La cinquena onada de la Covid, especialment virulenta a Catalunya, ha aigualit les bones perspectives de recuperació que hi havia dipositades de cara a aquest estiu. Malgrat tot, la previsió és que el balanç de l'any acabi en positiu, concretament amb un augment del PIB català del 6%. "Malgrat les dificultats de les darreres setmanes, que poden afectar la velocitat de creixement, estem en creixement", ha confirmat el president de la Generalitat durant la cloenda de l’acte de presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya 2020, publicada pel Consell General de Cambres de Catalunya.
L'exposició de Pere Aragonès s'ha dividit en dues parts. La primera, per encendre els llums d'alarma i reclamar el màxim compromís de la ciutadania per surfejar la nova onada sense ofegar-se. Per a la part final, el president ha reservat un cant a l'esperança, a la confiança que Catalunya en sortirà reforçada, si s'aposta —com ell defensa— per una transformació profunda del model productiu.
"L'esforç d'un Estat no independent"
L’edició de la memòria econòmica de les cambres catalanes, centrada lògicament a analitzar l’impacte de la Covid-19, ha coincidit amb la setmana negra pel que fa a les dades de la pandèmia, l'endemà que el Govern s'hagi vist obligat a ordenar un retrocés en la reobertura de les restriccions. En aquest sentit, Aragonès ha alertat que la nova onada, que "torna a tensar el sistema sanitari, especialment l'atenció primària", "en termes reputacionals, pot afectar a la recuperació econòmica que s'havia iniciat". Per això, al costat de l'esforç de l'administració per accelerar el procés de vacunació, ha aprofitat l'acte per fer "una crida de nou a la responsabilitat, que tothom segueixi les recomanacions de protecció". Distància i mascareta. La Generalitat ha pregat als catalans que tornin a posar-se-la per anar pel carrer, encara que des de Sant Joan ja no és obligatori.
Amb tot, el cap de l'executiu català s'ha mostrat "convençut que podrem superar" aquest nou sotrac pandèmic. "Les dades ho confirmen", ha justificat, agafant-se als pronòstics compartits per les cambres. Durant el seu discurs, Aragonès ha volgut treure pit de la "ràpida resposta de les administracions públiques", que segons ha defensat ha tingut una "contribució positiva al creixement". I ho ha contraposat a la reacció "totalment diferent a la crisi de 2008, que es va trigar quatre anys". Ha estat, des del seu punt de vista, una "clàssica resposta keynesiana" important, especialment en matèria fiscal, a la qual ha contribuït, també, el Banc Central Europeu. Sobre el paper del seu executiu, ha valorat "l'esforç extraordinari" que s'ha dut a terme "tot i no tenir un Estat independent". I ha posat com a exemple que les ajudes de la Generalitat han triplicat les aportades per l'Estat.
"Pensar en gran"
Ara bé, a banda d'aturar el cop immediat, el president ha insistit que cal aprofitar-ho per fer una gran transformació, fent ús de la palanca dels fons Next Generation. "Cal ser conscients que els nivells d'atur són inacceptables, ens hem de rebel·lar contra aquestes xifres", ha dit. La recepta, "pensar en gran", com va fer Maragall "fa 30 anys amb els JJ.OO. de Barcelona". Llavors, ha dit, no es va transformar només la ciutat, sinó també "l'actitud". Precisament aquest dijous, ERC i JxCat van dividir-se a l'hora de votar una moció del PSC que instava el govern a presentar candidatura per acollir els JJ.OO. d'hivern de 2030. Els republicans s'hi van abstenir perquè no ho veuen clar i aposten per fer una consulta a tot el territori. Els junters, en canvi, hi van votar a favor.
Avui, Aragonès, ha assenyalat que "cal tornar a recuperar aquella capacitat imaginativa" de la Barcelona olímpica, però que "més enllà dels grans esdeveniments", s'ha de posar el focus en els fons Next Generation per impulsar les quatre transformacions —social, verda, feminista i democràtica— que ha projectat per al seu mandat.
"Tenim l’oportunitat de fer un gran salt endavant", ha remarcat. I ha demanat ajuda. "El Govern no ho pot fer sol, proposem una gran aliança entre societat i institucions per col·laborar en l’àmbit dels fons europeus i les polítiques públiques". Tot plegat, "només amb un objectiu: la millora del benestar de la ciutadania de Catalunya, generar prosperitat. Fer més fàcil, amable i feliç la vida de la ciutadania".