La politòloga unionista Astrid Barrio formarà part del consell acadèmic que participarà en l'acord de claredat proposat pel govern de Pere Aragonès. Segons ha avançat El País, Barrio, professora de la Universitat de València, participarà en el comitè d'experts de l'acord de claredat, que serà liderat pel doctor en Teoria Política i professor de la Universitat Pompeu Fabra Marc Sanjaume. El fitxatge d'aquesta politòloga, però, ha generat polèmica, ja que sempre ha mantingut una postura molt allunyada de l'independentisme i, fins i tot, ha qüestionat amb duresa el referèndum de l'1-O i la condició dels presos polítics.
Barrio va fer el salt a la política el 2019, quan va fundar i presidir la Lliga Democràtica, una formació que va recollir exmilitants d'altres partits procedents de diferents sectors, com Convergència, PP i Unió Democràtica. Sense anar més lluny, Barrio el va crear de la mà de Josep Ramon Bosch, president de la plataforma espanyolista Societat Civil Catalana. El 2022, la politòloga de la Universitat de València també va formar part de l'executiva de Centrem, un partit fundat per l'exconsellera i membre del PDeCAT Àngels Chacón. I ara, un any més tard, formarà part del consell acadèmic que haurà de dissenyar el full de ruta a seguir en l'acord de claredat, impulsat per l'executiu català.
Barrio, en contra de l'1-O: "Ni legal, ni pacífic"
La participació d'aquesta politòloga durant el procés de l'acord de claredat, anunciat aquesta setmana pel president Aragonès, ha indignat un sector de la societat, que ha recordat algunes de les declaracions que va fer Barrio on negava la legitimitat del referèndum de l'1-O, així com la dels presos polítics. "No per més repetir-ho serà veritat: ni hi ha presos polítics ni hi ha exiliats ni estan a la presó o fora d’Espanya per haver defensat unes idees legítimes, sinó tristament per haver violentat les normes comunes d’obligat compliment per a tothom. Un principi democràtic bàsic", va escriure el 2019 en una piulada. Fins i tot, ha criticat el president de la Generalitat per l'accentuació del seu cognom.
Pocs mesos abans que se celebrés el referèndum, Barrio també va apuntar que no era una votació pacífica o legal. "Cap d'aquestes condicions es poden donar", va anticipar en una tertúlia a TV3. En aquesta línia, la politòloga va defensar que era un referèndum "imposat a un 52% de la ciutadania" i que "no respecta les majories, ni la legalitat". Segons Barrio, el Govern tampoc va respectar "els principis bàsics del constitucionalisme" i això va suposar "un risc per la democràcia i per l'estat de dret".
Barrio, sobre l'acord de claredat
La politòloga va parlar públicament de l'acord de claredat en un article a El Periódico, publicat aquest mateix divendres, on el definia com "una oportunitat per afrontar un debat que fins ara no s'ha produït a Catalunya". Unes paraules que va signar quan encara no es coneixia la seva designació com a membre del consell acadèmic que ha de dissenyar el full de ruta per aconseguir un referèndum pactat amb el govern espanyol. Així mateix, també va defensar que "si les preguntes que ha de formular el govern als experts són prou generoses" seria possible trobar "els millors instruments per resoldre conflictes polítics" i, en aquesta línia, va destacar que es faria "sense quedar atrapats en el referèndum, proposar alternatives o instruments, tant a la societat com al conjunt de forces polítiques, que enriqueixin el debat i permetin, potser, obrir camins fins ara inexplorats".
Imatge: Astrid Barrio en un col·loqui celebrat a la seu del PSC el 2018, acompanyada de Joan Coscubiela, Ferran Pedret, Ester Niubó i Argelia Queralt.