En el primer mes com a president, Pere Aragonès ha centrat els esforços en restablir els ponts amb el govern d'Espanya i adobar el terreny per la represa de la via negociada amb l'Estat. Canalitzades ja les relacions amb la Moncloa, amb els indults preparats per sortir del forn, Aragonès ha obert la carpeta de deures pendents de portes endins. Quan va pactar l'acord de govern amb Jordi Sànchez, ERC i Junts van xutar endavant la pilota dels desacords profunds. Amb aquest pòsit s'ha celebrat la primera reunió oficial amb el president a l'exili Carles Puigdemont, que l'ha rebut amb tots els honors a la Casa de la República de Waterloo, enfundat en una mascareta del Consell per la República. Tots dos han activat la seva pròpia agenda per al retrobament independentista, sense aprofundir, això sí, en com resoldre les diferències de fons.
La predicció meteorològica preveia un matí plujós aquest divendres a Waterloo, però a l'hora de la trobada entre presidents, ha acabat sortint el sol. Si serà una metàfora aplicable a la relació entre ERC i Junts al llarg de la legislatura, només ho dirà el temps. Un i altre s'han desfet en paraules d'agraïment mutu, durant la compareixença posterior a la reunió, que ha durat gairebé dues hores. "Ha estat una conversa llarga, franca, positiva i personal que ens ha agradat molt a tots dos", ha resumit Puigdemont. "Sóc aquí per una qüestió de reconeixement institucional", ha complementat Aragonès, que ha desitjat que "aquesta reunió no s'hagi de fer mai més a l'exili". Que no pugui fer-se a Barcelona, ha dit, "és una mostra que Catalunya pateix una situació de repressió que estem obstinats a superar".
Un pas obligat per la pressió internacional
Oficialment, fonts de presidència emmarquen la visita d'Aragonès a Waterloo, que ha coincidit precisament amb el dia que Pedro Sánchez tornava a trepitjar Barcelona, en la voluntat d'enfortir la imatge institucional del Govern de la Generalitat. Ara bé, a ningú no se li escapa que el viatge del president respon també a l'intent d'evidenciar que no s'oblida dels exiliats encara que beneeixi els indults. "Seran un pas, però no són la solució", ha admès Aragonès, recordant Pedro Sánchez que cal "una resposta política i global en termes de repressió i polítics de fons". És a dir, amnistia i autodeterminació.
Més incisiu ha estat Puigdemont, que ha deixat clar que si Sánchez es planteja condonar les penes als presos no és per gust, sinó que "és evident que el govern espanyol es veu abocat a fer els indults perquè si no pren la iniciativa, altres la prendran per ells", en referència a la pressió internacional en aquest aspecte. Com a prova de les poques ganes que, des del seu punt de vista, té Moncloa de moure's amb Catalunya és que "cap de les carpetes catalanes estarà tancada, que no hi ha cap de les demandes històriques que hagi quedat satisfeta".
Sense pla B a la taula de diàleg
Preguntats en diverses ocasions per si havien aprofundit en el pla B que caldrà transitar si no funciona el diàleg amb l'Estat, tots dos han advertit que avui no era una reunió executiva, sinó que el sentit de la cita d'avui era "institucional". De "reconeixement mutu i respecte al rol que juga cadascú", en paraules de Puigdemont. Una manera subtil de deixar clar que ell no pretén exercir cap tutela, com s'havia especulat per part d'ERC durant la negociació per fer govern. "Obrir la carpeta dels acords i desacords s'està fent en el seu marc", ha conclòs Puigdemont.
De la seva banda, Aragonès ha explicat que no li consta encara haver rebut cap invitació per a l'acte que Sánchez celebrarà dilluns al Liceu per defensar els indults. En tot cas, li ha recordat que "la posició sobre el futur polític s’ha de tractar de president a president". Concretament en la reunió que han d'agendar encara dins del mes de juny. Puigdemont l'ha posat sobre avís, remarcant que "més enllà del concepte de diàleg, el que caldria és entrar en la taula de negociació", que "diàleg no necessàriament és una negociació" i que la negociació "parteix del reconeixement mutu". I ha sentenciat que "allò més allunyat de la negociació es diu codi penal".
La unilateralitat i el valor de l'1-O
Sobre si la unilateralitat segueix sent una opció, Aragonès ha evitat respondre directament, però ha precisat que "és evident que l’independentisme mai renunciarà al seu objectiu". Per part seva, Puigdemont ha aprofitat per avisar que l'acord de govern entre ERC i Junts deixa clar que "només un referèndum acordat amb l'Estat pot substituir l'1-O" i ha insistit en la necessitat de traçar una "estratègia conjunta".
Puigdemont treu pit de les victòries de l'exili
Durant la compareixença conjunta, Puigemont ha tret pit de les victòries judicials obtingudes pels exiliats. "La llibertat ens l'hem guanyada no amb l'Estat espanyol, sinó enfront a l'Estat espanyol, als tribunals europeus. Ens ho hem guanayat confrontant-nos a l’Estat espanyol. Serà així com podrem tornar. No hi ha cap drecera", ha subratllat. I s'ha adreçat a Pedro Sánchez amb una pregunta concreta: "respectarà o no la immunitat de tots els eurodiputats del Parlament Europeu?".
Precisament la setmana passada, la ministra de Podemos Ione Belarra -nova lideressa del partit morat en substitució d'Iglesias-, va remoure el tauler polític espanyol en plantejar que calia trobar una solució per al retorn de Puigdemont i la resta d'exiliats independentistes. En una entrevista a Rac1 va afirmar que "la seva sortida d'Espanya té a veure també amb el propi procés de judicialització, n'és una derivada, i acabar amb aquest procés té a veure també amb que ells puguin tornar". Seguint amb l'argument, va oposar-se a la possibilitat que le forces de seguretat puguin detenir l'expresident si trepitja territori espanyol.
Les paraules de Belarra van provocar un incendi a la Moncloa. De seguida, els ministes socialistes van contradir-la, defensant que Puigdemont és un fugit de la justícia i que, com a tal, s'hauria d'atendre a les conseqüències.
A la imatge principal, Aragonès i Puigdemont a la Casa de la República de Waterloo. / Rubén Moreno