Ja n'està fart. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha manifestat avui tota la seva indignació pels discursos de Vox al Parlament. Ha estat durant la sessió de control al president quan el líder del partit ultradretà a Catalunya, Ignacio Garriga, ha demanat la suspensió de l'autonomia, "desallotjar" l'actual Govern i ha vinculat una vegada més delinqüència amb migració. En la seva resposta Aragonès ni tan sols ha mirat al diputat de Vox: "No em dirigiré al senyor Garriga. Em dirigiré a la resta de grups", ha començat.
Així, Aragonès ha demanat a tots els que "els riuen les gràcies" i als que defensen que s'ha de parlar amb tots els grups sense exclusió i sense fer cordons sanitaris, que tornin a escoltar el discurs que ha fet Garriga, que "van en contra dels fonaments de la cohesió social". Així, Aragonès ha sentenciat que el Govern defensarà el dret de tothom a viure a Catalunya amb igualtat, vinguin de Múrcia, Andalusia, del Marroc, de l'Europa de l'Est, del Pakistan o de l'Amèrica Llatina: "Tota la gent que ve a aquest país ha de tenir igualtat de drets".
Aragonès ha acusat Vox d'intentar separar la societat, i per això ha demanat a la resta de grups que no hi tractin: "No comparteixin res amb l'extrema dreta. Res amb aquest nou feixisme que intenta posar verí i divisió. L'únic que divideix el nostre país és la desigualtat d'oportunitats i la violència masclista i racista", i ha insistit en un compromís dels demòcrates de la Cambra perquè no tractin amb els que volen suprimir el Parlament, i així demostrar que Vox són "una absoluta minoria". La intervenció del president ha acabat amb una gran ovació a l'hemicicle: s'han posat dempeus els diputats d'ERC, Junts i Comuns. També han aplaudit els cupaires i alguns membres del PSC, mentre que la dreta s'ha quedat sola.
També s'ha indignat el president amb el partit taronja. Des de Ciutadans, Carlos Carrizosa ha acusat el Govern de fer amb el castellà "el que Franco va fer amb el català" i voler extirpar aquesta llengua de Catalunya, a la qual cosa el president ha contestat que els taronges van entrar a la Cambra per dividir la societat: "No se'n sortiran. A Catalunya no hi ha un problema lingüístic, a les aules no hi ha un problema lingüístic", ha avisat Aragonès en plena polèmica per la sentència del Suprem que imposa el castellà a les escoles.
Del català també n'ha parlat el president en el marc d'una pregunta de Junts. El president de la formació a la Cambra, Albert Batet, ha demanat impulsar urgentment una llei catalana de l'audiovisual, i Aragonès li ha contestat que el procediment està en marxa i que fer-ho com a projecte de llei permetrà que sigui una normativa molt més forta perquè comptarà amb el suport ampli dels grups.
També ha parlat de la polèmica llei audiovisual estatal, que ha confiat que incorporarà les quotes de defensa del català "independentment de les seus" de les plataformes audiovisuals, i s'ha mostrat convençut que els diputats catalans al Congrés defensaran que la futura norma incorpori "el que ha d'incorporar", que és la defensa del català a totes bandes.
Acusacions particulars
En la mateixa sessió Aragonès s'ha enganxat amb el líder del PSC, Salvador Illa, que ha carregat contra el Govern perquè la Generalitat es va retirar d'acusació particular de la causa per la qual dijous passat es jutjava set manifestants acusats de presumptes desordres, atemptat i lesions a mossos en la protesta per la investidura fallida de Carles Puigdemont. Per Illa "és un fet sense precedents" que es deixi els funcionaris sense defensa jurídica, per la qual cosa Aragonès ha defensat que no es poden defensar agents quan hi ha acusacions sense concretar i quan no hi ha lesions. "És una resposta greu. Vostè és el màxim responsable dels servidors públics i no té cap dret a deixar-los desemparats", ha etzibat Illa.
El fet de retirar les acusacions particulars de la Generalitat és un dels principals reclams que la CUP fa al Govern. La formació anticapitalista, en aquesta ocasió a la sessió de control, ha recriminat a Aragonès haver normalitzat la presència de Felip VI a Catalunya, així com de Foment, després que aquesta setmana el rei espanyol assistís, també amb Aragonès, al 250è aniversari de la patronal. Per Riera això significa que el Govern avala i legitima totes dues figures.
Aragonès ha reivindicat que volen fer sentir la seva veu a tot arreu, "fins i tot amb entitats" amb qui no comparteixen funcionaments, i també per llançar missatges "clau" davant del rei i representants econòmics, com que el que fractura Catalunya no és el dret a votar sinó les desigualtats: "No tenim por de defensar els nostres posicionaments davant qui sigui", ha reivindicat el president, després de recordar que va demanar al rei un referèndum com el d'Escòcia.