"Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica". El 14 d'abril del 1931 el president Francesc Macià protagonitzava un dels dies on més anhels de llibertat es van respirar a Catalunya en un segle XX marcat per molta foscor. Ara fa 91 anys i la Generalitat ha decidit, sota la presidència del republicà Pere Aragonès, commemorar aquesta fita, per homenatjar-la, agafar-la d'exemple i emmirallar-se: "Agafem-nos a l'esperit del 14-A i seguim construint el futur en clau republicana, i cridem amb tota l'ambició 'Visca Catalunya, visca la república, i visca la llibertat".
Així ha tancat el seu discurs el president de la Generalitat en un acte a Palau, on ha assenyalat que és imprescindible seguir estirant "el fil roig republicà que va fer un salt endavant avui fa 91 anys". Aragonès ha assegurat que la república, ben igual com ho era aquell 1931, és la millor proposta per fer avançar avui el país, "una proposta que l'única cosa que busca és millorar la vida de la gent, un projecte que el mou la felicitat i la llibertat de la ciutadania".
Aragonès ha apuntat que la commemoració de la república ha de servir per reafirmar el "compromís republicà de la societat catalana", per tornar a posar en valor la justícia, la llibertat i la fraternitat com a pilars i eines per construir "un futur de prosperitat i benestar", i també per agafar aquella generació de republicans com un exemple de lluita i compromís, i aquella fita com un avenç democràtic: "El 14-A tot es veia possible, tot estava impregnat d'energia i il·lusió d'obrir una nova etapa transformadora que posés fi a les injustícies i les desigualtats", una data que ha assegurat que va arribar després d'aglutinar grans consensos, vigents avui dia, i fruit d'una idea comuna de la llibertat i la justícia com dos elements indestriables: "Va ser un acte de sobirania immens, grandiós, fruit de la voluntat popular".
Ciuró: consens i unitat
Abans de prendre la paraula el president, ha intervingut la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que ha descrit la proclamació de la república com un acte que plantejava una visió moderna de Catalunya com estat del món i compromès amb la pau: "La història ens ha posat com a país en escenaris difícils d'encarar en la defensa de drets polítics, socials i també lingüístics. No hem perdut al llarg de tots aquests anys la voluntat de tenir un país al servei de la gent i de reivindicar i exercir el dret a voler ser, a la voluntat de ser".
La consellera Lourdes Ciuró / Fotografia: Pau de la Calle
A més ha considerat que de la història s'ha aprés que "quan més avancem, és quan partim dels consensos" i de la unitat, una unitat que ha reivindicat imprescindible per continuar endavant en el mandat electoral però també en posar Catalunya al món com un país lliure, independent, europeista i fraternal: "Amb el nostre compromís amb els valors de la llibertat, justícia i igualtat commemorem la proclamació de 1931 des de la nostra lluita per la cohesió social i en defensa de la voluntat de ser del nostre país", ha tancat la consellera.
També ha intervingut el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, que ha assegurat que el 14 d'abril ha quedat com "probablement la data més esperançadora d'un sempre convuls segle XX de la història de Catalunya", mentre que la historiadora Mercè Morales ha explicat que la república, tot i ser curta, va aportar molt en matèria de cultura, sanitat i economia que gaudim avui dia: "Aquell 14 d'abril va obrir les portes a la construcció d'un país".