Acabat d’aterrar del viatge a l’Amèrica Llatina, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha acusat les institucions espanyoles “d’ocultació deliberada” dels casos d’espionatge a independentistes revelat per l’informe de Citizen Lab. “Per què? Qui ho va ordenar? Quina informació es buscava?”, s’ha preguntat Aragonès en la comissió Pegasus que es troba a Madrid, on ha denunciat la inacció de l’Estat recordant que “ningú” s’ha posat en contacte amb ell com a investigat amb aquest software. “Espiar ciutadans i representants sense cap motiu és un atac a la ciutadania, al mateix estat democràtic. Un estat democràtic no espia la ciutadania, no escolta converses dels que pensen diferent”, s’ha queixat el president català aquest dimarts des de la seu a Madrid del Parlament Europeu, on ha afegit que “algú es pensa que la unitat d’Espanya està per sobre dels drets fonamentals” a més de constatar que es tracta d’”un episodi més de repressió i guerra bruta”. Aragonès ha xocat amb les consideracions de l'eurodiputat del PP, Juan Ignacio Zoido, que ha afirmat que a l'Estat "no es persegueixen ideologies, sinó la comissió de delictes".
El president ha demanat als nou eurodiputats que conformen el comitè Pegasus que “no deixin impune” el cas d’espionatge que estan investigant. “Necessitem que es faci justícia. Si queda impune, els dubtes sobre les pràctiques democràtiques de l’Estat no pararan de créixer”, ha reclamat Aragonès al costat de la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, i el regidor a Barcelona Ernest Maragall. “Algú es pensa que la unitat d’Espanya està per sobre dels drets fonamentals, Nosaltres creiem que els drets fonamentals estan per davant de tot”, ha dit Aragonès aquest dimarts des de la seu a Madrid del Parlament Europeu.
El via crucis de la justícia
Els independentistes, que consideren insuficients les explicacions donades per les autoritats espanyoles, han lamentat que les querelles que han presentat per l’espionatge estiguin encallades als jutjats. “Tenim el dret a que el sistema judicial es prengui seriosament l’espionatge”, ha dit Aragonès recordant que va presentar la denúncia el juliol passat i encara no ha estat admesa a tràmit. “Encara estem esperant una resposta. No s’ha ordenat cap diligència d’investigació”.
Preguntat pels eurodiputats sobre les proves que tenen per verificar l’espionatge, Aragonès ha assegurat que “no necessito més evidències tècniques perquè el CNI ha reconegut que m’ha espiat”. “El que necessitem són mecanismes de garantia que no existeixen; la imparcialitat no està garantida”, ha explicat el president de la Generalitat avisant a la missió que caldria desplegar un marc regulatori en territori europeu per posar límits a l’ús de Pegasus.
Els altres dos investigats, Meritxell Serret i Ernest Maragall, han apuntalat el discurs de Pere Aragonès. “És una altra forma de repressió per defensar un projecte polític”, ha arrencat la consellera d’Exteriors, que ha recordat que li van infectar el mòbil quan era delegada de la Generalitat a Brussel·les. Serret ha denunciat l’abandonament de les víctimes en aquest cas d’espionatge massiu per part del govern espanyol. “Les autoritats espanyoles han arrossegat els peus (...) Les víctimes han sigut abandonades, sense defensa i sense protecció”, ha compartit Serret.
De seguida Maragall ha remarcat “el caràcter polític” de l’espionatge, que ha considerat “il·legal”. El candidat d’ERC a Barcelona, que també va ser eurodiputat, ha denunciat “el silenci clamorós de l’Estat espanyol” i, per ell, “els silencis són la màxima expressió de la responsabilitat”. Segons Maragall, “l’espionatge nega el caràcter de subjecte polític de Catalunya com a país, com a cultura i com a nacionalitat reconeguda per la Constitució espanyola”.
Aragonès s’enfronta amb Zoido
L’exministre de l’Interior i actual eurodiputat del PP, Juan Ignacio Zoido, ha intentat esmenar la totalitat del relat dels independentistes posant sobre la taula el cas Volhov i una investigació policial contra els Comitès de Defensa de la República (CDR). N’ha demanat explicacions. Zoido ha acabat la intervenció que aquest dilluns va deixar a mitges. “Nego la major. Espanya és un estat de dret, una democràcia forta. Aquí no es persegueix aquell que pensa diferent. Totes les ideologies estan permeses, el que no està permès és la comissió de delictes”, ha reblat l’exministre, que ha fet el mateix anàlisi que l’eurodiputat socialista, Iban García. En aquest punt Aragonès ha replicat que “no té constància” que l’investiguin per cap fet delictiu “a menys que el delicte sigui ser el president de la Generalitat i perseguir la independència per vies legals”.
En el torn de preguntes del comitè, l’eurodiputada de The Left, Anne Sophie Pelletier, ha constatat els entrebancs que ha hagut de superar la missió europea per venir fins a Madrid. “Estem tenint una missió molt difícil. Mai havia sigut així. Ha sigut difícil venir, ha sigut difícil tancar la planificació. Sento molt el que han viscut vostès”, ha lamentat Pelletier dirigint-se als tres representants catalans. En la missió aquest dimarts ha tornat a fer campana l’eurodiputat de Vox, Jorge Buxadé, que tampoc va assistir a la reunió amb els diputats catalans de la comissió del Catalangate. Sí que ha presenciat la resta de reunions.