La seva temprança característica ha dissimulat els comprensibles nervis abans del gran salt. Pere Aragonès ha saltat al camp per presentar el seu tercer discurs d'investidura amb la seguretat que en sortirà president. Aquest sí, serà el definitiu. En menys de 24 hores serà proclamat president de la Generaliat, amb els vots dels 74 diputats independentistes. El futur president ha anat al gra. "Seré breu, tots tenim molta feina", ha assenyalat. El programa de govern l'havia desgranat ja a finals de març, quan l'abstenció de Junts va barrar-li el pas a la presidència. Avui n'ha recordat algunes pinzellades, i ha aprofitat per "agrair la paciència d'una ciutadania esgotada amb qui tenim el deute de recuperar la seva confiança". Dues idees clau: l'emplaçament a l'estat espanyol a fer com el Regne Unit amb Escòcia i el compromís de "sacsejar" Catalunya amb una allau legislativa progressista i d'esquerres.
"Per primera vegada en el que portem de segle XXI, Catalunya tindrà un president independentista i d’esquerres", ha ressaltat als primers compassos de la seva intervenció. I en base a aquesta afirmació que ha seguit desenvolupant la seva proposta per als catalans. "Amb una mà vencerem la Covid que tanta gent s’ha emportat i traurem el país de la crisi i amb l’altra avançarem cap a la República catalana", és una de les frases que ha pronunciat Aragonès que millor sintetitzen l'aposta d'ERC de compatibilitzar l'avenç cap a la independència amb la gestió del mentrestant. En aquest sentit, ha remarcat que l'acord amb Junts complementa allò pactat amb la CUP. I ha tornat a estendre la mà als comuns per enèsima vegada. De fet ha deixat clar que no es conforma només amb el suport de la majoria absoluta que l'investirà, sinó que aspira a acumular encara més forces.
Aragonès durant el seu discurs a l'hemicicle. / EFE
Referèndum pactat
En el capítol dedicat pròpiament a com cal seguir avançant per "culminar la independència", Aragonès ha posat el focus en la necessitat de "forçar" l'Estat espanyol a abandonar la repressió i adoptar una nova actitud amb la carpeta catalana. " Aquesta és la meva obsessió. Superar el bloqueig actual i resoldre d’una vegada per totes el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol". Ha ressaltat que "és urgent i imperatiu canviar la dinàmica" perquè l'independentisme torni a "recuperar la iniciativa".
Per aconseguir-ho, s'ha compromès a impulsar "l’Acord Nacional per a l’Autodeterminació i l’Amnistia per defensar la necessitat d’una confrontació cívica i pacífica per forçar l’Estat a assumir la realitat fins ara negada". "Vull fer com Escòcia i m’agradaria que l’estat espanyol sabés fer com el Regne Unit el 2014", ha admès, tot convidant el govern de Pedro Sánchez a fer una proposta per "seduir" els catalans en un referèndum sobre la independència, "en lloc de negar sistemàticament el dret a decidir". Concretament ha demanat que Madrid aposti per oferir "un projecte alternatiu a la independència que vagi més enllà de quedar-nos amb una autonomia retallada que fa temps que ens ha quedat petita". Cap menció, però, al concepte "d'embat democràtic" recollit als documents pactats amb Junts i la CUP.
En tot cas, sí que ha celebrat que les forces independentistes "comencem a tenir un diagnòstic compartit d’on som i què cal fer a partir d’ara". I això passa per donar marge a la taula de diàleg.
Durant la mitja hora que ha durat el seu discurs, Aragonès s'ha compromès a governar per a tots els catalans, en la línia de l'independentisme inclusiu que practica ERC en els darrers anys. "Tots aquells que avui rebutgen la República catalana, han de saber que la República catalana mai els rebutjarà a ells".
Pere Aragonès marxant del Parlament. / S. Alcàzar
Sacsejada profunda
Més enllà dels passos concrets per materialitzar la independència, Aragonès ha dedicat bona part de la seva compareixença a defensar el seu compromís de sotmetre Catalunya a "una sacsejada", amb "canvis en la forma i en el fons" basats en la justícia social per "situar Catalunya com un país progressista de referència a nivell europeu".
Ha avançat una bateria de lleis, prop d'una vintena, per dur a terme "quatre revolucions". La social —per garantir casa, feina, salut i educació—, feminista, verda i democràtica. "L'únic límit que ens hem de fixar és el de la voluntat popular de la ciutadania de Catalunya", ha afirmat.
Entre les promeses del futur president, un pla de rescat social de 700 milions, la gratuïtat de les escoles bressol, un pla de salut mental, un programa pilot per a la renda universal o un pacte nacional per a la transició ecològica.
El ball de noms
Amb la investidura resolta, les converses entre bambolines posen el focus ja en la travessa dels nous consellers. En aquest terreny, la bomba informativa l'ha protagonitzat Elsa Artadi, a qui tothom situava en el càrrec de vicepresidenta i que s'ha descartat per quedar-se a a l'Ajuntament de Barcelona. Avui, al Parlament, lluïa una mascareta amb el logo del consistori barceloní. Dels set que tindrà ERC, quatre seran dones. Una d'elles, segur, serà Laura Vilagrà a Presidència. Sonen també Ester Capella -fins ara a Justícia-, la diputada Jenn Díaz -que podria fer el pas a Igualtat i Feminismes si finalment Alba Vergès salta del Govern-, i l'actual titular d'Agricultura, Teresa Jordà que podria mantenir-se al timó d'aquesta conselleria, ara ampliada amb Acció Climàtica.
A la banda masculina, es dóna per fet que Roger Torrent té lloc reservat, tant és així que se l'ha ubicat a múltiples carteres possibles, des d'Interior a Cultura, tot i que podria encaixar també a Educació, tenint en compte que el més probable és que Josep Bargalló no segueixi. ERC integrarà també independents, com és el cas de Joan Ignasi Elena, advocat que va exercir de portaveu dels presos d'ERC i que en el seu dia era el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum.
A la imatge principal, Aragonès al Parlament. / S. Alcàzar