Govern, partits i entitats s’han reunit aquesta tarda al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat per posar en marxa el Pacte Nacional per la Llengua. Aquesta primera trobada ha servit per presentar un informe sobre la situació de la llengua elaborat per set acadèmics de diferents universitats catalanes i per anunciar un nou procés participatiu, en aquest cas per reflexionar al voltant de la llengua i aconseguir el màxim consens. Precisament, les crides a reforçar el consens ha centrat la intervenció amb que el president, Pere Aragonès, ha obert la reunió.
“Per reforçar els reptes de futur de la llengua catalana cal reforçar el consens que ja existeix, ampliar-lo i fer-lo de nou. Consensos en els àmbits de les polítiques públiques i del compromís ciutadà amb la llengua”, ha subratllat Aragonès, que ha reclamat un “full de ruta àmpliament compartit, el més ample possible”. A la reunió, presidida per Aragonès, hi ha assistit el vicepresident, Jordi Puigneró, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i representants d’ERC, Junts, PSC, comuns i CUP, així com d’entitats membres del Consell Social de la Llengua Catalana i d’associacions representatives del foment de la llengua.
No en perill d’extinció
L’informe dels experts considera que el català no es pot considerar una llengua en perill d’extinció, perquè les dades demostren que ha augmentat el seu ús en l’àmbit familiar, i es considera que una llengua està amenaçada quan es deixa de transmetre de pares a fills. Això no obstant, el secretari de Política Lingüística ha advertit que sí mostra tendències preocupants que obliguen a prendre mesures.
L’informe dels experts, sota el títol Un marc sociolingüstic igualitari per a la llengua catalana, destaca que “els avenços en la transmissió familiar de la llengua no arriben a compensar el volum de població no catalanoparlant procedent de les migracions internacionals del tombant del mil·lenni”. Va ser, segons el text, un fenomen excepcional, tant per la magnitud (amb la incorporació d'1.5 milions d’habitants), com per la rapidesa amb què es va produir (dues dècades), i l’heterogeneïtat de la població nouvinguda, que explica el retrocés percentual en el coneixement i l'ús del català, que es trobava en procés de recuperació.
Ensenyament
Pel que fa l’ensenyament, i sense referir-se explícitament a la darrera sentència del Suprem que imposa un mínim de 25% de classes en castellà, assenyala que “la proporcionalitat en l´ús vehicular de les llengües s’ha de valorar d’acord amb la consecució dels objectius de capacitació lingüística, i no per les hores teòriques de docència en cada llengua”.
Davant dels partits i les entitats, Aragonès ha assegurat que el català és una de les prioritats del Govern, i l’ús social l’objectiu essencial, atès que és aquest ús social el que indica la vitalitat i la força d’una llengua. El president ha garantit que l’executiu apostarà per l’estratègia que permeti avançar el català com a llengua de cohesió del país.