El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat la República proclamada per Francesc Macià "per passar de ser súbdits a ciutadans de ple dret". "Aquell era l'objectiu del 14 d'abril i és l'objectiu que ens continua movent a l'hora de plantejar el futur de la Catalunya dels 8 milions", ha afirmat. Coincidint amb els 93 anys de la proclamació de la Segona República, el president ha fet una crida des del Palau de la Generalitat a "recuperar la memòria republicana" per "plantar cara" als que "enyoren l'època que Catalunya i el conjunt de la societat de l'estat estava sotmesa". També als que "volen tornar al passat i abracen un discurs reaccionari i agressiu contra els principis més essencials de la democràcia i els drets humans".
Precisament, per la presència dels qui hi eren i els qui no hi eren s'ha generat una polèmica. La secretària general d'ERC, Marta Vilalta, ha carregat contra Junts per Catalunya per no enviar representants a l'acte de Palau. En canvi, sí que hi era present el dirigent del PSC i secretari primer del Parlament, Ferran Pedret. "Després aniran donant lliçons de respecte, lleialtat o republicanisme…", ha etzibat Vilalta en una piulada a X, malgrat les intencions del president Puigdemont de refer llaços entre els dos partits, tal com ha explicat en una entrevista a El Nacional.cat. Tot i això, fonts de Palau apunten que els de Puigdemont estaven convidats a l'acte, juntament amb la resta de partits que formen part de la Comissió Permanent del Parlament, exceptuant Vox.
Aragonès reivindica els "valors republicans"
Tot i la polèmica, l'acte a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat s'ha centrat en el més institucional, des d'on Aragonès ha assenyalat que el 1931 "la fraternitat i la solidaritat van ser més forts que l'autoritarisme i la repressió". "I van obrir la porta a molts ciutadans fins al moment considerats de segona i al conjunt de la nació catalana", ha afegit. El cap de l'executiu ha insistit en els "valors republicans". "Drets i llibertats per a tothom", ha afirmat. "El franquisme va guanyar la guerra, però les idees republicanes perduren i superen els 40 anys de dictadura", ha manifestat.
Aragonès ha assenyalat que "aquelles esperances i il·lusions continuen en vives i ens ofereixen uns principis bàsics, uns sòlids fonaments del futur que cal construir". Així, s'ha erigit "per continuar avançant col·lectivament com a poble, com a societat, com a nació". "Seguir avançant cap a aquella Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament prospera, espiritualment gloriosa de la que ens parlava Macià", ha conclòs.
Ubasart: "Ningú ens ha de fer triar entre drets socials i drets nacionals"
La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha estat l'encarregada d'obrir l'acte reivindicant els governs de Macià i Companys com a "font d'inspiració de la Catalunya que ve". "Demostren que ningú ens ha de fer triar entre drets socials i drets nacionals", ha continuat. Ubasart ha recordat que amb la República, els serveis públics van enfortir i cohesionar la nació al voltant dels ideals compartits de pau, treball i justícia", ha expressat.
A més d'Ubasart, també hi han estat presents la vicepresidenta Laura Vilagrà, els consellers Joan Ignasi Elena, Anna Simó, Natàlia Mas i Natàlia Garriga. Així com la vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés, i el secretari primer, Ferran Pedret.
La historiadora Mary Nash reivindica Clara Campoamor
La historiadora i catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, Mary Nash, ha fet la glossa de la jornada reivindicant la figura de Clara Campoamor, la primera dona diputada a l'estat. "Va defensar el valor inqüestionable de la igualtat universal", ha dit. Nash ha recordat que la constitució republicana va situar les dones com a ciutadanes de ple dret.
La professora ha recordat el "buit del silenci" que va patir Campoamor i que no va ser reconeguda fins a la transició per a joves historiadores. Nash ha acabat el seu discurs alertant que "el repte avui és garantir els valors de la igualtat i dels drets que ella va defensar". Així com, "enfortir la nostra memòria democràtica, valors en perill en aquests temps actuals de grans amenaces".