L’expresident Pere Aragonès, finalment, ha aportat el seu mòbil al jutjat perquè sigui analitzat i es certifiqui que va ser espiat amb el programari Pegasus i sense empara legal, segons han informat fonts jurídiques a ElNacional.cat aquest dilluns. El titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago García García, el farà analitzar, segurament, per la unitat central informàtica forense dels Mossos d’Esquadra, que ja ha confirmat l’espionatge a altres dirigents d’ERC i de la CUP. El magistrat García és l’únic que ha imputat l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, per a aclarir si el govern espanyol va espiar el president republicà. El CNI va informar la comissió de secrets, que tenia permís del jutge de control del Suprem per espiar Aragonès de juliol del 2019 a abril del 2020, i a una vintena de persones més.
Això no obstant, l’advocat d’Aragonès, Andreu Van Den Eynde va aportar una pericial del seu mòbil al jutjat (paral·lela a la de CatalanGate, feta pel grup Citizen Lab, que va xifrar en mig centenar els espiats), que afirma que es va infectar el mòbil d'Aragonès almenys des de l’any 2018, quan era vicepresident de la Generalitat. El fiscal de Delictes Informàtics, Roberto Valverde, ha exigit en totes les causes penals obertes per l’espionatge de Pegasus a Barcelona, que es realitzi un peritatge oficial dels mòbils suposadament afectats i quanta informació se’ls hi hauria extret. Ara, serà el torn del mòbil de l'expresident de la Generalitat.
Espionatges, confirmats
En concret, els Mossos d'Esquadra van confirmar, el gener passat i per primer cop, que els telèfons mòbils de diversos dirigents independentistes van ser atacats amb el programari espia Pegasus. El cos policial va certificar davant els jutjats que porten la investigació sobre l'espionatge a tres dirigents d'ERC: l'eurodiputada Diana Riba; el diputat en el Parlament Josep Maria Jové, i exdiputat Sergi Sabrià.
A l’abril, els Mossos d’Esquadra també van confirmar que diputats de la CUP també van ser espiats amb el programari maliciós Pegasus. En concret, el diputat Carles Riera va patir la infecció a un dels seus mòbils durant el febrer de 2019 i se li va extreure com a mínim 21,03 megabytes en informació que hi tenia al terminal, de la qual es desconeix on es va enviar. També hi ha indicis que el mòbil d’Albert Botran va ser infectat el 2020, quan era diputat de la CUP al Congrés dels Diputats, però indiquen que requereixen més investigació per determinar que és Pegasus, mentre que la còpia del mòbil aportada per l’exdiputat i periodista David Fernàndez no es va poder analitzar per falta de la contrasenya.
Pendents del recurs de l’exdirectora del CNI
En la causa d’Aragonès, Paz Esteban, defensada per l’Advocacia de l’Estat, va demanar l’arxivament del procediment, amb el suport de la Fiscalia. El jutge García s’hi va negar i va encarregar més línies d’investigacions, demanades per l’advocat del republicà. Fa mesos que s’espera la resposta de l’Audiència de Barcelona que ha de resoldre si admet que s’arxivi el cas per Esteban, fet que gairebé significarà tancar el cas. El tribunal de forma insòlita, i sense que cap part li hagués demanat, va preguntar si s'havia d'aplicar la llei d'amnistia a l'exdirectora del CNI.
Desclassificar més documents
Paral·lelament, la magistrada que investiga el suposat espionatge a l’exeurodiputat d’ERC Jordi Solé també ha demanat al Consell de Ministres que aixequi el secret i detalli si el CNI va espiar-lo entre l’11 i el 27 de juny de 2020, com també a l’advocat d’ERC. El govern del PSOE no ha donat cap resposta oficial, per ara, a aquesta petició, que suposa que un tercer jutjat li dirigeix un suplicatori per desclassificar informació de Pegasus.