La convocatòria oficial de la roda de premsa era per informar sobre el resultat de la reunió mantinguda amb el ministre-president de Flandes, però absolutament totes les preguntes adreçades al president Pere Aragonès han estat relacionades amb les fiances del Tribunal de Comptes. Aquest migdia, el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha anunciat que davant la impossibilitat de trobar un banc que vulgui entrar en l'operació d'avalar els 34 encausats i per no posar en risc els treballadors públics de l'Institut Català de Finances que gestiona el fons específic creat per cobrir els afectats, el govern no podrà fer front, de moment, a la fiança de 5,4 milions. Amb tot, Aragonès -com Giró-, ha garantit que seguiran "treballant amb tots els instruments a l'abast perquè demà no es produeixi l'embargament". 

 

La mitjanit d'aquest dimecres expira el termini imposat pel Tribunal de Comptes perquè els 34 perseguits dipositin la quantia sol·licitada. En cas contrari, es procedirà a l'embargament dels seus béns de manera preventiva, prèvia a la resolució definitiva del cas. Entre que venci el límit fixat i l'embargament hi ha un marge de temps, "entre hores i dies", que al govern esperen que els serveixi per aconseguir convèncer alguna entitat financera. 

Vies alternatives

El decret per crear el fons de risc de 10 milions d'euros està pendent del pronunciament del Consell de Garanties Estatutàries, que ha de confirmar si és o no legal entre aquesta setmana i la vinent. A partir de llavors podrà aprovar-se al Parlament. Aragonès confia que amb un informe favorable del Consell de Garanties, entitats que de moment han posat pegues, "es puguin desbloquejar". Al migdia, Giró ha admès que "la por" generada arran del "soroll" suscitat davant la iniciativa del fons "no ha ajudat". 

En paral·lel, la intenció de l'executiu és buscar altres "vies diverses" per poder protegir, mentrestant, les butxaques de la trentena d'afectats. Una de les opcions, que ha apuntat Aragonès, és tornar a sol·licitar al Tribunal de Comptes una pròrroga del termini per fer el pagament, que no ha volgut concedir a petició dels investigats. 

En la línia del conseller d'Economia, el president ha volgut treure pit pel fet que, tot i que de moment no s'hagi pogut fer servir, és la primera vegada que des del Govern s'estableix un mecanisme per intentar protegir els encausats per l'ens fiscalitzador de l'Estat. En tot cas, no s'ha volgut pronunciar sobre la possibilitat que el seu partit, ERC, posi la seva seu com a aval. 

L'aliança amb Flandes

Des de 1992, tots els presidents de la Generalitat de Catalunya s'han reunit amb el cap de govern de Flandes, que es coneix com a ministre-president. Aquest dimarts, Pere Aragonès ha rebut l'actual mandatari flamenc, Jan Jambon, a qui ha agraït el suport explícit a les reivindicacions catalanes de l'amnistia i l'autodeterminació. 

L'octubre de 2019, el Parlament flamenc va aprovar per unanimitat una declaració per reclamar al govern espanyol que s'assegués a dialogar amb l'independentisme, per trobar una sortida política al conflicte. Aragonès ha qualificat Flandes com "una de les regions europees que ha entès millor què ha passat a Catalunya i ha mostrat més solidaritat" amb la causa catalana. Totes dues parts s'han compromès a seguir col·laborant amb l'objectiu de guanyar més pes a les institucions europees. 

A la imatge principal, Aragonès compareix al costat del ministre-president de Flandes. / ACN