El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha publicat un article en el qual demana l'oficialitat del català a la Unió Europea en quatre mitjans diferents d'arreu d'Europa: La Reppublica (Itàlia), Público (Portugal), Table.Media (Alemanya), Nacional (Croàcia). L'article, amb el títol de 'Parlar català a Europa' té l'objectiu de dirigir-se a l’opinió pública europea en diverses llengües, justament el dia abans que el Consell General de la Unió Europea ha de discutir la proposta de l'Estat espanyol, en el marc de l'acord entre Junts i el PSOE per la constitució de la Mesa del Congrés dels Diputats.
La llengua, "ànima del país"
El president comença citant l'escriptora catalana Mercè Rodoreda: "La llengua és l'ànima d'un país i mereix moltes atencions". "Ho deia amb tota l’estima per la llengua catalana, el pilar bàsic del nostre país, Catalunya, que ens vertebra i ens cohesiona. Una llengua que ens defineix com a europeus, com totes les llengües romàniques", subratlla el president, qui recorda que el català és una llengua mil·lenària i que contribueix a enriquir la diversitat cultural i lingüística d'Europa. "Lluny de ser minoritària, manté tota la vitalitat i esdevé una de les 15 llengües oficials més parlades al continent", explica.
El president també remarca que el català és una de les prioritats del seu Govern i considera una "oportunitat" per a Europa i Catalunya que els 27 estats europeus hagin de decidir sobre la seva oficialitat. "Una gran oportunitat per corregir la greu anomalia històrica que representa que milions de ciutadans europeus encara no tinguin el dia d'avui garantits els seus drets lingüístics en termes d’igualtat amb la immensa majoria de la ciutadania europea", escriu el president Aragonès.
El president vol una "igualtat lingüística"
Així mateix, remarca la possible "desconfiança" d'alguns estats europeus i, per això, Aragonès no ho demana com un "tracte de favors", sinó per aconseguir una "igualtat lingüística". "Som Europa i creiem en Europa. I només demanem poder parlar amb Europa com ho fan gairebé tots els nostres conciutadans, en la nostra llengua", remarca el president. Amb tot, Aragonès recorda la persecució del nacionalisme espanyol cap a la llengua catalana, així com cita la prohibició de la llengua durant la dictadura franquista. Alhora, també assegura que a hores d'ara hi ha partits espanyols que "intenten impedir la plena normalització de les nostres llengües".
"És la mateixa actitud, contrària a la igualtat, al plurilingüisme i a la diversitat, que ha generat tants conflictes a l'Estat espanyol i a la mateixa Europa i que s’allunya dels valors que representa la Unió", diu el president. Pel que fa a la problemàtica de l'economia, Aragonès recorda que només un 0,2% del pressupost comunitari va destinat a les traduccions. Tot i això, subratlla la seva predisposició a "explorar" mecanismes per a superar tots els obstacles.
Demana deixar de ser una excepció
Pel que fa a les veus que suggereixen que s'han de posar límits a l'adopció de noves llengües oficials, el cap de l'executiu català opina que "cal tenir en compte que el requisit previ per entrar al club de les llengües oficials de la UE és ser oficial en algun estat membre de la Unió". "I només hi ha 5 llengües a Europa en aquests moments que encara no siguin oficials a la UE tot i ser-ho en el seu estat membre", ha afirmat el president, qui diu que el català és una d'elles.
Tot i això, Aragonès es fa seu aquest acord en el marc de la taula de diàleg de fa un any i considera que demà "no es debat sobre la reelecció de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol". "Es debat sobre el reconeixement dels drets lingüístics de 10 milions de ciutadans europeus", ha afirmat el president, qui demana que els catalans no estan reclamant ser una excepció a Europa. "Estem reclamant deixar de ser-ho".