El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reclamat negociar l'autodeterminació amb el govern espanyol en "una segona fase". En un discurs des de l'Ateneu Barcelonès, on ha obert un acte per la commemoració dels 25 anys de la Declaració dels Drets Col·lectius dels Pobles organitzat per CIEMEN, Aragonès ha dit que l'amnistia és "el punt de partida" per a l'independentisme, però ha apuntat que "la qüestió de fons" és que "Catalunya vol decidir el seu futur". "Aquest és el conflicte que cal resoldre", ha afirmat.
Aragonès adverteix: "Catalunya no renunciarà mai als seus drets com a poble"
El cap de Govern ha assenyalat que "cal aprofitar" l'oportunitat que suposa tenir la "clau de la governabilitat" de l'Estat espanyol juntament amb l'independentisme basc i gallec "per fer possible tot allò que encara avui no ha estat possible". Així, el president ha advertit que "Catalunya no renunciarà mai als seus drets com a poble" i s'ha mostrat optimista sobre la possibilitat de resoldre el conflicte amb l'Estat, perquè considera que l'independentisme té "els ingredients per fer un salt endavant".
Aragonès ha destacat l'amnistia i l'autodeterminació com dues fases d'un mateix procés. En primer lloc, ha defensat l'amnistia com a "punt de partida" per "assegurar el retorn dels exiliats, evitar que ningú més entri a la presó i acabar amb la repressió econòmica i sobre els activistes". La segona fase, assenyala, ha de ser l'autodeterminació. "Els que volem la independència estem disposats a perdre a les urnes, però volem les urnes per tenir la possibilitat de guanyar", ha reblat.
Amb tot, ha reconegut que el camí "és dificilíssim" i que l'Estat "no regalarà res", però fent una crida a l'esperança ha afirmat que "no hi ha res impossible".
Jordi Sànchez, sobre l'amnistia: "No resol el conflicte polític"
L'exlíder de l'ANC i exsecretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha participat en una taula rodona amb Aureli Argemí, fundador del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), i el diputat de la CUP al Parlament, Carles Riera, en la que han rememorat els antecedents que van dur a elaborar la Declaració dels Drets Col·lectius dels Pobles el 1998 en la Conferència de Nacions Sense Estat d’Europa (CONSEU). Particularment, Sànchez i Riera han recordat La Crida, entitat que tots dos activistes van impulsar a principis dels 80.
Però també han valorat el moment actual de Catalunya i han debatut sobre l'amnistia. Sànchez ha reconegut que és una "solució justa i necessària" per a les persones que han patit "repressió i persecució", però ha argumentat que "per si sola" no resol el conflicte amb l'Estat. "Creure que el conflicte polític es resol quan es resolen les situacions de repressió és un error", ha afirmat, i ha assenyalat que la solució passa per "una conquesta democràtica" que permeti "recuperar un punt d'igualtat de condicions".
Taula rodona de representants independentistes del món
L'acte que CIEMEN d'aquest dissabte ha conclòs amb una taula rodona de representants de partits independentistes de nacions sense estat arreu del món per parlar sobre la Declaració dels Drets Col·lectius dels Pobles. Hi ha participat Declan Kearney, líder del Sinn Féin; Yves-François Blanchet, líder del Bloc Québécois i diputat al parlament canadenc; François Alfonsi, eurodiputat pel partit Femu a Corsica, primera força política de l'Assemblea de Còrsega; Hervør Pálsdóttir, membre del Parlament de les Illes Fèroe pel partit Tjóðveldi; Ana Miranda, diputada del Bloc Nacionalista Gallec (BNG); Igor Zulaika, responsable de relacions internacionals d'EH Bildu, i Marta Rovira com a secretària general d'ERC.
Els diversos representants internacionals s'han solidaritzat amb el poble català. Així, Blanchet ha afirmat que "la solidaritat amb les altres nacions que no tenen sobirania és fonamental". Kearny ha reclamat la fi de la repressió i el retorn dels exiliats, i ha explicat que l'independentisme irlandès es troba en un moment de fortalesa. Alfonsi, sobre les reticències dels estats espanyol i francès de permetre als catalans i corsos decidir el seu futur ha assenyalat que "hi ha un problema a Europa quan la democràcia no és respectada".
Pálsdóttir ha recordat que el Parlament de les Illes Feròe va ser un dels que va convidar Puigdemont, i ha assenyalat que per la independència, cal tenir suports internacionals. Finalment, Rovira, que ha intervingut per videoconferència des de l'exili, ha instat a "continuar remant".
