La sessió de control d'aquest dimecres al president de la Generalitat ha estat protagonitzada pel conflicte Israel-Palestina i per l'increment de la inseguretat al país. Preguntat per la guerra a Gaza, Pere Aragonès ha defensat que "no es pot posar en una balança els morts d'una banda o l'altra" i ha expressat que cal donar suport a "totes les víctimes", independentment del bàndol que siguin. Preguntat a instàncies de la CUP perquè condemnés "l'apartheid i el genocidi" d'Israel a Palestina, el president ha apel·lat a "no fer cap contribució a una polarització creixent que s'està produint entre la societat catalana i europea" per aquest conflicte i ha recalcat que cal estar al costat de la població civil, independentment del seu origen. Aragonès ha instat, de nou, a l'alliberament dels ostatges "sense condicions" que té Hamàs i que la resposta d'Israel "s'adeqüi al marc internacional humanitari".
Durant la pregunta de la CUP, que ha formulat el diputat Carles Riera, la resta de parlamentaris del grup han desplegat una bandera palestina i una estelada, a més d'uns cartells on es podia llegir 'No en el meu nom'. Els cupaires critiquen "l'assetjament i el setge" a Gaza i consideren que "no es pot confondre opressor amb oprimit". Riera ha verbalitzat que "no es pot cooperar amb estats com Israel, que vulneren els drets humans i els tractats internacionals". "La posició de la Unió Europea és irresponsable, no es pot donar suport a un genocidi, i també és un error la declaració institucional que promouen el PSC i Junts perquè no es pot estar al costat d'un govern corrupte i d'extrema dreta com el d'Israel", ha sentenciat. El parlamentari cupaire ha demanat un "alto el foc" i sosté que el conflicte no acabarà "fins que el poble palestí pugui exercir la seva autodeterminació i els refugiats puguin tornar al seu territori, el respecte als tractats internacionals, el compliment de resolucions de l'ONU i la fi de l'ocupació i colonització d'Israel".
En la seva rèplica, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, també s'ha manifestat partidari d'un "alto el foc" i que es generi un "punt d'inflexió" per a una "resolució diplomàtica d'acord amb la seguretat de totes les parts". "És imprescindible l'ajuda humanitària a Gaza i aturar les hostilitats per totes les parts", ha apuntat.
Junts reclama convocar la Junta de Seguretat i Aragonès s'encén contra el discurs de Vox
Per la seva banda, Junts per Catalunya ha posat el focus en l'increment de la inseguretat a Catalunya i els incidents viscuts en les darreres setmanes a diverses ciutats del país. El president del grup parlamentari juntaire, Albert Batet, ha alertat que "les coses no van bé" i que, a més de l'increment de la inseguretat i d'aldarulls, cal afegir l'alerta terrorista reforçada amb el nivell 4. Batet ha reclamat a Aragonès que "lideri com a màxim responsable dels Mossos, escolti i convoqui la Junta de Seguretat, i actuï". "El problema no és el nombre d'efectius, hi ha més agents que mai, però també hi ha més inseguretat que mai", li ha etzibat.
Durant la resposta, el president de la Generalitat ha assenyalat que la Junta de Seguretat es convocarà "quan estimi el Departament d'Interior i els cossos de seguretat". "Liderar les polítiques de seguretat no vol dir fer proclames, vol dir posar més recursos personals i materials", ha replicat. Aragonès ha reivindicat que els Mossos també s'estan centrant en la lluita contra el narcotràfic i el conreu de marihuana, i ha demanat a Junts no barrejar la seguretat "amb lluites o baralles a curt termini".
També Vox ha parlat d'inseguretat, però centrant-ho en el "risc d'islamització creixent". Ignacio Garriga ha acusat el president Aragonès de ser el "responsable" del fet que Catalunya "visqui entre potencials terroristes". "Incrementen els delictes i segueixen sense fer-nos cas, posen en risc la vida dels catalans, la situació és d'extrema gravetat i això segueix així per les polítiques de fronteres obertes que apliquen", ha afirmat el diputat de l'extrema dreta. Aquesta intervenció ha enfurismat Aragonès, que l'ha qualificat d'"irresponsable" i ha asseverat que "equiparar l'origen dels veïns i veïnes nostres a una determinada predisposició a participar en atemptats terroristes afavoreix el trencament de la cohesió social del país".
Per part dels comuns, Jéssica Albiach ha indicat que "la immensa majoria de catalans i catalanes pensen que el Govern no té un rumb clar" i ha fet referència a dos temes on, des del seu punt de vista, així s'evidencia: l'ampliació de l'aeroport i la regulació dels mòbils als centres educatius: "No acaben de prendre decisions, van deixant passar el temps i esperen que els altres decideixin per vostès". Al seu torn, Aragonès veu incompatible criticar que es digui que el Govern "va sol i no consensua" i, alhora, "que no pren decisions". Amb l'aeroport, ha explicat que es constituirà una comissió mixta Generalitat-Estat per parlar aquesta qüestió; i sobre els mòbils, ha instat a treballar-ho amb el conjunt de la comunitat educativa.
Finalment, sobre els whatsapps aportats per Argimon que demostrarien que l'exconsellera Alba Vergés va demanar aturar la vacunació a policies i guàrdies civils, Pere Aragonès ha volgut subratllar que l'actual vicepresidenta primera del Parlament "no està sent investigada" i que ara hi ha la petició de la Fiscalia perquè el TSJC ho faci: "La justícia té uns procediments i s'ha de donar garanties a totes les parts". En tot cas, el president ha defensat que "els criteris de vacunació es van fer per criteris estrictament sanitaris i per a la protecció dels més vulnerables".