ordenar el TSJC a tot el sistema educatiu català el 2020, i que el 2022 el Parlament va superar amb una nova normativa.
En conseqüència, el departament d’Educació va anunciar un recurs al Tribunal Suprem contra les tres resolucions del TSJC que obliguen a impartir el 25% de castellà a tres centres educatius més. La consellera d'Educació, Anna Simó, va qualificar de "vergonyós" que la Generalitat hagués conegut el pronunciament del TSJC a través de la premsa i va criticar que l'organisme judicial hagués "volgut avançar-se a la decisió del Tribunal Constitucional sobre la qüestió d'inconstitucionalitat" en relació amb els recursos presentats contra la llei del català a l’escola.