La Sala dels Diputats del Palau de la Generalitat és l'avantsala del despatx del president. Durant molt de temps se la va conèixer com a saló Montserrat, per la imatge de la Verge que presideix l'estança. Però després de la restauració a què es va sotmetre aquest espai durant la darrera legislatura, es va recuperar el nom original. No obstant, la imatge de la Verge continua al seu lloc, i aquesta tarda s'ha convertit en l'involuntari testimoni davant del qual s'ha formalitzat la signatura de l'acord de pressupostos que han rubricat Govern i PSC després d'una llarga i complicada negociació.

Amb posat seriós, somriures protocol·laris -els imprescindibles- i sense excés d'entusiasme, el president, Pere Aragonès, i el primer secretari del PSC, Salvador Illa, han signat a dos quarts de la cinc de la tarda l'acord de pressupostos d'aquest any. Aragonès ha sortit a rebre Illa a la porta del saló i han signat l'acord davant d'un núvol de fotògrafs. Tot plegat en poc més d'un quart d'hora en què es condensaven setmanes de tenses negociacions.

Quart Cinturó

El desllorigador de l'acord de pressupostos va ser divendres amb la decisió dels republicans d'acceptar la B-40, una infraestructura que no forma part del model de país que defensen, segons va admetre el mateix Pere Aragonès, però que havia de permetre tirar endavant uns comptes sense els quals la legislatura quedava penjant d'un fil. Feia dies que les negociacions dels pressupostos apareixien atrapades en un carreró sense sortida, però davant de l'acceptació del Quart Cinturó, Salvador Illa va haver de sortir a reconèixer públicament que era un pas endavant important i que a partir d'aquest dilluns s'haurien de reprendre les negociacions.

Dilluns, la consellera Laura Vilagrà i la portaveu del PSC, Alícia Romero, es van encarregar de reprendrer les trobades al Palau de la Generalitat, amb llargues reunions a les quals es van afegir els respectius equips de negociadors i on es va acabar de tancar el document de l'acord. Aquest dimarts al migdia, Aragonès va portar l'acord a l'executiva del partit, tot i que encara es van haver de tancar serrells que s'allargarien fins al vespre.

Salvar la legislatura

Finalment al vespre una nova conversa telefònica entre Aragonès i Illa, quan el president estava a punt de participar a la conferència que va compartir amb Ernest Maragall, va servir per donar per tancat el pacte. Aquest dimecres a primera hora s'ha posat en marxa la coreografia de la presentació. Salvador Illa, que ha informat prèviament al seu partit i als responsables de les federacions, ha comparegut en roda de premsa al Parlament, on ha volgut deixar clar que l'acord de pressupostos no és un pacte de legislatura i que el PSC seguirà fent d'oposició. Minuts després ha estat la consellera Vilagrà qui ha volgut subratllar que aquest era només un acord de pressupostos perquè "la majoria del 25% segueix existint". El fet, però, és que la majoria amb que l'independentisme compta al Parlament i que va donar peu a l'acord d'investidura d'Aragonès, amb el suport d'ERC, Junts i la CUP, fa mesos que va saltar pels aires, i aquest acord ho certifica definitivament.

Els socialistes han signat l'acord sabent que amb aquest gest estan donat oxigen al Govern, que Aragonès podrà finalment aprovar uns pressupostos que li poden servir per mantenir viva la legislatura que ERC pretén allargar fins al 2025.

Conscients de la situació, dins de l'executiu l'ambient davant del pacte és de franca satisfacció, "eufòria", segons algunes fonts. Això no obstant, per aconseguir-ho, ERC ha hagut de passar per l'adreçador que els ha imposat el PSC, han vist com quedava dolorosament en evidència la feblesa de comptar amb només 33 diputats i han hagut d'empassar-se gripaus de tal dimensió que no han pogut dissimular i que salten en un any ple de cites electorals.

Aquest dijous al matí, el president protagonitzarà una roda de premsa prèvia a la reunió del Consell Executiu extraordinari que a les 10 del matí ha d'aprovar els pressupostos. Un cop aprovats, els comptes arribaran al Parlament on hauran de passar un llarg tràmit de, com a mínim 45 dies. És a dir, com a mínim fins a mitjans del mes de març.