El president de la Generalitat, Pere Aragonès, no participarà diumenge en la foto de família de la conferència de presidents ni tampoc en la trobada prèvia amb el rei, el president del govern espanyol i els mandataris autonòmics. Així, segons han explicat fonts de Presidència, anirà directament a la sessió de treball, prevista a les 11 hores. De fet, Aragonès viatjarà diumenge i tampoc hi serà aquest dissabte en l'homenatge del rei i dels presidents a La Palma, igual que fa habitualment en els actes en els quals coincideix amb el monarca, però no està en el 'besamans'. Aragonès no assistirà doncs a l'homenatge a l'illa per l'erupció del volcà, encara que el cap de l'Executiu català va contactar fa setmanes amb el president canari, Ángel Víctor Torres, per explicar el motiu de la seva absència i expressar-li la seva solidaritat.

Aragonès, participarà aquest diumenge en la seva primera Conferència de Presidents autonòmics presencial a l'illa de La Palma en la qual demanarà que s'arribin a acords i a concrecions en la coordinació de refugiats ucraïnesos, s'adoptin mesures per a fer front a l'augment de preus energètics i es creï un fons específic davant les despeses que poden provocar les conseqüències de la guerra a Ucraïna. Aragonès ha decidit assistir a aquesta trobada per la situació "excepcional" d'Ucraïna i els efectes que pot provocar, malgrat que havia rebutjat participar en la Conferència de Presidents que en un inici s'havia de celebrar el 25 de febrer i que finalment es va cancel·lar per l'esclat del conflicte bèl·lic. Des de fa anys, els presidents de la Generalitat han rebutjat assistir a les Conferències de Presidents, una tendència que s'ha mantingut excepte quan aquestes trobades s'han centrat únicament en temes extraordinaris com la pandèmia del coronavirus o la guerra d'Ucraïna en aquesta ocasió.

No suposa la "normalització"

Quan es va convocar la Conferència de Presidents de febrer, Aragonès va descartar acudir assegurant que, al seu judici, aquestes reunions no són útils ni serveixen per a adoptar acords, sinó que considera que només són per a fer-se una "foto", un argument que ja ha reiterat en ocasions anteriors. No obstant això, quan el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la va convocar de nou per a aquest diumenge amb la incorporació de la guerra d'Ucraïna en l'ordre del dia, Aragonès va obrir la porta a participar i va traslladar a la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, les seves demandes perquè la trobada serveixi per a arribar a acords sobre l'acolliment de refugiats i l'augment dels preus de l'energia. Finalment, el dimecres va anunciar la seva assistència i va enviar una carta a Sánchez avisant que la seva participació en aquesta reunió no s'ha d'entendre "com un pas en la normalització de les relacions entre les institucions de l'Estat i Catalunya". En aquest escrit, també va reclamar que la Conferència de Presidents "sigui un autèntic espai de treball, coordinació i amb capacitat real de decisió, anant més enllà de l'acte merament informatiu on no és possible debatre i construir acords". Aquest divendres Aragonès va defensar la necessitat que la Conferència no serveixi només per a "un acord de mínims insuficient" i va reclamar mesures concretes ambicioses i amb compromisos econòmics clars.

Propostes del Govern

El president de la Generalitat ja ha assegurat que assisteix a aquesta Conferència de Presidents atesa la urgència i la gravetat de la situació derivada de la guerra d’Ucraïna. El Govern plantejarà 20 propostes aquest diumenge a l’acord sobre les mesures de cooperació per a la resposta a l’impacte de la guerra d’Ucraïna. Pel que fa a l’acollida de persones refugiades, el Govern proposa l'aprovació d’un fons extraordinari per fer front a les necessitats generades per l’acollida. En aquest àmbit cal abordar la gestió amb la màxima col·laboració entre administracions, tot respectant les competències de la Generalitat de Catalunya. D'altra banda, també demana reconèixer a la Generalitat de Catalunya la capacitat de vehicular les seves aportacions directament als organismes humanitaris que operen a Ucraïna. En matèria d'emergència energètica, el Govern reclama adoptar mesures per a contenir l’increment dels costos dels combustibles en el sector del transport mitjançant la reducció de la pressió impositiva sobre el combustible. D'altra banda, també proposarà fixar un topall al preu màxim del gas, o bé, demanar a la CE el desacoblament del gas del mercat elèctric, cosa que tindria un impacte molt important sobre el preu de l'electricitat.