El president Pere Aragonès ha definit de "gran acord de país" el pacte per modificar la llei de Política Lingüística. El PSC, Esquerra Republicana i Junts han firmat un acord que aposta per la llengua catalana com a vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i, en canvi, el castellà s'ha definit com a llengua d'ús curricular. Aquesta modificació, segons Aragonès, ajuda a "defensar" el català a l'escola, a més de "garantir la cohesió social i la igualtat d'oportunitats". Sobre les negociacions amb els socialistes, ha argumentat que "tot consens és imprescindible" per protegir la llengua del país i ha volgut agrair-los la "generositat" i l'"esforç". De fet, el PSC, a través de la portaveu Alícia Romero, ha afirmat que el pacte manté el català com a "centre de gravetat" i es garanteix el castellà com a "llengua d'aprenentatge". 

Les negociacions d'última hora d'aquest dimarts s'han acabat pocs minuts abans que tanqui el registre del Parlament, a les sis de la tarda. Un cop registrada la proposta, els partits ja han sol·licitat una reunió de la mesa i una Junta de Portaveus extraordinàries aquesta mateixa tarda per tal d'incloure aquesta llei en el ple d'aquesta setmana, amb la intenció de tenir així una eina més per combatre l'ultimàtum del TSJC sobre el 25% del castellà a les aules. De fet, aquesta ha estat una qüestió clau per als partits, que han recordat repetidament que la interlocutòria del tribunal marca com a data límit per aplicar la sentència el 31 de maig. La intenció és que la llei s'aprovi extraordinàriament el divendres.

El text acordat

El nou acord del català té forma de proposició de llei, i fa referència en el seu títol a "l'ús i aprenentatge de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari". El document remarca que la proposta té per objectiu regular l'ús i aprenentatge en l'ensenyament "d'acord amb criteris pedagògics", la qual cosa s'emmarca en la línia del relat dels partits, que han volgut allunyar aquesta qüestió de les decisions dels tribunals. Pel que fa a un dels elements centrals del pacte, que és la presència del català, el text recull que, com a idioma propi de Catalunya, "és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut". Amb aquest punt es pretén revertir un element molt qüestionat de l'acord del 24 de març, ja que eliminava un article de la normativa vigent en què s'afirmava que "l'alumnat que s'incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d'ensenyament del català".

D'altra banda, també es fa referència a un dels principals esculls que dificultaven l'acord entre les quatre formacions: la presència del castellà a les escoles. El nou text manté que tant aquesta llengua com el català "han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius per tal que tot l'alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria". Amb aquest vocabulari, s'intenta superar el malestar que suposava aquesta qüestió tant per a Junts, que volia limitar la presència del castellà, com per al PSC, que en volia garantir el seu ús a les escoles amb una consideració formal similar a la del català i exigia que hi hagués un "reconeixement" del castellà.