Quan un partit arriba a la pròrroga, els equips ja van justos de forces i efectius. A Catalunya, l'ajornament electoral fins al 30 de maig obre un temps afegit de gairebé quatre mesos, 132 dies. Els socis de Govern, com els catalans, hi arriben fatigats. Per això Pere Aragonès, el màxim responsable de l'executiu català des de la inhabilitació de Torra a finals de setembre, aposta obertament per acordar amb JxCat la "millora dels mecanismes de coordinació que calgui" per "enfortir el Govern" de cara als mesos que queden per davant.
El vicepresident i candidat d'ERC a les eleccions catalanes vol, doncs, revisar el pacte de convivència rubricat entre ERC i JxCat. En qualsevol cas, ha deixat clar que, en contra de la decisió de Puigdemont i Torra, el seu partit era "partidari que les eleccions es convoquessin a l'octubre", per evitar allargar la situació d'interinatge. "Aquesta situació no l'he buscat ni l'he volgut", ha afirmat durant una conferència organitzada per l'agència Europa Press. En aquest sentit, ha explicat que quan el Suprem va apartar l'aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, ERC i JxCat van pactar com havien de transitar fins a les eleccions de febrer, però no què passava si la situació continuava. "Havíem arribat a un acord amb JxCat que era per uns mesos; atès que s'allargarà més, hem d'enfortir i millorar els mecanismes", ha assenyalat Aragonès. Aquell pacte limita les funcions d'Aragonès i estableix que la presa de decisions ha de ser col·legiada.
Des d'avui mateix, ha dit, "cal començar a governar diferent". Això vol dir, tal com ha definit, "reforçar el treball compartit per tots els departaments" que integren el Govern de la Generalitat. "Només hi ha un govern", ha recordat als seus socis de JxCat. En paral·lel, Aragonès considera que caldrà "treballar conjuntament amb l'oposició", per "compartir corresponsabilitat" i "grans consensos" en la gestió de la pandèmia.
"Tranquil" sobre la legalitat de l'ajornament
Mentre la conferència d'Aragonès estava en marxa, ha transcendit que la Lliga Democràtica presentarà un recurs contra el decret de suspensió de les eleccions catalanes, previstes inicialment pel 14 de febrer. El vicepresident ha conegut la notícia en directe. I tant pel que fa a aquest anunci com a l'amenaça de Foment d'impugnar l'ajornament, ha defensat que la decisió presa compta amb cobertura legal, tant per part de la comissió jurídica assessora de la Generalitat com pels experts consultats pel Síndic de Greuges i ha confessat que està "tranquil". "Jo demanaria responsabilitat" a tots els actors polítics.
Al fil d'aquesta intervenció, el vicepresident ha aprofitat per advertir la Moncloa que "el govern espanyol no té res a dir sobre les eleccions al Parlament", com sí que va passar, en canvi, durant el 155. En aquest sentit, s'ha queixat que al PSOE hi hagi qui "enyori el 155".
Aragonès ha justificat l'ajornament electoral per "salvar vides", perquè mantenir la convocatòria per al 14 de febrer suposava un "risc per a la salut dels ciutadans" i "podia dur a una alta abstenció".
Illa: candidat o ministre?
A banda d'aquells que no tenen representació parlamentària, el partit més crític amb la cancel·lació dels comicis ha estat el PSC. Aragonès ha fet palès el seu enuig amb l'actitud dels socialistes, especialment amb el seu cap de llista, que es resisteix a abandonar la cartera de ministre de Sanitat tot i ser candidat a les eleccions. Des del seu punt de vista, Salvador Illa "hauria d'haver triat fa temps si ser candidat o ministre".
El cap de files d'ERC ha asseverat que el "sorprèn el silenci del ministre de Sanitat", que "no tingui res a dir sobre les eleccions, que mobilitzen 5,5 milions de persones".
Què més farà Iglesias?
Preguntat per les paraules del vicepresident espanyol i líder de Podemos en les quals reconeix que Carles Puigdemont és un exiliat polític, Aragonès ha reclamat a Pablo Iglesias que vagi més enllà de les declaracions. "Què més farà el senyor Iglesias?", ha demanat el vicepresident.
Encara en relació a la judicialització del procés, ha estat rotund en parlar de l'indult. "Seria vergonyós", ha dit, que el govern espanyol decidís ajornar la decisió sobre si atorgar-lo o no per un mer "càlcul electoral". Així mateix, ha reconegut que no els sorprendria que la Fiscalia presentés un recurs en contra del tercer grau dels presos que han tornat a acordar les juntes de tractament de les presons catalanes.