La sessió de control al Govern ha servit al president, Pere Aragonès, per escenificar públicament la reconciliació amb Junts, després que la reunió entre la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños dimecres passat havia disparar la tensió entre els dos socis de Govern. Junts va denunciar aleshores que no havien estat informats de la trobada i se'n van desmarcar sense embuts. Avui el president ha garantit públicament que marcaran conjuntament els posicionaments pel que fa les relacions amb el govern de l'Estat. Aragonès també s'ha mostrat conciliador amb el PSC, després que el líder del partit, Salvador Illa, ha reclamat de nou el diàleg entre partits a Catalunya.
Aquest dilluns, les cúpules d'ERC i Junts es va reunir de nou a la trobada de coordinació setmanal, després de dies de tensió. També aquest cop hi va ser present Aragonès. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va reiterar durant la trobada els retrets que la formació ha exposat públicament per no haver estat informats, abans que es fes pública, de la reunió que van mantenir Vilagrà i Bolaños dimecres passat a Madrid. Aquest dimarts, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va assegurar en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu la voluntat de coordinació entre els socis pel que fa les relacions amb l'Estat, tot i que en va deixar a banda, l'anunciada trobada entre presidents.
Junts, conciliador
Aquest dimecres a la sessió de control, Junts ha exhibit un to molt més conciliador que els darrers dies cap a ERC. Fins i tot, després d'ironitzar que ha aconseguit ser puntual a l'hemicicle malgrat l'alcaldessa Ada Colau i el regidor socialista Jaume Collboni "ho fan molt difícil per arribar a Barcelona", ha felicitat el president pel seu Sant.
Batet ha reiterat que Junts reclama a la taula diàleg "reconeixement" del conflicte polític i "respecte" a la sobirania del Parlament i els seus partits, que van aprovar per àmplia majoria les condicions per a la negociació. Ha retret que "en últims dos anys cap govern espanyol no ha posat damunt la taula cap proposta política per Catalunya i que cap govern ha aturat repressió; i ha insistit que Junts està disposada a entrar a la negociació si hi ha garanties sòlides, amb l'eliminació dels vetos i una agenda concreta, amb un ordre del dia al voltant del dret a l'autodeterminació, així com mecanismes per obtenir resultats. "Si és així Junts hi serem i amb el convenciment que ho hem de fer junts, perquè davant tenim l'Estat espanyol, davant del qual hem de tenir totes les precaucions possibles", ha reblat.
Aragonès: posicions conjuntes
Aragonès ha admès que coincideixen en "bona part" del diagnòstic; s'ha sumat a la valoració "molt clara" sobre un Estat que "nega els plantejaments amplis d'una majoria de la societat catalana"; i ha conclòs que, per aquesta raó, és "imprescindible aprofitar totes les oportunitats per defensar aquests principis àmpliament compartits, el referèndum i l'amnistia".
El president, però, ha recordat que els darrers 12 anys el Govern sempre ha escoltat les propostes de diàleg de l'Estat, "fos més o menys sincer o amb més o menys intenció d'arribar a acords", fins i tot en els moments més complicat de l'Octubre del 2017. "També ho farem. En condicions, treballant conjuntament i marcant posicions conjuntes, que són senzilles de marcar", ha garantit. El president ha assegurat que recollia la "línia" que acabava de plantejar el diputat de Junts pel que ha definit com una "negociació amb molta més força". No s'ha referit explícitament a la taula de diàleg, però sí a posicionaments com l'informe del socialista lituà Boriss Cilevics al Consell d'Europa. "Crec que és el camí i si ho treballem conjuntament crec que ens en sortirem", ha reblat.
PSC: col·laboració
També el socialista Salvador Illa ha fet del diàleg la columna de la seva intervenció, igualment amb un marcat to conciliador. De fet, ha començat la seva intervenció reconeixent la feina dels responsables d'Interior i del conseller Joan Ignasi Elena per l'extinció dels incendis d'aquest mes de juny.
