El president de la Generalitat, Pere Aragonès, insta el govern espanyol a dir "tota la veritat" sobre l'espionatge del CNI. Tal com recull l'ACN, el president veu "greu" que, com va sostenir el ministre de la Presidència, el PSOE no sabés que se li havia infectat el telèfon, però també assegura que "si ho sabien, és encara pitjor". Per això, reclama a l'executiu de Sánchez que “col·labori” amb la justícia i desclassifiqui “plenament” tots els documents. Aragonès, però, també deixa clar que l'espionatge no els farà “dimitir” de la negociació amb l'Estat per avançar cap a l'amnistia i l'autodeterminació. Precisament, sobre la llei, el president subratlla que és "prou robusta" per escapar a les interpretacions “esbiaixades” del jutge García Castellón.
Aquest divendres ha declarat l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban, que va ser destituïda arran de l'escàndol de l'espionatge. Així, va prestar declaració tot just hores després que transcendís el contingut de les actuacions del Tribunal Suprem que van autoritzar l'atac al mòbil d'Aragonès amb el programari espia Pegasus, entre juliol del 2019 i març del 2022.
Segons consta a les resolucions del jutge del Suprem Pablo Lucas, el CNI va plantejar espiar el mòbil d'Aragonès quan era vicepresident de la Generalitat, amb el govern de Quim Torra, perquè sospitava que, en paral·lel al seu paper institucional i des de la "clandestinitat", exercia funcions de coordinador dels Comitès de Defensa de la República (CDR).
Sobre això, Aragonès ha assenyalat que un espionatge polític d'aquesta magnitud "ha de tenir algun tipus de validesa política" i ha recordat que, durant el període en què va ser espiat, ERC estava negociant amb el Govern, per això s'ha preguntat si el CNI "estava espiant el seu propi Govern", recull Efe.
En qualsevol cas, Aragonès ha deixat clar que no negocien "per plaer" sinó "per defensar els interessos de Catalunya" i que treballaran per a l'amnistia i l'autodeterminació amb tothom: "Ho farem negociant amb el pitjor dels nostres enemics si hi ha la possibilitat d'avançar", ha asseverat.
Què se'n sap de l'espionatge a Pere Aragonès?
Cal recordar, en aquest sentit, que l'espionatge al president de la Generalitat s’emmarca en una denúncia de Citizenlab que l’abril del 2021 va revelar que s’havien trobat les proves d’accés als mòbils de 65 personalitats del moviment independentista català el 2020. L’informe determinava que l’anàlisi dels aparells mostrava la intrusió de Pegasus, però no se'n podia resseguir la pista i determinar qui era l’autor de l’espionatge. A Catalunya, totes les mirades es van girar cap al govern espanyol, tenint en compte que Pegasus és un instrument d’espionatge molt potent i d’un cost elevat, només apte per a organitzacions governamentals. El Govern va reclamar explicacions al govern espanyol sobre aquest ús de Pegasus a l’estat espanyol, sense obtenir cap resposta convincent.
Al cap d’uns dies de conèixer-se l’informe sobre els independentistes espiats amb Pegasus, el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va revelar que el seu mòbil i el d’alguns ministres també havien estat espiat amb el mateix programari. La crisi va derivar en una compareixença de l’aleshores directora del CNI, Paz Esteban, a la comissió de secrets del Congrés el maig del 2021.