Durant tota la campanya electoral, Pere Aragonès va repetir fins la sacietat una frase per cloure cadascun dels seus mítings, "fer del 14 de febrer un nou 14 d'abril". El candidat d'ERC s'emmirallava en la incontestable victòria que el seu partit va recollir a les urnes l'any 1931 -només tres setmanes després d'haver-se fundat-, i que va conduir a la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià. Les eleccions del 14-F li van concedir el desig, a mitges. ERC va guanyar en el camp independentista, però sense una majoria prou àmplia per dur-lo a la presidència de la Generalitat sense peatges. Aquella República va durar tres dies, ja que Macià va pactar amb el govern espanyol la recuperació de la Generalitat i de l'autogovern. 

Durant l'acte de commemoració del 90 aniversari de la proclamació de la República Catalana que ha organitzat el Govern -i que ha comptat amb la presència del vicepresident i els consellers de Justícia, Educació i Empresa-, Aragonès ha subratllat l'alegria que va esclatar als carrers de Catalunya. "Aquella alegria tenia sentit perquè hi havia moltes esperances dipositades en la República", ha reflexionat. L'aspirant a la investidura ha establert un paral·lelisme entre l'etapa de progrés social i modernització del país que va representar la Segona República amb la situació actual i ha demanat ser-ne "hereus i continuadors". Segons ha dit, "avui el país, com ara fa 90 anys, també hi ha esperances". Per això ha cridat a aprofitar "l'oportunitat de continuar el llegat" del republicanisme dels anys 30 i "obrir una nova etapa". 

Aragonès ha posat l'èmfasi en el fet que la proclamació del 31 va ser possible gràcies a la convergència de tradicions polítiques diverses. Una conjunció que ha cridat a repetir, ara sumant ERC, Junts, la CUP i els comuns. Així mateix, el vicepresident en funcions ha ressaltat que el secret de l'èxit de la República Catalana radica en que "la llibertat nacional i el progrés social anaven de la mà". 


Els consellers Tremosa, Capella i Bargalló, al costat d'Aragonès. / S. Alcàzar

L'escenari escollit per ubicar l'acte institucional ha estat l'escola Casas, al barri del Clot de Barcelona. Un centre que va inaugurar Macià l'any 33 i que, segons ha ressenyat la consellera Capella, es va dedicar "a l’empoderament i l’emancipació de les dones obreres". 

Pendents de resposta

A les files d'ERC reconeixen que s'estan començant a impacientar amb l'actitud de Junts per Catalunya i no entenen per què s'està dilatant tant la concreció d'un acord. Des de la segona investidura fallida de fa més de 15 dies, els equips negociadors amb prou feines s'han vist. Un parell de reunions intercalades en un intens intercanvi de propostes i contrapropostes. 

Els republicans afirmen que la pilota es troba ara a la teulada de Junts, que disposa d'un "document extens" en el qual es detalla l'oferta d'acord global. Una síntesi del que s'han anat intercanviant les darrers setmanes i que inclou des dels detalls de la taula de diàleg a la renovada estructura de govern, però també la proposta per crear espais de coordinació que serveixin per apagar els incendis que vagin sorgint entre socis al llarg de la legislatura.


Aragonès entona l'himne nacional de Catalunya. / S. Alcàzar

Les espines més enllà del procés

Fonts coneixedores de la interlocució entre les dues principals forces de l'independentisme coincideixen a assenyalar que si l'acord acaba embarrancant no serà pel Consell per la República. L'assumpte no ha quedat resolt del tot, però totes dues parts admeten que ja no és un problema. Més enllà de la diferències en el full de ruta, concretament de la resposta que caldrà articular si es constata el fracàs de la taula de diàleg d'aquí  a dos anys, els veritables punts espinosos tenen a veure, també, amb la gestió del dia a dia. 

Com ha passat sempre, la carpeta relacionada amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals torna a complicar les converses. Un altre dels punts que grinyolen és la voluntat d'Esquerra Republicana de treure competències al Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda, que ara passarà a mans de Junts. Aragonès aposta per quedar-se la gestió dels fons europeus i fins i tot s'ha sondejat la possibilitat de separar l'apartat d'hisenda. 

​A la imatge principal, Aragonès a l'acte de commemoració del 14 d'abril de 1931. / Sergi Alcàzar