Illa s'ha referit als 550 milions aprovat pel govern espanyol pel rescat de Celsa, "el rescat industrial més gran de la història d'Espanya", i ha recordat la confirmació del Mobile World Congress per a Barcelona fins al 2030. "El denominador comú d'aquestes dues notícies és la col·laboració", ha reblat, reconeixent també explícitament el paper del Govern i el president.
Després de dedicar bona part de la intervenció a mostrar la preocupació pels problemes de subministrament d'aigua a Les Garrigues, Illa ha insistit en la necessitat de "treballar conjuntament a tot arreu, també a Catalunya", per la qual cosa ha tornat a demanar "un diàleg entre catalans". "Batet ha parlat de diàleg, estic d'acord, en tots els formats, també entre catalans", ha reclamat el líder socialista.
Aragonès ha sentenciat que la situació va bé "quan es pot treballar conjuntament, quan es pot codecidir el marc de confiança per a projectes compartits". Pel que fa a la crida al diàleg entre partits, el president ha reclamant que "fixi la proposta de temes". "Ja l'hi he dit en altres sessions de control, i sobretot si podem resoldre el conflicte polític amb el seu suport, serà un pas endavant", ha conclòs.
CUP
El diàleg amb l'Estat ha estat també present en la intervenció de Dolors Sabater de la CUP, però en un to ben diferent. Sabater ha titllat d'intolerable el tracte que rep Catalunya per part del Govern espanyol i ha titllat l'executiu d'Aragonès de "feble, submís i sense projecte propi". "Trens que no arriben, incompliments pressupostaris, imposicions a l'escola, espionatge o projectes del segle passat com el Quart Cinturó... Quants incompliment cal perquè es planti amb agenda pròpia no subordinada a abús", ha preguntat, per reclamar abans de concloure: "On és el projecte propi i l'agenda independentista i de transformació? On és el fer-se valdre?".
"Aquest govern té agenda pròpia i si poguéssim comptar amb el seu suport tindríem més força davant l'Estat", ha replicat Aragonès. Ha advertit que el que la CUP considera "fotos buides" són reunions per defensar la resolució conflicte polític en base a l'amnistia i l'autodeterminació. "Necessitem aquí totes eines i tot el suport. Tornin a apujar al carro, tornin a exercir la influència que els van donar els ciutadans. Si és així, amb bona voluntat, ens podrem posar d'acord", ha reblat.
Comuns: Jocs d'Hivern
El diputat dels comuns David Cid ha preguntat sobre "macroprojectes fracassats", com l'ampliació de l'aeroport, i ho ha fet arran del "fracàs de la candidatura dels Jocs d'Hivern", en la qual ha assegurat que el govern ha gastat mig milió d'euros. "No és que els Jocs d'Hivern hagin fracassat, és que ja va néixer com un projecte fracassat", ha denunciat, a més de reclamar un gir de 180º en l'estratègia del Govern.
Aragonès, que ha recordat que l'ampliació de l'aeroport és també un projecte dels comuns dels del govern espanyol i l'ajuntament de Barcelona, ha insistit que el Govern seguirà treballant en aquesta candidatura i presentarà aquest mes de juliol el projecte. "Avui la ciutadania del Pirineu ens demana que seguim apostant en aquesta línia", ha assegurat.
Cs: mascaretes
Des de Ciutadans, Carlos Carrizosa ha preguntat sobre els 36 milions d'euros que la Generalitat va invertir en mascaretes, que van arribar amb 9 mesos de retard i va comportar 24 milions de comissió per a l'intermediari. "Quina opinió li mereix aquest negoci", ha preguntat Carrizosa, que ha denunciat que "un dels grans negocis opacs d'aquest país és la sanitat".
Aragonès ha recordat que l'Oficina Antifrau va analitzar el cas i el va arxivar, i que la Sindicatura de Comptes tampoc no hi ha trobat cap error; ha argumentat que el mercat estava bloquejat el mes de maig del 2020. "A vostè no li interessa la veritat", ha retret.