Aragonès alerta a l'ONU de la preocupació pel futur de la llengua catalana i l'intent de minoritzar-la

L'alerta per la situació del català s'ha sentit aquest matí a l'emblemàtica Sala dels Drets Humans de l’edifici de les Nacions Unides a Ginebra. El president, Pere Aragonès, ha mostrat davant de la reunió anual del Fòrum sobre Qüestions de les Minories la preocupació pel futur del català i ha denunciat l'estratègia de l'estat espanyol per minoritzar la llengua, en un procés de recentralització política i assimilació nacional, cultural i lingüística.

Sota la cúpula dissenyada per Miquel Barceló a la coneguda popularment com a Capella Sixtina de l’ONU, Aragonès ha començat la intervenció explicant que Catalunya és una “nació moderna, avançada i pròspera” i “una nació europea i oberta al món”, on la cultura i la llengua catalana juguen un paper central a l’hora de promoure la cohesió social del país.

“Participem en aquest fòrum com a nació sense estat amb la voluntat de compartir amb vostès la preocupació pel futur de la llengua catalana i com des de tots els àmbits s’ha de contribuir a preservar la diversitat lingüística i assegurar que tothom pugui viure amb plenitud i normalitat amb la seva pròpia llengua”, ha assegurat primer en català i tot seguit en anglès.

El Fòrum sobre Qüestions de les Minories de Nacions Unides és un òrgan creat pel Consell de Drets Humans de l’ONU el 2007, es reuneix un cop l’any i té com a objectiu proporcionar una plataforma que promogui el diàleg i la cooperació sobre qüestions que afecten les minories nacionals, religioses i lingüístiques.

Llengua minoritzada

En una intervenció de set minuts, Aragonès ha explicat que el català té deu milions de parlants i per aquesta raó no es tracta d’una llengua minoritària, sinó d’una llengua minoritzada, marginada, que excepte en un microestat com Andorra, on el català compta amb la plena oficialitat, no ha obtingut ni el reconeixement ni la protecció que mereix ni a Itàlia ni a França ni a Espanya.

Aragonès ha explicat l’experiència de Catalunya i com des del Govern s’ha aprofitat la recuperació de les pròpies institucions, amb sobirania limitada, per aturar la substitució de la llengua catalana per l'espanyol, en una situació que també afecta el País Valencià i les Illes, dins d’un “procés conscient de recentralització política i econòmica i assimilació nacional, cultural i lingüística”.

L'ambaixadora d'Espanya davant aquest organisme, Aurora Díaz-Rato, ha rebut Aragonès a la seu de les Nacions Unides. Això no obstant, fonts del Govern han comprovat com abandonava la sala quan el president ha ocupat el seu lloc a la taula d'oradors. En el debat posterior, la delegació espanyola no hi ha intervingut.

Durant la intervenció, Aragonès ha recordat que des de la recuperació de la democràcia i de les institucions d’autogovern, Catalunya ha desplegat les seves polítiques lingüístiques dins del marc constitucional espanyol, que han contribuït al progrés en l’ús de la llengua. Ha explicat que la política lingüística del Govern s’inspira en tres idees centrals: en primer lloc, la convicció que Catalunya té una societat oberta i plural i que té una societat cohesionada en què persones d’arreu del món es poden integrar; en segon lloc, ha reivindicat el principi de subsidiarietat que ha de permetre preservar totes les llengües en un món globalitzat, per protegir, independentment de la llengua materna, la igualtat de drets i la diversitat lingüística de la humanitat; en tercer lloc, s’ha referit al que ha descrit com reptes del multilingüisme, “la defensa i consolidació de la pròpia llengua no és incompatible amb el reconeixement, aprenentatge i ús d’altres llengües”.

En conclusió, ha sintetitzat totes aquestes idees en el que ha descrit com a “bones pràctiques en polítiques lingüístiques” com són: l’ús de la llengua catalana en la toponímia, les institucions i els mitjans de comunicació de Catalunya; múltiples oficialitats, atès que Catalunya té tres llengües oficials, el català, el castellà i l’aranès —l'aragonès, segons el traductor—; l’acompanyament dels nouvinguts en el procés d’aprenentatge oferint-los serveis lingüístics; un sistema educatiu que fomenti l’ús de la llengua catalana i tingui com a objectiu el multilingüisme per a tots els estudiants i l’aplicació de tots aquests principis per a l’aranès com a llengua de la Vall d’Aran.

Reunió d'ERC amb Rovira

En acabar la seva intervenció, Aragonès ha participat en una reunió de la direcció del seu partit, amb la secretària general de la formació, Marta Rovira, que viu exiliada a Ginebra. Per aquesta cita s'han desplaçat a capital suïssa bona part de la cúpula de la formació, amb el president del partit, Oriol Junqueras, al capdavant, i alguns consellers.