Esquerra Republicana és dels que “no es rendeixen, no abandonen”; és una formació "madura". Així ha reivindicat el seu partit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en l’obertura del 29è Congrés Nacional d’ERC. El cap del Govern ho ha reivindicat tant en la gestió del dia, amb una negociació dels pressupostos amb el PSC encara incerta, com en la resolució del conflicte polític. Avui les bases ratificaran la ponència política que referma la via pactada, amb un pacte de claredat per a celebrar un referèndum d’independència. “L’Estat espanyol no pot tractar-nos permanentment com a menors d’edat”, ha assegurat.

Fins a 1.400 militants s’han aplegat aquest dissabte a la Fira de Lleida per a debatre i aprovar la ponència política, que se centra en la “via Montenegro”. És la concreció del pacte de claredat que el president Pere Aragonès va plantejar al debat de política general del Parlament el passat setembre, i que només va rebre el suport dels comuns. Però els republicans insisteixen en aquesta estratègia per pactar un referèndum amb l’Estat i es fixen, entre altres, en el cas del referèndum de Montenegro per a fixar unes possibles condicions, obertes al debat. El més rellevant són els llindars, que estan extrets de l’experiència montenegrina (avalada per la Unió Europea): una participació mínima del 50% i un mínim del 55% de suport al sí. L’esmena viva només plantejar suprimir la referència explícita a aquest país, però deixa intactes aquests percentatges. A la ponència també s'hi parla dels casos d'Escòcia i el Quebec.

En la seva intervenció en obert, rebut amb crits de “president”, Pere Aragonès ha preguntat “qui creu que la ciutadania de Catalunya no és madura” per a decidir el seu futur. Per això, ha apel·lat a construir “un gran acord sobre quan i com tornarem a votar la independència de Catalunya”. Una proposta on “tothom s’hi senti representat” i que permeti que “totes les parts acceptin el resultat i asseguri l’acompanyament i el reconeixement internacional”. I ha conclòs en aquest sentit: “Volem donar forma a l’ampli consens de la societat catalana, que certifica en cada ocasió a les urnes; que el conflicte es resol votant”.

També s’hi han fet un lloc els pressupostos de la Generalitat, encara pendents de les negociacions amb el PSC que es reprendran el dilluns. “Han de ser una realitat el més aviat possible”, ha sostingut el president de la Generalitat, que ha reivindicat la “maduresa” del partit demostrada els últims dies amb “decisions complexes”. I ha agraït “l’empatia, complicitat i comprensió” de la seva gent.

Al congrés d’ERC, com és habitual, hi ha hagut convidats d’altres formacions, començant pel PSC. També de Junts per Catalunya, la CUP, Demòcrates, els comuns, Més per Mallorca, Més per Menorca, EH Bildu, Adelante Andalucía o representants de Còrsega i el Kurdistan, a més d’entitats sobiranistes i sindicats.

Vilalta: “Hem donat una lliçó de responsabilitat”

Després d’una setmana en què s’han hagut d’empassar el gripau del Quart Cinturó per desbloquejar les negociacions amb el PSC, Marta Vilalta ha reclamat a les seves bases “tenir el cap ben alt sempre, aquesta setmana també”. En aquest sentit, la secretària general adjunta i portaveu nacional del partit ha reivindicat que “les decisions complexes són per als valents” i que volien preservar un “bé col·lectiu”. I ha reblat: “Aquesta setmana hem donat una lliçó de responsabilitat i sentit de país”. Ho ha contraposat als que fan polítics amb el “tot o res, el xantatge permanent” o els que “mesuren la política en likes o retuits”. També s’ha dirigit als consellers del Govern, que hi han estat tots presents excepte Gemma Ubasart (per motius personals): “De vegades el més còmode abandonar, deixar que ho facin els altres. Heu decidit complicar-vos la vida, per a construir una vida una mica millor per tota la ciutadania”.

Vilalta ha arrencat recordant les “absències físiques doloroses” del darrer congrés nacional, el desembre del 2019, i que llavors es van “conjurar a continuar lluitant i persistint, a posar justícia on només hi havia injustícia”. Tres anys després, ha contraposat, “avui la Meritxell, l’Oriol, la Carme, la Dolors i el Raül són aquí; no en plena llibertat però hi són”. I ha conclòs recordant Marta Rovira: “Malauradament, no hi som tots encara, perquè la venjança de l’Estat espanyol és massa real. Igual que fa tres anys, avui ens tornem a conjurar per no defallir, per tornar-te a casa”.