El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dimecres que la Generalitat portarà el govern espanyol als tribunals per impagaments. Així ho ha anunciat en una compareixença a la comissió d'economia del Parlament, on ha comparegut a petició dels Comuns i la CUP per explicar la retallada pressupostària del 6% aprovada pel seu departament.
En aquesta sessió, Aragonès ha assegurat que la setmana que ve demanarà al Govern que es presenti un recurs contenciós administratiu per reclamar les bestretes del finançament de 2019, que s'elevarien a uns 874 milions d'euros corresponents als avançaments de finançament pendents de l'exercici 2019 i que l'executiu espanyol defensa que no s'han fet efectius perquè està en funcions. Uns diners que, segons ha defensat Aragonès: "són nostres, ens corresponen per llei i ens estan retenint de forma irregular".
El vicepresident ha volgut deixar clar que aquests recursos, que corresponen a l'increment de la recaptació impositiva, no són "una almoina", sinó que corresponen a les comunitats autònomes per "aplicació estricta de la llei" i que no només afecten Catalunya. "Són diners que ja s’han recaptat, que ja hem pagat i que estan a la caixa del govern espanyol", ha afegit.
En aquest sentit, el dirigent republicà també ha animat a la resta de comunitats a denunciar l'Estat i s'ha mostrat disposat a fer-ho de forma compartida. "No pot ser que el govern espanyol incompleixi la llei quan vulgui. Això s'ha acabat", ha exclamat, pel que ha assegurat que actuaran amb "la màxima celeritat".
Aragonès també ha destacat que, més enllà d'aquest deute corresponent al 2019, el Govern acumula altres dèficits amb la Generalitat, com la liquidació de l'IVA del 2017, que sumen més de 1.300 milions d'euros.
Crítiques de l'oposició: electoralisme i populisme
Per la seva banda, els grups de l'oposició han criticat Aragonès, que ha estat acusat de fer un discurs "electoralista" i "populista". També li han retret que doni tota la responsabilitat de les retallades a l'Estat i no a falta de pressupostos de Catalunya.
Des de Ciutadans, el diputat José Maria Cano ha assegurat que el discurs de "l'Espanya ens roba" és "nacionalista" i "populista" i l'ha acusat de ser "insolidari". També ha preguntat al vicepresident quines despeses té el Govern "associades al procés" i ha assegurat que si les eliminessin, ja no hi hauria d'haver "retallades".
Alícia Romero, del PSC, ha retret a Aragonès que es "judicialitzi la política" i que es tanqui la porta al "diàleg" amb aquesta nova acció. La diputada socialista també ha criticat que el Govern de la Generalitat no assisteixi a les reunions del Consell de Política Fiscal i Financera i ha lamentat que no es presentessin els pressupostos del 2019. Per tot això, ha titllat el Govern de "desestructurat" i "desestabilitzat" i ha reclamat la convocatòria de noves eleccions.
Els Comuns, grup que havia presentat juntament amb la CUP la compareixença, han acusat Aragonès de fer un discurs més com a "candidat" a unes futures eleccions catalanes que com a conseller d'Economia i de comptar amb "escons" i no en "euros". El diputat David Cid ha reclamat també durant la seva intervenció la necessitat d'elaborar un nou "sistema de finançament" i li ha reconegut que tot i que la situació és "injusta" cal fer "política". També l'ha acusat de falta de "transparència".
Maria Sirvent, de la CUP, ha lamentat que Aragonèses vanti de la gestió econòmica del Govern i li ha retret que portar l'Estat als tribunals és una acció de "govern subordinat" i li ha demanat que li "plantin cara". Finalment, el diputat del PP Alejandro Fernández ha acusat el vicepresident de treure's "de la màniga" la "teoria de l'ofec" per part de l'Estat espanyol i li ha preguntat, irònicament, perquè es van abstenir en la investidura del "govern de l'ofegador", en referència a Pedro Sánchez.
Per altra banda, Aragonès també ha aprofitat la compareixença parlamentària per anunciar que durant la primera setmana de setembre obrirà una nova ronda de contactes per negociar els pressupostos de 2020.