Més imputats per Pegasus? El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona, en el qual demana que desestimi la petició de l’Advocacia de l’Estat i de la Fiscalia perquè s’arxivi la investigació a l’exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, per haver ordenat el seu espionatge amb el programari Pegasus entre els anys 2019 i 2020, adduint que va tenir el permís del jutge del Tribunal Suprem que controla aquest organisme. A més, en l’escrit, l’advocat d’Aragonès, el penalista Andreu Van den Eynde, insta el fiscal de Delictes Informàtics a demanar la imputació de l’anterior director del CNI, Félix Sanz Roldán, ja que sosté que el juliol del 2018, quan Aragonès hauria estat espiat sense empara legal, Esteban no era la directora i no hauria de tenir cap responsabiltat. Un raonament, que descarta Van den Eynde en assegurar que el 2018 Paz Esteban era la número 2 del CNI i, per tant, sabia les investigacions que feia el centre; i alhora es planteja demanar la imputació de Sanz Roldán.
Per l’advocat del president republicà, l’arxivament de la imputació de Paz Esteban “és prematur i suposaria una desprotecció absoluta de la víctima”. El titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago Garcia - que és l’únic que ha imputat un càrrec del govern espanyol de la desena d’investigacions penals sobre Pegasus- ja va descartar arxivar la imputació de Paz Esteban, i fins i tot va obrir una peça secreta a petició d’Aragonès per aclarir l'espionatge realitzat pel CNI. Ara, la darrera paraula la té l’Audiència de Barcelona.
Espionatge provat
L'advocat d'Aragonès recorda que van aportar al jutjat una pericial que certifica que hi ha indicis de compromís per Pegasus en el terminal del president de la Generalitat el juliol de 2018, on es localitza el procés informàtic fmld, que és un procés associat amb la infecció del programari espia, documentat pel laboratori d’Amnistia Internacional precisament com a fórmula d’atac de Pegasus entre maig i novembre de 2018.
Hi afegeix que la investigada Paz Esteban era en aquell moment secretària general tècnica del CNI, des de juny de 2017. I, que treballava al CNI des dels temps en què s’anomenava CESID, incorporant-s’hi l’any 1983. Per tant, quan hauria estat espiat Aragonès el 2018, era la número 2 del CNI, i tenia "responsabilitats de substitució absoluta i actuació coordinada amb la direcció així com responsable de les actuacions d’escoltes telefòniques i similars sistemes de monitoratge i espionatge", i per això, insisteix que "és impossible" que s'arxivi, ara per ara, la investigació vers Esteban.
Crític amb el fiscal
El penalista és força crític amb el fiscal Roberto Valverde no només per haver demanat l'arxivament de la imputació d'Esteban perquè el 2018 no era directora del CNI, sinó per haver qüestionat la infecció en assegurar que aquell any encara no havia sortit l'iPhone que tenia Aragonès. "El Fiscal especialitzat en delictes informàtics no pot desconèixer que aquesta manifestació és simplement gratuïta i inclús temerària", afirma Andreu Van den Eynde. Hi exposa que els indicadors de compromís per Pegasus estan òbviament vinculats a dades informàtiques detectades en els terminals infectats. Tenen a veure amb residus d’informació molt específica que resideixen en la informació que pot exportar-se a través de les còpies de seguretat d’un terminal a un altre i inclús a un entorn compatible extern a un telèfon mòbil. "De fet, -precisa- aquesta és la raó per la qual moltes pericials de detecció de Pegasus s’efectuen sobre backups o còpies de seguretat de l’iPhone 11 i no sobre el terminal mateix, tot i que la informació s’allotja tant dins del terminal com en la còpia extreta de dades".
"Falsa" relació amb els CDR i Tsunami
Andreu Van den Eynde també és molt crític amb el jutge de control del CNI, Pablo Lucas, que va autoritzar l'espionatge a Aragonès, amb tres resolucions. Per l'acusació, "l’espionatge a Aragonès, sota l’aparent cobertura judicial de les tres interlocutòries, és també constitutiu de delicte perquè no respecta ni la llei ni els drets i garanties constitucionals i convencionals de la víctima".
L'advocat recorda que el Consell de Ministres va permetre parcialment l'aixecament del secret d'aquestes interlocutòries, però "van ser censurades en molts aspectes i no aporten, per tant, cap dada sobre els indicis o informacions que tenia el CNI". I sosté que "descriuen una col·laboració suposadament irregular del president de la Generalitat amb diferents moviments polítics, com els CDRs i Tsunami Democràtic", de la qual conclou que "és falsa i absolutament inventada".
Van den Eynde manifesta que les resolucions del jutge del Suprem "no contenen cap raonament jurídic desenvolupat ni exercici de referència o ponderació de drets fonamental", i conclou: "Presenten una realitat de l’activitat judicial de garanties desoladora."