La petició d'Albert Batet durant el debat de política general va caure com una galleda d'aigua freda sobre Pere Aragonès. A altes hores de la nit d'aquest dimarts, i després d'una llarga jornada parlamentària, el president de Junts a la cambra posava sobre la taula que el cap de l'executiu es presentés a una qüestió de confiança, sense concretar terminis. L'única cosa que aclaria Batet és que aquesta opció només la plantejava si Aragonès no oferia garanties de complir l'acord de Govern entre ERC i Junts. "Si no hi ha concreció, per radicalitat democràtica li demanarem que se sotmeti a una qüestió de confiança al Parlament de Catalunya", avisava el diputat.
La reacció irada dels republicans ha constat l'enuig que ha generat aquesta petició per part de Junts. De fet, és aquest reclam d'Albert Batet el que va suscitar que dimecres el president de la Generalitat suspengués la seva agenda, reunís un consell executiu extraordinari amb tots els seus consellers i es trobés amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, per discutir la crisi oberta entre els dos socis. L'amenaça de la qüestió de confiança va arribar a ser el detonador de la destitució del vicepresident de la Generalitat, i home fort de Junts a l'executiu, Jordi Puigneró, ahir a darrera hora. Una decisió que ara podria provocar el trencament definitiu del Govern.
Però és tan inversemblant la proposta de Junts com l'han volgut presentar Aragonès i els republicans? El cert és que la possibilitat d'una qüestió de confiança durant aquesta mateixa legislatura no és nova. De fet, l'acord d'investidura entre ERC i la CUP inclou aquesta clàusula. "Atès el principi de confiança mútua que orienta el present acord i que caldrà consolidar i ampliar durant la legislatura [...], i amb la voluntat de demostrar i fixar de manera clara aquest objectiu compartit, ERC es compromet a sotmetre a la consideració del Parlament de Catalunya la renovació de la confiança que hagi rebut en la seva investidura abans d'acabar la primera meitat del 2023". Així llegeix el darrer compromís d'aquell pacte entre els dos partits. I, per si hi ha algun dubte de què significa exactament això, el mateix president de la Generalitat ho va aclarir durant el seu discurs al debat d'investidura. "Em comprometo a sotmetre'm a una qüestió de confiança a la meitat de la legislatura per avaluar-nos, renovar els acords i reforçar l'estabilitat del Govern", va dir Pere Aragonès aquell 26 de març, durant la primera sessió d'investidura, que va fracassar per l'abstenció de Junts.
El veto de la CUP als pressupostos, l'excusa d'Aragonès
Gairebé dos mesos després, Aragonès era proclamat president de la Generalitat amb els vots favorables de Junts i la CUP, en consonància amb l'acord d'investidura. Ara bé, la unitat de l'independentisme en aquella jornada va començar a trontollar ben aviat, sent els cupaires els primers a renegar de la direcció de l'executiu. El moment més evident d'aquest trencament entre la CUP i els socis del Govern va venir a finals d'any, quan els anticapitalistes van anunciar el seu 'no' als pressupostos de la Generalitat. Com que l'acord d'investidura contemplava que els cupaires treballessin per "facilitar la governança en totes aquelles qüestions vinculades als compromisos adquirits i que els impliquin de forma concreta incloent-hi l’estabilitat pressupostària", ERC va rebre aquest veto als comptes com el trencament de l'acord d'investidura. Des d'aleshores, qualsevol intent per recuperar la qüestió de confiança a mitja legislatura ha rebut un cop de porta de la part republicana de l'executiu. La mateixa consellera de Presidència, Laura Vilagrà, mà dreta d'Aragonès, afirmava en una entrevista fa uns mesos que "no hi haurà qüestió de confiança" perquè la CUP no havia complert la seva part de l'acord en matèria pressupostària.
Qüestions de confiança del PP i la CUP
El pacte de Govern entre ERC i Junts no contemplava en cap moment aquesta qüestió de confiança, però tampoc es pot dir que sigui un escenari inaudit per part d'Aragonès, que ja l'havia acordat amb els cupaires. De fet, Albert Batet va plantejar aquesta opció per donar "més estabilitat" a l'executiu, expressant-se en els mateixos termes que ho va fer el president de la Generalitat en el seu discurs d'investidura. Ara, però, la petició de Junts podria estar a punt d'esquerdar definitivament els socis de Govern. Això sí, Aragonès podria veure's abocat a presentar una qüestió de confiança igualment: el Partit Popular ha presentat una proposta de resolució al Parlament per aquest mateix divendres. I la CUP farà el mateix al ple de la setmana vinent. El vot de Junts serà decisiu per decantar la balança cap al 'sí' o el 'no'.