Dilluns Esquerra Republicana va fer públiques les seves condicions per un nou referèndum, basat en el precedent de Montenegro: 50% de participació i 55% de vot pel sí. Una proposta que va ser rebutjada poques hores més tard des de La Moncloa, rebatent que no hi hauria cap consulta a la població catalana sobre la independència. Aquesta porta als morros ha marcat la sessió de control d’aquest dimecres al Parlament, amb crítiques de la resta de formacions independentistes. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, els ha reclamat que no es “resignin davant la primera negativa” del govern espanyol, que era esperable. I els ha instat a remar en la mateixa direcció per forçar l’Estat a permetre l’exercici del dret a l’autodeterminació a través d’un acte de claredat. De la mateixa manera, quan se li ha criticat el resultat de la negociació del Codi Penal, el cap del Govern ha negat que es tracti de “solucions individuals” i que es demunta poc a poc la repressió.

La pregunta dels exsocis de Govern ha estat una declaració d’intencions: “¿Creu que vostè sol, sense consens, amb una evident posició de feblesa, amb només 33 diputats, pot aconseguir bons resultats per Catalunya en les negociacions amb el govern espanyol?”. El cap de files de Junts per Catalunya, Albert Batet, ha lamentat que les negociacions no han estat “excessivament exitoses”, sinó que més aviat “el resultat ha estat zero”, com s’ha “evidenciat” amb la reforma del Codi Penal que “manté la repressió contra l’1-O”. El dirigent juntaire ha alertat que amb aquestes modificacions “anem enrere” i ha llançat un advertiment al mateix president de la Generalitat: “Vostè, sol i dèbil, no se’n sortirà. Quan més hem avançat és quan hem tingut una majoria d’aquest Parlament. Les solucions personals i rebaixes de penes no serveixen per resoldre el conflicte polític”. I ha reblat: “No vam fer l’1-O per ser perdonats, sinó per ser independents”. Pocs instants després, el grup de Junts ha registrat una petició de compareixença del president Aragonès perquè “doni totes les explicacions sobre les negociacions entre governs per a la reforma del Codi Penal”.

El president Aragonès ha respost al contraatac: “Vostès han criticat la negociació des del minut 1. Si tenen l’oportunitat de millorar una mica la situació actual, s’ha de desaprofitar?”. En aquest sentit, ha replicat que “amb una actitud seva més disposada a ajudar podríem aconseguir més coses”. Dit això, el dirigent republicà ha negat que es tracti de “solucions individuals”. Si bé ha admès que “no arriba a tot el que voldríem”, també ha assenyalat que “en una negociació no guanyes sempre per 10 a 0”. Dit tot això, Aragonès ha defensat que s’ha aconseguit derogar la sedició i que, amb les modificacions pactades amb el PSOE, “no hi ha cap situació de repressió que estigui pitjor del que està ara”, ni pel delicte de malversació ni pels desordres públics.

 

Aquesta reforma del Codi Penal també ha estat abordada per Ciutadans, però en un to i contingut diametralment oposats. El seu cap de files al Parlament, Carlos Carrizosa, els ha acusat de “crear una nova realitat” i d’”aprofitar-se de les ànsies de poder de Pedro Sánchez” per a “degradar el Codi Penal per a rehabilitar Junqueras” i deixar Espanya “sense defensa davant dels qui volen fracturar-la”. Aragonès ha respost que la reforma busca acabar amb una legislació “etèria” que obria la porta a l’”arbitrarietat”. I ha defensat que “organitzr un referèndum mai pot ser delicte”.

La CUP ha tirat per una altra banda: la proposta per un nou referèndum d’ERC. La diputada Laia Estrada ha arrencat constatant que la “via Montenegro” no ha trigat “ni mig dia” a ser rebutjada pel ministre Félix Bolaños. En aquest sentit, la parlamentària anticapitalista ha constatat el consens que hi ha al voltant d’un nou referèndum, però ha avisat que “el principal escull no té a veure amb els percentatges, sinó com hi arribem”. I ha reblat: “El conflicte el tenim amb un Estat negant la major, negant el dret a l’autodeterminació. L’única forma de salvar l’escull és la confrontació democràtica, una agenda independentista àmplia i la mobilització sostinguda i constant”. Si no, ha conclòs, “no va més enllà de la retòrica, el peix el cove i el pactisme”.

El president de la Generalitat li ha respost amb una pregunta: “Vostès es resignaran davant d’una primera negativa del govern espanyol? Estic convençut que no es resignaran. Nosaltres tampoc no ens resignarem”. En aquest context, Pere Aragonès ha deixat clar que és una proposta de referèndum de partit, però que encaixa en l’acord de claredat i segueix un precedent “reconegut per la comunitat internacional” i de forma pactada. “Som conscients de les dificultats, però sabedors de les dificultats no hem d’aturar-nos ni un sol moment en defensar que tenim el dret a decidir lliurement el nostre futur”, ha defensat. Ha interpel·lat els cupaires a no desmarcar-se’n, instant-los a fer propostes que estarà disposat a “escoltar i treballar”.

Pressupostos no més tard de gener

Durant la sessió de control, el president de la Generalitat també ha insistit en la necessitat d’aprovar uns pressupostos com més aviat millor i que la seva tramitació parlamentària no es demori més enllà del mes de gener. En aquests moments mantenen converses i negociacions amb Junts per Catalunya, els comuns i el PSC, i els republicans aspiren a tancar un acord a quatre. “Son uns pressupostos de país que s’han de poder aprovar com més aviat millor. Aquesta és la nostra voluntat, si no es produeixen dilacions innecessàries”, ha afirmat Pere Aragonès, que ha constatat com algunes reunions “avancen de forma significativa” i altres no tant. En una intervenció de to molt baix, el cap de l’oposició, el socialista Salvador Illa, ha retret al Govern d’ERC que “de vegades avança amb una lentitud desesperant”. Malgrat tot, ha defensat cuinar a foc lent l’acord pressupostari perquè sigui “un bon acord”.

La situació de la llengua

Els comuns han posat el focus en la situació del català, una “llengua minoritzada que requereix accions contundents”. Jéssica Albiach ha preguntat al president Aragonès si pensa venir al Parlament a explicar les 100 mesures acordades en el Consell Executiu extraordinari el passat 29 de nosembre. El president de la Generalitat ha respost que el Pacte Nacional per la Llengua hauria de “poder culminar” el primer semestre del 2023, que “cal actuar i amb immediatesa” i que en aquesta línia van el centenar de mesures “transversals” adoptades. Una de les que ha destacat ha estat la producció audiovisual o la formació en immersió i multilingüisme per al professorat de secundària.

El nomenament de Salvadó i el feminisme

En una sessió de control molt heterodoxa, també hi ha tingut cabuda el nomenament del dirigent republicà Lluís Salvadó com a president del Port de Barcelona. El líder del PP, Alejandro Fernández, ha retret comentaris masclistes que va fer Salvadó en unes converses “grotesques” obtingudes a través del seu telèfon punxat i l’ha comparat amb “Torrente després d’un cigaló”. Això l’ha portat a criticar la “hipocresia” d’un Govern que es proclama feminista. Aragonès ha respost que és un “element menor que forma part de converses privades intervingudes i filtrades” i ha deixat clar que el Govern “no les comparteix”. I ha defensat tant la vàlua i idoneïtat professional de Salvadó com les polítiques feministes de l’executiu català.