Pere Aragonès s'ha esperat que marxés el Rei per aparèixer a la conferència de presidents autonòmics. Ha estat llavors quan ha fet acte de presència al Museu Arqueològic de Los Llanos de Aridane, a l'illa canària de La Palma. El president de la Generalitat s'ha incorporat directament a la reunió de treball, saltant-se el besamans amb Felip VI i tota la parafernàlia. I ha reclamat "mesures urgents" per fer front a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d'Ucraïna. Entre aquestes mesures, un fons extraordinari perquè les comunitats autònomes facin front a les despeses de l'acollida de refugiats ucraïnesos. També ha demanat respecte a les competències de les comunitats.

En una atenció als mitjans de comunicació abans d'entrar a la cimera, Pere Aragonès ha justificat la seva presència a la conferència de presidents per la situació d'excepcionalitat. "Som aquí per defensar una resposta conjunta amb la màxima col·laboració davant la crisi d'Ucraïna, per l'acollida de refugiats, per actuar amb la màxima celeritat davant les conseqüències econòmiques que està tenint per a molts sectors de les nostres economies i perquè es prenguin mesures clares que permetin rebaixar els costos energètics que estan suportant famílies i empreses", ha assegurat el cap del Govern.

Des de l'inici del procés, el 2012, cap president de la Generalitat assistia presencialment a una conferència de presidents autonòmics. A preguntes de la premsa, Pere Aragonès ha deixat clar que és "un Govern de Catalunya que clarament defensa la independència", però ha recordat que "davant la situació de guerra a Ucraïna hi ha conseqüències immediates que precisen de col·laboració i de mesures urgents".

Dins la reunió

En la seva intervenció a la conferència de presidents, Aragonès ha deixat clar el caràcter excepcional de la seva participació per la guerra d'Ucraïna, segons fons del seu entorn. En aquest sentit, el president de la Generalitat s'ha posicionat al costat de la Unió Europea i d'Ucraïna i ha reivindicat les competències de la Generalitat per fer front a la situació derivada de la guerra. També ha traslladat les seves vint propostes per fer front a les conseqüències, entre les quals destaca el fons extraordinari perquè les comunitats puguin cobrir les despeses de l'acollida de refugiats, les mesures a les hidroelèctriques i la defensa de les competències en ciberseguretat. En aquest context, ha traslladat la necessitat de recuperar el projecte MidCat, un gasoducte que permetria reduir la dependència europea del gas rus, sempre que serveixi per a l'hidrogen verd.

Abans de començar la reunió, Aragonès ha pogut saludar diversos presidents. Entre aquests destaca una llarga conversa amb el lehendakari Íñigo Urkullu, amb la presidenta balear Francina Armengol i amb el president valencià Ximo Puig. També ha parlat amb el canari Ángel Víctor Torres, i de forma més breu amb el president aragonès Javier Lambán en un clima de tensió.

 

Els quatre acords de Sánchez

En una declaració institucional prèvia a la conferència de presidents, Pedro Sánchez ha proposat articular "els acords de La Palma" d'acord amb quatre eixos. El primer, un acord per a coordinar l'acollida de refugiats, amb més de tres milions de desplaçats en aquests moments. El segon, un front comú perquè el Consell Europeu aprovi instruments per a frenar "l'augment desbocats" dels preus de l'energia". El tercer, "deixar a un costat la lluita partidista" en la gestió dels fons europeus. I el quart, l'articulació d'un "Pla Nacional per a les conseqüències de la guerra", obert a les aportacions de tots: d'agents socials, de grups parlamentaris i de comunitats autònomes.