El president del Govern, Pere Aragonès, ha ordenat per carta al director del Gabinet Jurídic de la Generalitat que faci d'acusació en el cas 'Triacom' sobre el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya, avança El Periódico. Aquesta causa, paral·lela al 'cas 3%', investiga un suposat pagament de comissions per part d'empresaris al partit a través de la productora audiovisual Triacom, dirigida per Oriol Carbó. Segons el document al qual ha tingut accés el mitjà, Aragonès ha argumentat que, "en cas de ser acreditats", els delictes perjudicarien "la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals", i que, per tant, "es considera procedent" que la Generalitat es personi com "acusació particular".
Acusació particular
Segons ha avançat el diari citat, els serveis jurídics de la Generalitat han enviat formalment al jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedaz, la petició per presentar-se com acusació particular en aquesta causa. Entre els documents tramesos s'inclou la carta on Aragonès ha ordenat al director del gabinet, Francesc Esteve Balagué, que la Generalitat comparegui "en representació i defensa" de la institució. En la carta, el president reconeix que ha rebut la informació sobre el cas "a través de diversos articles publicats per mitjans de comunicació", i que, si bé existeixen limitacions "derivades de no tenir informació més detallada d'aquesta causa, de la informació dels mitjans de comunicació es desprèn que l'objecte de la investigació comprendria fets que afectarien els interessos i l'esfera jurídica de la Generalitat". Després de rebre l'escrit del director del gabinet, el jutge hauria demanat al fiscal que corroborés l'exercici de l'acusació per part de la Generalitat.
Cas 'Triacom'
La causa 'Triacom', vinculada al presumpte finançament il·legal del partit dissolt, investiga els fets que envolten l'empresa Triacom, que va produir programes com 'El Gran Dictat', entre altres. La sospita és que a través d'aquesta productora s'amagaven aportacions, comissions o pagaments a Convergència, per un total de 31,3 milions d'euros entre 2008 i 2016. El modus operandi implicaria la creació de factures falses per destinar fons a altres causes, com ara el finançament de campanyes electorals. En la carta, Aragonès considera que el presumpte "frau contra les administracions públiques, malversació, tràfic d'influències o suborn" derivat d'aquest cas implicaria directament institucions públiques, fet que justificaria l'acusació particular per part de la Generalitat.