El Govern aprovarà dimarts vinent un paquet de mesures per fer front a l'impacte que la guerra a Ucraïna està provocant a Catalunya. Així ho ha anunciat el president, Pere Aragonès, després d'una visita a la seu de la Creu Roja a Barcelona. Tot i que no ha especificat en què consistiran aquestes mesures, ha assenyalat que després de la intervenció de la Comissió Europea i de l'acord tancat dimarts al Consell de ministres, correspon a la Generalitat actuar. "El que és important és rebaixar els costos negatius que està tenint tota aquesta situació per a l'economia i la societat catalana", ha subratllat.

El president ha advertit que feia 37 anys que no es veien dades d'inflació com els que avui s'han fet públics, la qual cosa preocupa al Govern perquè "és una font d'inestabilitat per a l'economia, afecta el consum, el cost de la vida, també a les decisions d'inversió, de contractació de persones...". "Això s'ha de revertir", ha advertit. En aquest sentit ha apuntat la necessitat de la intervenció damunt del mercat energètic i ha reclamat que les mesures impulsades per la Comissió Europea s'han d'implementar amb màxima brevetat. 

Aragonès ha admès la necessitat d'estudiar mesures per alleugerir l'impacte d'aquestes dades damunt la societat i ha recordat que el Govern ja va demanar a l'Estat comptar amb mesures de flexibilitat financera, per passar del 0,6% a l'1% de dèficit. Ha assegurat que els 1.000 milions que representarien aquesta mesura, permetrien un endeutament per fer front tant a aquesta emergència com a situacions estructurals ja existents.

 

T-usual

Pel que fa la proposta de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, d'abaratir la T-usual un 50%, ha admès que la desconeixia. "En parlarem, però hem de ser conscients que això implicarà finançar per una altra banda", ha puntualitzat.

​El president ha participat avui a la seu de Creu Roja a Barcelona a una jornada de treball sobre la crisi d'Ucraïna en la qual hi ha participat també la consellera d'Igualtat i Feminisme, Tània Verge, el president de l'entitat, Josep Quintet, la secretària general, Helena Fontanet, i el coordinador, Enric Morist.

En acabar la reunió, ha explicat que l'operació d'acollida de refugiats requereix un esforç molt important i que en aquests moments la principal preocupació del Govern és "seguir garantint l'acollida en condicions a les persones refugiades, treballant de manera coordinada amb altres administracions i entitats". En ple conflicte amb els sindicats d'Ensenyament, Aragonès ha fet un agraïment especial al personal docent que ha hagut d'acollir els més d'un miler d'estudiants ucraïnesos.

Així mateix, ha advertit de la perspectiva que el conflicte s'allargui i la necessitat d'accelerar les següents fases de l'acollida. "Pensant en el mig termini i atenent especialment les situacions de vulnerabilitat, posant molt d'èmfasi i focus en els infants i les persones que des del punt de vista sanitari tenen necessitats especials", ha destacat.

14.000 refugiats

El president de Creu Roja, que ha demanat suport del Govern als municipis que acullen refugiats, ha explicat que l'entitat ha acollit més de 14.000 persones a Catalunya, algunes de les quals han marxat a altres territoris. En aquest moment tenen acollides més de 5.500 persones, que es reparteixen a 29 municipis. La meitat dels refugiats són nadons.

De la seva banda, Verge ha explicat que la segona fase de l'acollida haurà de ser per estabilitzar l'acollida durant un temps indeterminat, que s'ha de fer en habitatges normals i no en els allotjaments d'emergència, amb accés a la salut, serveis socials,... Tot plegat implica, segons la consellera, un treball amb el conjunt de municipis i entitats, i ha reclamat que l'Estat concreti els recursos europeus com s'han de dedicar a la fase d'acollida.

​Verge ha admès que s'han detectat casos de tràfic de persones, tot i que ha evitat concretar cap xifra, i de violència masclista. "És el moment propici perquè xarxes criminals aprofitin la sensació de desemparament", ha argumentat.