La complexitat de les negociacions que s'estan desplegant per abordar la investidura del proper president del govern espanyol està trenant estretament el debat polític a Barcelona i a Madrid després d'anys de donar-se l'esquena. L'amnistia, la presència del català a la UE o el diàleg entre l'Estat i Catalunya centren ara mateix l'interès de les tertúlies de Madrid i protagonitzaran, sens dubte, el ple d'investidura que començarà aquest dimarts al Congrés amb la intervenció del candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo. Això serà a les dotze del migdia, però dues hores abans haurà estat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, qui haurà obert el debat de política general al Parlament de Catalunya, el ple on el president haurà d'assenyalar les línies bàsiques del curs polític d'un Govern que compta amb només 33 dels 135 diputats de la Cambra. Durant dos dies, el debat d'investidura i el de política general correran paral·lels a ambdues cambres i observant-se mútuament.
Quan es va celebrar el darrer debat de política general al Parlament, Junts encara formava part del govern de la Generalitat i Aragonès comptava amb el suport de 65 diputats. Precisament va ser la petició de Junts durant aquell ple que Aragonès se sotmetés a una qüestió de confiança —i la resposta del president destituint el vicepresident Jordi Puigneró— el que va desembocar en el trencament del Govern. El 7 d'octubre la militància de Junts va votar a favor d'abandonar l'executiu.
El preu de 33 diputats
Des d'aquell moment, Aragonès governa amb només 33 diputats, la qual cosa no li ha impedit mantenir-se al palau de la Generalitat durant els darrers dotze mesos. El preu, però, ha estat quedar en mans del PSC —i del PSOE—. Mentre ERC ha mantingut la darrera legislatura una posició de suport a Pedro Sánchez al Congrés, el PSC, tot i insistir un cop i un altre que el d'Aragonès és el govern més feble de la història, ha anat fent costat des del Parlament a l'executiu d'Esquerra. No sense negociar i obligant ERC a cedir en qüestions com l'aeroport de Barcelona o la Ronda del Vallès, que va acabar provocant la sortida del govern de Juli Fernàndez, el conseller de Territori que havia fet bandera en contra d'aquesta infraestructura.
ERC busca protagonisme
El que segurament no s'esperava ERC és que les eleccions generals acabarien deixant en mans de Junts els vots decisius per a la investidura del proper president del govern espanyol i que Carles Puigdemont es convertiria en el protagonista de les converses amb el PSOE. Esquerra ha quedat eclipsada, tot i que els seus vots són igualment imprescindibles. L'estratègia política d'aquesta formació la darrera legislatura, falcant l'executiu del PSOE a la Moncloa, i la necessitat que té Aragonès del suport del PSC han provocat que es donin per descomptat el seus vots a favor de la investidura de Pedro Sánchez.
Ara ERC pugna per aconseguir recuperar protagonisme en un torcebraç amb Junts, en què no se'n surt. Per més que el president del partit, Oriol Junqueras, reivindiqués dimecres passat que l'amnistia ha estat un dels objectius aconseguits pel seu partit en la negociació de la mesa del Congrés, tant l'opinió pública com la publicada atribueix a Puigdemont haver situat aquest debat damunt la taula i haver arrencat als socialistes les gestions per impulsar la presència del català a Europa i al Congrés dels diputats. En aquest context ara és ERC qui malda per una coordinació de l'independentisme a Madrid que abans reclamava Junts i que de fet va ser un dels detonants de la sortida del partit de Puigdemont del Govern. Aquesta tensió entre Junts i ERC condicionarà també el debat al Parlament, on Aragonès insistirà a reclamar un referèndum, "com a eina imprescindible per resoldre el conflicte de fons", així com l'amnistia.
PSC, desconcertat
També el PSC, per cert el partit que va guanyar les eleccions al Parlament i és, per tant, el més votat de la Cambra tot i disposar de 33 diputats igual que ERC, arriba descol·locat al ple de política general. Si no en tenia prou amb el suport d'ERC al PSOE, que condiciona la seva acció a Catalunya, ara és Junts qui té un vot decisiu a Madrid. Just en el moment en què semblava que el seu líder, Salvador Illa, se situava en una posició immillorable per fer el salt a la presidència de la Generalitat a les properes eleccions.
La intervenció de Salvador Illa, que obrirà la rèplica dels grups a les 9 del matí de dimecres, es convertirà també en un termòmetre clau per entendre la situació política. Amb tot, la portaveu parlamentària, Alícia Romero, ja va deixar clar divendres que la voluntat d'aquest partit és centrar-se a parlar de les "dificultats" del Govern per aprovar iniciatives o per executar els pressupostos tal com es van pactar. Tot un toc d'atenció a Pere Aragonès.