El president de la Generalitat ha reivindicat aquest dilluns que Catalunya mereix, després de l'amnistia, un referèndum d'autodeterminació i un sistema de finançament singular. I amb la consulta per decidir el futur polític dels catalans passarà el mateix que va passar amb la llei que ha de reparar la persecució judicial a independentistes. És la tesi que Pere Aragonès ha defensat aquest dilluns al Senat, a la comissió general de comunitats autònomes de la cambra alta, organitzada pel PP. El cap del Govern ha començat el seu discurs recordant que Pedro Sánchez va assegurar només dos dies abans de les eleccions generals del 23-J que en cap cas negociaria amb l’independentisme un referèndum d’autodeterminació ni una llei d’amnistia, i va acabar cedint en la segona. “L’amnistia va deixar de ser impossible i inconstitucional, com passarà amb el referèndum”, ha defensat el cap de llista d’ERC a les eleccions catalanes del 12-M. En plena precampanya electoral, ha recordat també que Salvador Illa va oposar-se en primera instància a una llei d'amnistia. "Catalunya no entén d'impossibles", ha afegit.
La comissió que se celebra aquest dilluns al Senat és el nou aquelarre del PP contra la llei d'amnistia. Mera gesticulació, en tant que no té cap caràcter vinculant i no afecta a la tramitació de la llei en aquesta cambra. "Som aquí per la fase final de l'aprovació d'una llei d'amnistia que ens van dir que no seria possible", ha assenyalat Pere Aragonès quan li ha tocat pujar al faristol del Senat. Com que l'ordre d'intervenció va en funció de l'aprovació d'Estatuts autonòmics i no ha fet acte de presència el lehendakari Iñigo Urkullu, el president català ha estat el primer a intervenir.
Aragonès ha recordat que molts catalans, des de Carles Puigdemont fins a Ruben Wagensberg, s'han hagut d'exiliar des que Espanya va colpejar amb porres catalans que volien votar l'1-O. "Aquell dia Espanya es va posar en evidència", ha afegit. El president de la Generalitat ha insistit, en la seva intervenció, que un referèndum és "necessari" per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. I que l'amnistia, en tot cas, obre "una nova etapa" que permet a les dues parts fer "propostes" per resoldre el xoc polític.
Aragonès, que aquesta vegada sí que s'ha quedat a escoltar els discursos de la resta de presidents autonòmics, ha asseverat durant la seva intervenció que "Catalunya està cansada de ser l'ase dels cops". Així, ha assegurat que "Catalunya no pot esperar més", motiu pel qual necessita urgentment un model de finançament singular. Cal "gestionar", ha defensat Aragonès, "tots els impostos que generem" a Catalunya.
L'arribada d'Aragonès al Senat
L’arribada d’Aragonès al Senat s’ha caracteritzat per la no-salutació del president de la Generalitat amb cap líder del PP; tampoc amb el president de la cambra, Pedro Rollán. No estava, de fet, programada per aquest dilluns cap roda d’encaixada de mans de Rollán amb els presidents autonòmics, com sí que va passar fa mig any, l’última vegada que el cap del Govern va trepitjar la cambra alta de les Corts espanyoles. A la porta de la institució l’esperaven el delegat de la Generalitat a Madrid, Joan Capdevila, i la portaveu d'ERC a la cambra, Sara Bailac.
Un cop Pere Aragonès ha entrat al Senat, s’ha reunit en una sala amb senadors d’Esquerra Republicana. L’últim cop que va participar en aquesta mateixa comissió, fa mig any, va reunir-se també amb senadors de Junts per Catalunya. El país no es trobava, llavors, en plena precampanya electoral. Després de mitja hora de reunió, quan ha arribat l’hora d’inici d’aquesta comissió, el president de la Generalitat i la seva delegació han abandonat la sala, i s’han dirigit cap a l’hemicicle Europa, on aquest dilluns se celebra el nou atac del PP a la llei d’amnistia. Al cap de llista d’ERC el 12-M li ha tocat seure en un escó escurat a la dreta, al costat del vicepresident de Galícia. Abans de començar la sessió, Pere Aragonès ha estat somrient.
Aquelarre a mig gas: absència de barons del PP
Pere Aragonès ha arribat a la cambra baixa per encarar-se a Isabel Díaz Ayuso i cinc presidents autonòmics més del partit que lidera Alberto Núñez Feijóo (la lideressa madrilenya; Alfonso Fernández Mañueco, de Castella i Lleó; Jorge Azcón, de l’Aragó; Fernando López Miras, de Múrcia; Carlos Mazón, del País Valencià; i María Guardiola, d’Extremadura).
No han participat en aquest circ contra la llei d’amnistia, l’independentisme i Pedro Sánchez fins a cinc barons. No han vingut al Senat l’andalús Juanma Moreno Bonilla, el gallec Alfonso Rueda, la càntabra María José Sáenz de Buruaga, la balear Marga Prohens i el riojà Gonzalo Capellán. Aquests barons del PP han delegat la seva assistència als seus consellers. En el cas de les Illes Canàries, una comunitat autònoma presidida per Coalició Canària en coalició amb el PP, hi ha assistit un conseller popular.
El govern espanyol no hi ha enviat cap representant. Per a Cuca Gamarra, que ha fet declaracions a la madrilenya plaça de la Marina abans que comencés la sessió, l’absència de membres de la Moncloa al Senat aquest dilluns s’explica perquè “Pere Aragonès ha vingut a parlar en nom de Pedro Sánchez". Segons la secretària general del PP, el president de la Generalitat ha vingut a encarar-se contra el PP en nom de tothom que dona suport al govern del PSOE.